dissabte, 5 de gener del 2019

Así se inventó la “misión imposible” de los Reyes Magos

El cuento bíblico de los Reyes Magos que supuestamente llegan de Oriente a Belén para legitimar el “rey de los judíos” y adorarle es uno de los más extraños de los textos sagrados escritos en Occidente sobre un supuesto hecho ocurrido en Oriente: pues es totalmente desconocido, en todas sus versiones, por la gran mayoría de los habitantes de aquellas tierras. Si fueron, como dicen algunas tradiciones, tres astrólogos persas que visitaron Belén y fueron bautizados y después asesinados, ¿por qué no existe ni siquiera como mito en ningún registro escrito u oral persa?
Como iraní, al conocer el relato, me sorprendió:
  1. El parecido de los nombres Melchor, Gaspar y Baltasar con los de los monarcas mitológicos de la prehistoria de Irán Manucher, Garshasp y Bastavarai.
  2. Que hubiesen ido de “Oriente” a Jerusalén (que también es Oriente) hace 2019 años les sitúa en los dominios del Imperio Persa constituido en el siglo VI a. C., por lo que habría sido enviados por el emperador iraní.
  3. El parecido del término indoeuropeo “mago” al nombre de los sacerdotes mithraístas: “mog”. El culto a la diosa solar Mithra era profesado por los arios que habitaron las tierras actuales de Irán e India. De hecho, la ciudad iraní de Mogan, una de las urbes más antiguas e importantes de la región, a la que los griegos llamaban “Hecatompylos” (la Ciudad de Mil Puertas), fue uno de los principales centros de esta religión.
  4. Marco Polo afirma haber visitado las tumbas de los “Reyes Magos” en Savé, cerca de Teherán: ¡Posiblemente, era el recuerdo de una fantasía mágica de su infancia!
El ejercito inmortal de los emperadores aqueménidas, Persépolis, Irán.
  1. Por fin, su aspecto reflejado en algunas iglesias: Los hombres iraníes de entonces se parecían más a la fila de los señores estáticas del monumento de Persépolis: no eran rubios, tampoco negros aunque Hollywood, eso sí desde el supremacismo blanco, en “300” tiñe el rostro del rey Jerjes con carbón.
“Porque mi religión es más legítima que la tuya”
¡Sería la primera vez en la historia que los sacerdotes de una religión establecida y poderosa (como la fue el Mithraísmo, que se extendió por medio mundo, llegando también a España), van a abrazar una nueva que acabaría con sus instituciones y el poder! Este es justamente el objetivo del relato inventado: anunciar a los mithraístas europeos que el fundamento y los ritos de su credo indo-iraní se mantendrá: Declararon Yalda («Nacimiento» en persa) -que es el solsticio de invierno, y el día del nacimiento de Mithra- como la Natividad de Jesús; tomaron prestados la sotana morada, el anillo de los “Mog y llamaron Mithra al gorro que adornaba sus cabezas.
También incorporaron en cristianismo, -al igual que judaísmo e islam-, su dualismo creador, la lucha entre los polos incompatibles y complementarios: el Bien y el Mal, el Dios y anti-Dios (el Demonio), el Paraíso y el Infierno, la Luz y las Tinieblas. También integraron su escatología de la inmortalidad de alma, el fin del mundo, la Resurrección,  el Juicio Final, la angelología y la demonología, y hasta la figura del Salvador iraní Sushiyans (que será engendrado en el vientre de una doncella virgen quinceañera) para en un futuro rescatar al mundo. Los judíos exiliados en Persia le denominaron Yehoshuah (o Joshua), y los chiitas de un islam iranizado, le pusieron el nombre de Mahdi que “aparecerá” algún día con Jesús.
Tampoco alteraron el concepto del “paraíso” («Pardis»,  jardín amurallado, en persa), que si bien era sinónimo de «conciencia tranquila» en zoroastrismo, con tiempo cobrará la forma una oasis soñada: libre del hambre, de enfermedades y del sufrimiento, un lugar de jubilación a la pensión completa; su opuesto, el infierno, la «conciencia atormentada» que hacía referencia a un reformatorio oscuro, maloliente y lleno de reptiles (reflejo del peor lugar en la “Tierra” que podían imaginar los persas), aparecerá en los textos judíos como un mar de hogueras: Gehena, el infierno bíblico (también reflejo de su memoria del peor lugar de “su” mundo) que existió de verdad: se trataba de un vertedero situado en el sur de Jerusalén, donde los adeptos del dios Baal ofrecían sacrificios animales y humanos, para luego incinerarlos, evitando enfermedades; fue este acto al que los griegos llamaron “holocausto”. Joseph Ratzinger insistió en la existencia real del escalofriante infierno, dando razón a los que llegaron a vender parcelas del Cielo a los aterrorizados creyentes, a los que el científico persa, Omar Jayyam Omar, nueve siglos antes, intentó tranquilizar, advirtiendo del engaño:
“Cuando la llegada de nuevas flores se cante
diles, oh amor mío, que repartan de vino lo bastante.
Libérate de huríes, infierno y paraíso
pues esos te los dan, mi vida, a cada instante.”
Es interesante, por otro lado, la coincidencia del nombre del “primer hombre” del zoroastrismo, Mashya con el Mesías.
Los sumerios «los del Pelo Negro» también transmitieron su imaginario del nacimiento del hombre a partir del barro a los credos semitas, aunque, se tergiversó radicalmente ¡será el cuerpo del hombre que “dará a luz” a la mujer, con el fin de que  “él no esté solo”!, justificando la  supeditación de la existencia de la mujer a la felicidad del hombre.  El mito original contaba cómo la diosa Ki crea un paraíso para el descanso de los seres humanos, prohibiendo la entrada a los dioses. Pero el dios Enki salta la orden, entra en el recito y mordisquea las frutas prohibidas. La maldición divina caerá sobre él, dejándole postrado en la cama, hasta que la compasiva diosa se apiada de él y asigna una enfermera para cada miembro dañado. Una será para su espalda: Ninti «la Dama de la costilla» en sumerio se convertirá en Eva «Dadora de la vida».
¡Separen la espiritualidad de la religión, y échenle a la segunda una mirada crítica para que el mundo sea un lugar mejor para los creyentes y también para los ateos: los primero no se matarán ente sí, y los incrédulos no serán perseguido por los hombres y mujeres de los dioses!

divendres, 25 de setembre del 2015

el cavall de troia


Aquesta és la carta oberta dels ex-diputats de la CUP al Parlament de Catalunya.
Alguna frase us semblarà que la podria haver escrit el publicista (el mateix per a tots) que fa els eslògans dels partits de sempre.
Amb una diferència, grossa:
Cap del partits de sempre era a la Plaça de Catalunya amb el moviment del 15 de Maig. Cap dels partits de sempre plantava cara a l'abús dels bancs. Cap dels partits de sempre ha impedit els salvatges desnonaments per deute hipotecari. Cap dels partits de sempre era a les manis on els MossosNois repartien llenya per defensar el capitalisme i l'status quo dels polítics "professionals". Cap dels partits de sempre ha dit lladres als lladres encorbatats. Cap dels partits de sempre és lliure d'obediència a la Caixa de Pensions, des dels que van a missa i copulen sense condó. als que ens van fer entrar a l'Otan, fins els marxistes que van llepar el cul del Príncep fraticida que ens va endinyar Paca la Culona.
El Cavall de Troia de la CUP va entrar al Parlament dient qui era i què pretenia, sense enganyar ningú. El Cavall de Troia de la CUP va entrar al Parlament assenyalant els esbirros a sou de la Caixa de Pensions i ningú l'ha fet callar. El Cavall de Troia de la CUP va dir que el mandat de les seves assemblees era per a cada decisió i per una legislatura. Així ha estat i sense lucrar-se'n (no com algún alcaldet imprescindible que tots coneixem).
Dissortadament, nosaltres, encara no tenim el Cavall de Tous .

Aquesta és la carta oberta del Cavall de Troia de la CUP al Parlament de Catalunya.
‘El 27S tenim una cita clau. El més vell del nostres somnis –llibertat, justícia, democràcia– el tenim a tocar i és a les nostres mans. Eleccions plebiscitàries excepcionals –per refrendar l’anhel de llibertat d’aquest poble– i eleccions constituents –per decidir com ho volem fer entre totes i tots. Per descomptat, des de la CUP no volem que el futur s’assembli al passat ni al present recent. És l’hora de començar a canviar-ho tot. Per això el programa de la CUP se centra en assolir la independència, iniciar la llarga lluita contra totes les desigualtats socials i fer-ho des de la radicalitat democràtica. Independència, pobresa zero, prou corrupció. Ara és l’hora de la plena sobirania política, econòmica i popular.
El proper 27 de setembre comença la resta de les nostres vides en llibertat, el vot que canviarà la teva vida. Sense renunciar a res ni a ningú. Ni a la llibertat política del nostre país ni a la justícia social per a la seva gent. Venim de lluny. Hem omplert els carrers, les places i les lluites, i ara és hora d’omplir les urnes. Per continuar omplint el futur.
S’ha acabat el temps de la por i la imposició. És temps de llibertat. I ho farem pels qui ens van precedir en la lluita –en condicions molt pitjors– i pels que vindran: en condicions molt millors.
Nosaltres tornem al carrer, d’on gràcies a vosaltres no hem marxat mai del tot. Han estat tres anys a Matrix on hem constatat que tenim un Parlament buit de sobirania. Les nostres vides són governades des de despatxos de Madrid, París i Brussel·les. Ha arribat l’hora de governar-nos, però per això ens cal tota la força, tant a les urnes com als carrers.
No fallem a la cita amb la llibertat.
Des de l’esquerra per la independència.
El Cavall de Troia
David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet’

divendres, 17 d’agost del 2012

no hi ha aigua!



"Arribat a la riba, Moisès obrí les aigues del Mar Roig d'un cop de bastó".
L'Ajuntament de Tous vol emular les empanades bíbliques hidràuliques en el seu darrer "Patrici Estrella Informa". I diu que la xarxa d'aigua té una avaria. Una avaria molt important.
Per això tanca l'aigua dotze hores diàries, o més.
Diu que la buscaran de nit. Diu que no rentem els cotxes amb "aigua de boca".
I si voleu saber més, us podeu dirigir a les oficines de l'Ajuntament, on us explicaran el mateix, o bé, enviar-li un correu al regidor de medi ambient, que us respondrà si vol.
Fa uns anys, en una fantasmada pseudodemocràtica, els actuals manaires i el cap del Psoe, també "involucrat" en el tema, van decidir fer un Poum a la mida dels seus interessos particulars i familiars, sense dret a intervenció pública i contravenint el seu mateix pla de treball.
De resultes de la cacicada necessitavem preveure casetes per a 5000 habitants més.
Llavors "la dissidència" preguntà on era l'aigua. Com que només cal respondre les preguntes de l'Excelentíssim Senyor, aquí s'acabà el debat.
No ha calgut que vinguesin estols de nous pobladors. No HI HA AIGUA!
Han començat les restriccions a l'Agost, quan hi ha poc consum perquè molts són fora.
La qualitat de l'aigua (que ells en diuen aigua de boca), de normal baixa, ha anat a pitjor perquè estem escurant pous.
Però en comptes de dir la veritat, diuen que  no rentem els cotxes i que estan buscant una "important avaria", i la cerquen de nit, AMB L'AIGUA TANCADA!
Quan s'ha buscat una fuita d'aigua amb la xarxa buida?
Han sortit de nit els especialistes Bob Esponja, Patrici Estrella, Arenita i Dora l'Exploradora? Qui duia la llanterna? L'han trobada ja? La trobaran al Setembre si plou fort?
El regidor de Medi fa surrealisme cruel, encara que com el Burgès Gentilhome, ell ni ho sap!
El regidor de Medi no ha tingut, ni tindrà cap política sostenible per l'aigua. ras i curt: no sap què és el Medi.
Aquí es reguen horts amb aigua de xarxa, hi ha fuites constants, trams de canonades sense colgar, registres oberts i trinxats, i els disconformes amb la nutura i les estacions de l'any planten i regen gespa com si sempre fos primavera a Escòcia... No s'ha previst cap actuació per impedir el reg a manta, per enmagatzemar aigua pluvial, cap previsió de cisternes a les noves edificacions, per a recuperar l'aigua per a altres usos.
Al "Valle de los Caídos del Tothosap" (llegeixi's Cal Frarés), estúpida, innecessària, caríssima i insostenible construcció, històricament reclamada per la plebs, tampoc s'ha pensat en recuperar aigua.
Els leds del carrer major són un altre mal negoci pel poble i pel medi, encara que un bon negoci per l'empresa que ens ha enredat i els seus comissionistes. Avui totes les Politècniques del país questionen els beneficis ambientals i econòmics d'aquesta il·luminació "revolucionària".
Deia el papà d'un dels xicots: "Ara si que tenim un govern de tècnics".
Deixar l'Ajuntament, altra cop, en mans d'uns nois tant preparats, ha estat com anar-se'n de vacances i deixar-li el gos a un taxidermista.
Administrar el Medi no hauria de ser agafar el micro a tots els actes públics i fer-se veure, o omplir el poble un cop l'any de motos més o menys macarrilles.
El regidor hauria d'atendre les protestes de l'aigua personalment, demanar disculpes per haver cobrat per no fer res i bonificar tots els rebuts de l'aigua tant temps com durin les anomalies fruit de la seva nul·la gestió (1).
La regidoria de Medi és incapaç ni tant sols d'enviar el seu autobombo per correu electrònic: prefereix malbaratar paper i despeses d'enviament.
El filòsof Emilio Lledó diu que no és tolerable que l'imperi de la indecència domini la política, que la Res Pública estigui en mans d'oportunistes, amiguets i amigants. Que la única solució és la cultura, perquè un poble ignorant acostuma a escollir un govern ignorant.
Tous té una avaria. No és l'aigua. És l'Ajuntament.


(1) escrivia al seu llibredecaretus: dia brutal... desde les 6:15 llevat, currant 8 horetes seguides sense ni seure, sense dinar, horeta i mitja a l'estudi, cap a la Fira d'Igualada, comisió de comptes, ple municipal, sopar 2 torrades amb formatge i ara currant 2 horetes més a l'estudi... yeah!! lleveu-vos ben d'hora i treballeu molt... Pep, t'he fet cas! :))).  Ara fes cas a la lògica: Per a fer això no cal que et llevis.





divendres, 30 de desembre del 2011

l'espanya canyí, les seves misses i les seves medalles


Familias españolas y europeas se reunirán este viernes a partir de las 14.30 en la plaza de Colón de Madrid para participar en la Misa de las Familias, organizada por la Archidiócesis de Madrid, que este año se celebra coincidiendo con la Fiesta de la Sagrada Familia, y que será presidida por el cardenal arzobispo de Madrid y presidente de la Conferencia Episcopal Española (CEE), Antonio María Rouco Varela, junto a más de 30 obispos de España y de toda Europa. 

La celebración, que tiene lugar bajo el lema 'Gracias a la familia cristiana !Hemos nacido! los jóvenes de la JMJ', pretende proponer a la familia cristiana como respuesta ante la crisis social y económica que se vive en estos momentos, tendrá un carácter europeo y se celebrará "con más austeridad" que otros años, según han indicado sus organizadores, debido a la crisis económica. 

Los actos comenzarán a las 14.30 con la entronización de la Virgen de la Almudena que será llevada por ocho jóvenes de la JMJ hasta el altar. Tras los testimonios, se dará paso al rezo del Rosario en el que se intercalarán vivencias de familias cristianas y cantos relacionados con la festividad y entonados por los coros y orquestas de la JMJ y del Camino Neocatecumenal. La misa comenzará a las 16.00, justo después de que el cardenal Rouco Varela lea el mensaje del Papa Benedicto XVI escrito con motivo del encuentro. 

Toda la fiesta se desarrollará en un "moderno" escenario de 62 metros de largo por 13 metros de ancho, obra del arquitecto Antonio Balos, a cuyos lados se ubicarán las dos orquestas compuestas por unas 200 personas cada una. Además, una novedad de este año es que la celebración se podrá seguir en directo vía 'streaming'. 



Uns dies abans d'aquest emocionant, lacrimògen i sagrat acte l'Ajuntament de Tous ha entregat la medalla d'or al capellà, amb l'intenció de guanyar el cel republicà i la beatificació, resposta a la crisi social i econòmica, i amb el desig que quan pleguin els n'hi donin una a ells.
Pais d'Urdangarins!

coses que poden passar el 2012


Imatge possible si als de la majoria obsoleta els deixessin tallar tots els arbres que els fan nosa per anar amb els seus cotxets i motoretes, i urbanitzar i dignificar la natura.
Potser la crisi serveixi per controlar aquests descontrolats (que ja deuen diners a més d'un "amiguet"), fins que algú se n'adoni dels seus deliris.