ASSESSORA'T CATETU! (diuen ells).

Els de l'Ajuntament i els seus incondicionals ens retreuen, sempre que poden, que no estem ben assessorats i, sobretot, que confonem als lectors.

A la majoria de nosaltres el que no ens agrada del POUM de l'Ajuntament, no és quants habitants nous tindrem en els propers anys.

El que no ens agrada és la manera d'entaforar-los. No ens agrada que s'amagui el poble darrera d'una vulgar barriada.

I no ens agrada que ens facin pasturar al seu voltant mentre s'enriuen de la participació ciutadana.

Els Poumeros, a base de parlar de xifres i no respondre cap qüestió més, volen fer creure que hi ha dos grups i només dues alternatives:

Ells, que volen el progrés i que el poble creixi.

I els demés que no volen que els seus fills tinguin un sostre a Tous.

D'aquest empobriment del pensament se'n diu maniqueisme (nota cultural per ampliar el lèxic dels nostres polítics poumeros, que sempre fan servir les mateixes dues paraules suades).

El creixement dels pobles no sols és desitjable, és imparable.

La gent que vol marxar de les ciutats, o de la massificada perifèria de les ciutats, cerca llocs on l'estil de vida sigui pausat, tranquil i cordial. On l'arquitectura, els carrers i l'entorn siguin de poble.

La gent de poble que li agradaria viure a la ciutat ho té tant fàcil com agafar el cotxe i fer cinc quilòmetres fins Igualada, i si no en té prou, fer-ne vuitanta fins la metròpoli.

De fet, fa uns anys, això ja va passar a Tous. Els moderns marxaven a viure a Igualada, tot i que hi havia cases al poble per a ells i els seus fills.

Els de l'Ajuntament i els seus incondicionals mai no responen a la pregunta de per què només hem pogut triar entre el "tràgala vint" i el "tràgala vint-i-ú".

És més fàcil acusar-nos de confondre i de no estimar els nostres, i els seus, fills, que explicar-nos com han arribat a dur la cintura dels pantalons a mitja cama.

El creixement a qualsevol preu beneficia només al sou dels alcaldes i als especuladors professionals (conxorxats o no amb el Consistori).

Volíem dir-hi la nostra i ens heu plantat aquest frau de participació amanida.

Potser no estem ben assessorats, perquè darrera nostre no hi ha uns partits erràtics, ni uns especuladors immobiliaris. Però si ens han d'assessorar els mateixos que han ideat aquesta perversitat pseudodemocràtica de Poum, potser millor que ens quedem amb la nostra trista ignorància de poble.

E.B.