EL SOLSTICI D'HIVERN

Sense ni adonar-nos-en, i aprofitant que era fosc, va arribar el solstici d'hivern.

La humanitat, segurament després d'inventar el foc i abans de fer l'amor cara a cara, va tenir un gran temor. El primer temor del qual surten tots els altres. Havien tingut un temps de florida i esclat, després un temps de fruits, i tot seguit el menjar minvava i les nits es feien cada cop més llargues i fredes. I semblava que la foscor i el fred s'estendrien pertot.

Peró no era així i s'adonaren que la llum tornava, encara que no el bon temps.

Els humans ens diferenciem altres animals perquè fem festes. Era la primera festa. La festa de no tenir por. La festa de la llum que torna. Descobriren que totes les bèsties eren filles de la llum. Nasqué la filosofia. I el solstici d'hivern.

Molt més tard, a l'Àsia, inventaren la religió filosòfica documentada, basada en l'estudi de la natura i els astres. Era el Vedisme, la mare de l'actual Hinduisme.

Quatre mil anys abans de Crist els textos Vedes explicaven així el solstici d'hivern: El déu principal havia fet el món, però el món era foscor. El déu de la Llum va néixer de mare verge, en una cova, i els savis van anar a fer-li ofrenes. (Que us sona la història?)

Després d'un solstici venia un equinocci i els cicles es repetien. Comptar anys no tenia gaire sentit, però quan es comptaven començaven a l'equinocci de primavera. No va ser fins que Escipió volgué llençar el darrer i definitiu atac contra Numància (la tribu rebel d'Hispània) que Roma començà l'any 133 a.c. el solstici d'hivern.

Com que el Registro Civil no existia, i els jueus eren un poble endarrerit i desorganitzat no es gens probable que ningú sabés si Jesús, el fill d'un fuster, que no era d'aquell poble, hagués nascut casualment el dia del solstici d'hivern, i menys que en quedés constància escrita. És clar que el Cristianisme, tres-cents anys després de Jesús, es quedà una història arrelada però aliena, com pròpia. De fet totes les festes del Cristianisme són manllevades del Judaisme (d'on prové) i de costums "pagans" que no van poder esborrar.

Durant un temps, l'any nou i el solstici coincidiren en el dia. Al segle quart, el Concili de Nicea fixà les festes religioses anuals, incloses la del naixement de Jesús i l'adoració dels tres (o quatre) Mags, basant-se en la Lluna sobre el Calendari de Juli Cèsar.

Barrejar les fases lunars i la rotació entorn del sol era, com deia la senyora d'Aznar, sumar peres i pomes; per això el 1583 el papa Gregori XIII ajustà el calendari en anys comuns, bissestos i seculars. I així bellugant dies amunt i avall, el que era la festa del solstici, de la llum, de l'esperança del temps millor, s'ha convertit en tres festes: Nadal, Any Nou i Reis. Millor pels nens i els qui treballen a sou d'un altre. I pitjor per tots perquè l'homenatge a la natura s'ha convertit en el peregrinatge al Corte Inglés.

El meu millor desig: que els àugurs us portin felicitat.

Agustí Palau

Antropòleg per la Universitat de Montmaneu (si no teniu beca no hi aneu).