Si mireu el "Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española" i busqueu "nación" veureu que Catalunya és una nació fins pels campanuts espanyols. Altra cosa és que, en general, són tan rucs que no entenen el que escriuen.
Catalunya té una història, una parla i uns costums diferenciats d'altres pobles d'Espanya. I els catalans tenen, sobretot, el sentiment de nació. Un sentiment de segles.
Espanya és una nació des de les Corts de Càdis de 1812, perquè ho deia una constitució contrària a la monarquia i calcada de la francesa. "La Pepa" va viure dos anys, però el mot nació no desaparegué mai més dels textos legals espanyols.
Catalunya és una nació victimista i Espanya una nació no gaire important però molt mal educada.
Els espanyols poden proposar des dels mitjans públics i privats, boicot als productes catalans mentre aquí ens empassem la saliva. Ens obliguen a aprendre el castellà mentre ells no fan cap esforç per intentar comprendre el gallec, el basc, el català o el bable (una cosa semblant al que fem nosaltres amb els aranesos) i han de traduir "som una nació" perquè sinó els espanyols no entenen el que els hi volen dir.
El paper de víctimes és una constant dels catalans. És una postura còmoda quan no es vol lluitar. I no es vol lluitar perquè tot el mal no ve d'Espanya. La Caixa en realitat es diu Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona.
Codorniu i Freixenet es deixarien tallar els teus dos braços abans d'etiquetar en català i arriscar-se a perdre un client de Las Españas.
Els presidents, que sempre han dit que som una nació, no s'atreveixen a anar rera de la pancarta i es tapen les vergonyes amb una gran senyera, no fos cas que molestéssim Madrid o els jutges, dient que nosaltres decidim. Darrera la pancarta: Un milió llarg de persones de nació catalana.
Anant pel seu compte; Els sis grans del país.
Els nostres polítics han fet de la reverència constant i del parar la mà, un esport gairebé olímpic.
Pot ser que ens passi com als espanyols, que som una nació, però en el fons no ens ho creiem.
Es evident que, la culpa majoritàriament és nostra i dels polítics que al cap i a la fí, els hem posat nosaltres.
ResponEliminaSi han tombat l´estatut, també és culpa nostra ja que ens aconformaríem amb qualsevol cosa, ja ha passat l´época d´estatuts, ja ho hem soportat més de trenta anys i sempre n´hem sortit escaldats, ha passat l´época de provatures , de deixar-nos robar descaradament i que encara ens diguin lladres, ara no hi ha cap més camí que la INDEPENDÈNCIA!!!! VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
visca Catalunya y ESPAÑA tambien! todos somos una nación.
ResponEliminay viva Casillas vaya nivelon de portero.