dissabte, 19 de febrer del 2011

el jutge de menors

El senyor jutge de menors de Granada és un cas poc típic de magistrat. Té el rècord d'inserció d'Espanya i, possiblement, d'Europa. Visita sovint i col·labora amb les escoles i instituts de la seva demarcació per instruir i ajudar. Potser algú dirà que és un jutge estrella perquè és molt populista i fa uns discursos, encertats, entenedors i brillantíssims, amanits amb un humor càustic, que recorda els millors del Club de la Comedia.
Lluny de que pugui semblar comèdia el monòleg del senyor Emilio Calatayud és d'una profunditat que cal escoltar amb calma per a no perdre'n ni els silencis ni les respiracions.
Els nostres poders locals: el judicial, el polític, l'escola i potser el diví, haurien de parar l'orella perquè a Tous passen coses, com a tot arreu, de vegades greus, i mirem cap un altre cantó.
Però sobretot els pares i tots els veïns n'haurien de treure conclusions per a passar a l'acció i oblidar l'encongiment d'espatlles davant l'educació dels menors.
Us convidem al discurs del Jutge al YouTube.
Si després us sentiu encuriosits/encuriosides pel personatge seguiu cercant-lo a la xarxa.

9 comentaris:

  1. M'agrada, és per reflexionar.

    ResponElimina
  2. Compromís o submissió.
    Al tous ionforma hi ha una entrevista a la Regidora de Serveis Socials. Qui la coneix sap que aquestes respostes no son dignes d'ella. És mes intel·ligent. Així doncs em pregunto qui redacta aquests escrits deu ser un submis a qui dona la benvinguda.

    ResponElimina
  3. que heavy !! ho heu vist ?

    és un joc per endevinar ha qui han entrevistat a la contra portada.

    salut companys

    ResponElimina
  4. és fantàstic he vist el vídeo i té tota la raó, aquest home val molt ......

    ResponElimina
  5. Aquí a l'ajuntament els serveis sociale deixen molt a desitjar haver si miren el vídeo i aprèn alguna cosa !!!!!!!

    ResponElimina
  6. Faig pública una observació paisatgística que a mi em molesta, no se si sóc molt diferent, que impacta la vista en el moment d'arribar a la masia mil·lenaria d'Aubareda (1.050 anys). Hi ha un tros de bosc al coatat de les cases que semble un circ pels colors, blaus, verds, etc. que hi han i per les "chaboles", ferralla i animals que hi ronden.

    ResponElimina
  7. Algú es pot prendre seriosament el no fumar al costat de l'escola? que passa que les normes aqui en aquest poble no s'executen? ... el més greu d'això és que són els mateixos profes els que no ho respecten les normes ... senyors de l'ajuntament no es debiria de comprovar aquestes coses, parlem d'una escola on hi ha uns menors i d'unes lleis que se les passen pel folre ....

    ResponElimina
  8. Estic d'acord amb el que es compleixi la llei de no fumar al costat de l'escola, encara s'ha d'educar a aquesta gent que les lleis són per a altres i no per a ells, i una altra cosa que haurien de complir els pares que van a buscar als seus fills petits a l'escola, és posar-los el cinturó de seguretat que la majoria no ho fa en tous i això és molt greu, perquè els va la vida als petits, siguem sensats que parlem de menors ...

    ResponElimina
  9. Eso, esso, y en el ayuntamiento pasa igual. Bueno; peor ya que el humo se queda en el anbiente.
    Se sabe o no se sabe quien fuma, pero se huele.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.