ELS LLORERS DEL CÈSAR

Gaius Iulius Caesar, fou un ciutadà romà del primer segle abans de Crist.

Conegut com Juli Cèsar, la seva duresa com general el feu conquerir les Gàl.lies Rebels (el territori que avui és França, Bèlgica i Holanda). També atacà Britània i Germània. Després es barallà amb els generals romans que volien el poder republicà i amb la frase "alea iacta est", a la riba del Rubicó, inicià la Segona Guerra Civil de la República de Roma.

Entrà a Roma com vencedor i es feu nomenar cònsul i dictator perpetuus.

Escriu Plutarc, que un cec avisà Cèsar que seria mort als Idus de març. Quan arribà el dia quinzè, Cèsar, rient-se del cec li digué: els Idus han arribat! El cec respongué: però encara no han marxat!

Gaius Iulius Caesar morí l'idus de març de l'any 44 a.c., per la mà i la daga de Brutus i seixanta senadors més. No és gens segur que digués: Tu quoque, Brute, filii mei! Perquè la Història, quan va per feina, no et deixa temps ni de fer el rotet.

El maig de 2007 el ciutadà touenc David Alquézar després d'un pacte, no publicitat, amb el penúltim (l'últim a efectes pràctics) partit votat, conquerí l'Alcadia Local, amb la promesa de fer un Poum, decidit pels veïns, i un govern dialogant. El nostre Cèsar havia creuat els Safareigs i vençut els poderosos instal·lats durant dècades al Senat. Amb l'ajut inestimable del lumpen polític, de la pagesia i el poble silenciat i ansiós de canvis.

Aviat farà tres anys d'aquella gesta i sembla que no és massa d'hora per avaluar el treball de l'Imperator i els seus generals, i passar llista.

La primera feina va ser aquesta: Per tal de donar un millor servei al poble, els nous governants, es van apujar el sou. I sembla ser que ara demanen subvencions per a pagar-se'l bé i que no es noti la crisi.

Després van posar algun escrivent més als despatxos i algun treballador més als carrers.

D'ençà aquell dia, racionalitzar la Casa ens ha costat, als contribuents, més diners que abans.

I això per a fer què?

Si els carrers ja hi eren i el clavegueram, també l'aigua corrent i la piscina, el parc...

Si la seguretat ciutadana és bona. Mireu si n'és de bona que per evitar atemptats contra el Conseller Nadal, avisen que ve quan ja ha marxat.

Si els cotxes segueixen aparcant damunt les voreres. Si els incívics tocant el clàxon de dia i de nit. I hi ha dies que plou i molts que no ho fa.

I què ha passat amb el canvi independentista? Ens han segregat de les Espanyes, que tant malament ens governen (no com ells)? O ni tant sols han arreglat el nom del poble?

I amb "el talante" socialista? Han deixat parlar l'oposició? Han deixat parlar els veïns? Han explicat els pressupostos fil per randa? Els han publicat desglossats? Han explicat als qui n'han quedat exclosos amb quin criteri han adjudicat les obres del municipi?

Ni tan sols contesten les instàncies que no els venen de gust!

Quan ha arribat la crisi han pres mesures d'austeritat? S'han abaixat el sou com ens ha passat als ciutadans que no manem?

A les ciutats, on les coses tenen valor especulatiu, el preu de la vivenda ha baixat entre un quaranta i un setanta per cent des del 2008. I a pagès, on les coses valen poc, ara no valen res. Malgrat això, l'impost dels bens immobles ha augmentat en aquests anys a canvi de res.

L'impost de Bens Immobles no és gaire socialista, ni gaire republicà. No s'aplica sobre el rendiment del patrimoni sinó sobre el tamany. Així a un contribuent li poden sortir els euros per les orelles però com que habita una petita casa luxosa pagarà molt menys que el qui visqui en una desgavellada casa grossa, encara que aquest darrer no tingui diners per a menjar calent. Algú hi ha a Tous que paga impostos per una nau amb la teulada cremada, i l'estructura danyada!

Aquest impost és una entrada de diners important per l'Ajuntament. No és fàcil que qui només pensa en el benefici propi pensi en els problemes dels demés.

Als darrers anys han doblat l'import de les contribucions, i per a dissimular-ho n'han fraccionat el cobrament.

D'on sortiria doncs el sou del Cinc Magnífics, i els assessors que hem de dur, a preu d'or, de Vilafranca?

I el Medi Ambient? En tres anys el medi ambient l'hem arreglat escombrant per compte del pressupost municipal. De munts de runa i d'escombraries se'n llencen igual que abans!

De l'assistència social no en parlem perquè de les deficiències dels nostres adolescents se n'adonen a Igualada, i de les dels grans i els vells no se n'adona ningú.

Llavors què ha canviat de l'anterior Ajuntament a aquest?

Han fet el Poum. Han fet el Poum, el seu Poum. Un pla poc original, gens democràtic, a l'estil del d'Igualada, del d'Òdena, en fi, de la barroeria que ens envolta.

Tret d'això els més destacable d'aquest Ajuntament és que és vanitós, sord, superb, i tant poc dialogant com l'antecessor que ho fos més. Que demana subvencions a tot arreu, per a pagar-se el sou o per a fer les piràmides del faraó. Que les subvencions són a canvi de que els contribuents hi posem tot els diners que falten i que són molts! No crec que ningú hagi demanat a 'Ajuntament que ens apugi els impostos i ens faci pagar els deliris de grandesa.

Per aquest viatge no ens calien alforges.

El Govern Municipal, es veu com Cèsar marxant sobre Roma. I mirant-se el melic s'ha adormit sobre els llorers abans de començar a fer res.

Quan hauran passat tres anys del seu sonat pas del Rubicó es veu de sobra que aquest vestit de romà els ve molt gros i el casc massa apretat.

Augustinus Ruralis Secundus, el vell.