NOMENCLÀTOR

Si tot va com ha d'anar, el senyor Alcalde i els altres manaires, que es passen la democràcia participativa pel rulé, amb els diners de l'especulació i alguna subvenció, aviat faran fer uns carrers nous per dignificar i engrandir (com deia aquella a la tele) aquest nostre petit poblet.

Ja se sap, perquè està escrit, quants fanals hi haurà a les voreres, quants pipicans a les zones verdes urbanes, qui pagarà la festa directament, perquè indirecta ho pagarem tots (i molt car, doncs serà irreversible). El que sembla que encara les llumeneres locals i les barcelonines no han previst, és quin nom posaran als rètols dels carrers, les places, les avingudes i els grandiosos edificis públics que tindrem, gràcies a aquesta diarrea immobiliària.

Antigament per posar nom als carrers, només calia seguir la moda. Mentre el mossèn era descaradament el virrei del poble (i l'alcalde la virreina) el carrer dels rics es deia carrer Major. Els altres carrers es deien noms de sants o de virtuts teologals.

A mitjans dels anys trenta del segle passat i durant uns mesos els carrers es van dir de la República, de la Generalitat, de la Llibertat. Llavors el virrei i la virreina eren amagats a casa.

Tot seguit el virrei era el Jefe Local del Movimiento i la virreina el capellà. Altre cop van canviar el nom dels carrers: Generalísimo, José Antonio i tota la panda de Sants que els hi cabessin. Els carrers nous es van batejar amb el nom dels herois de la sublevació i d'algun capellà pederasta màrtir.

L'Adolfo Suàrez i el Felipe Gonzàlez ens van dir que ja erem europeus i van canviar el nom del general grassonet per Generalitat i els carrers nous es digueren: Xaloc, Garbí, La Pau i Francesc Macià (que Déu l'hagi perdonat).

Els personatges que donaven i donen nom als carrers tenien sempre vàries coses en comú: eren famosos universalment o local, eren del gènere masculí, no els hi agradava l'aigua ni el sabó i respectaven poc la seva i d'altres dones (inclòs el capellà màrtir).

I aquesta és la proposta: Posem-li als nous carrers noms de coses que fan feliç la Humanitat. Carrer de les Patates Xips. I a sota l'inventor, si el sabem. Avinguda de la Minifaldilla, i a sota Mary Quant. Passeig del Bolígraf, i a sota Laszlo i George Biro (Hongria, 1938). Ronda del Gaspatxo, plat andalús universal. I anar fent.

L'altra proposta és la de sempre, posem-hi els prohoms, els que fan gran el poble. Carrer del Senyor Alquéizar. Carrer del Senyor Gamero. Carrer del Senyor Mir, Carrer de la Senyora Queraltó. Carrer del Muts (oposició i els que ens l'hem deixat ficar doblegada).

Només faltaran tres carrers amb nom de dones i tindrem la paritat socialista.

I Poum rodó.