Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci que no és resignat.
El dia 14 d'abril de 1931 va néixer la Segona República Española i el dia 1 d'abril de 1939, els militars, l'oligarquia, els feixistes, Hitler, Mussolini, la Unió Soviètica, el silenci internacional, els catòlics en general i el Vaticà en particular, la van assassinar.
Han passat setanta-un anys i ens volen fer creure que això ja és història. Ens ho volen fer creure els militars, els polítics, els catòlics i el Vaticà.
L'actual cap dels militars espanyols és un rei (què modern!) imposat per Franco.
L'actual cap dels polítics espanyols, inclosos els catalans, és la mateixa figura heretada del feixisme.
Als llocs clau de l'economia espanyola, i catalana, hi ha els fills dels feixistes que s'enriquiren vinclant-se davant el Dictador.
A la judicatura, la majoria dels que tallen el bacallà són fills dels qui van jurar fidelitat als colpistes del 36.
L'església Catòlica-Romana segueix manant, des de fa segles, ininterrompudament. La Conferència Episcopal i l'Opus Dei són clarament fonamentalistes, antidemocràtics, sexistes, misògins i homòfobs. Malgrat això segueixen vergonyosament subvencionats per l'Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya. No poden ser jutjats per delictes de pederastia ni de cap altre mena. Tampoc paguen impostos del nombrós patrimoni aconseguit de manera més que dubtosa. L'esglèsia catòlica té moltes finques, molts edificis, bancs, emissores de ràdio, de televisió, copons de plata i or per a guardar-hi un tros de pa. I el rei del Dictador encara els hi fa la pilota fent reverències davant la Creu, en nom de tot el poble.
Els nostres polítics, els espanyols i els locals, són on són perquè han dit amén a la farsa. Deixen manar als que sempre han manat, no discuteixen els dogmes de fe, ni els dogmes polítics i paren la mà i agafen un sobre que hi diu gurtel, o pretòria, o no hi diu res, però fa embalum.
Quan han de sortir a la tele a estarrufar-se no s'ho pensen dos cops i fan donacions, amb els diners dels altres, a Haití, a la Confraria del Sant Prepuci, o a qui els hi doni dos vots. Callen com morts quan es reivindiquen les víctimes del feixisme (les de la guerra i les dels anys de la por). Callen perquè ells són usufructuaris del franquisme.
On és la protesta del nostre Ajuntament per l'encausament contra el jutge Garzón? Que tenim por que se sàpiga que a Tous la postguerra va ser molt llarga i que els feixistes locals van tenir atemorits els "rojos" i els que no ho eren, inclosos nens, fins entrats els anys seixanta? I sembla que encara duri perquè democràcia participativa, transparència en la gestió i voluntat de servei, n'hem vist poca; encara que alguns se n'han omplert tant la boca que els hi ha caigut la fària.
El dia quinze o el vint-i-cinc no em veureu fent de ciutadà català. Busqueu-me per a la Tercera República (espanyola o catalana) quan hàgim fet bugada.
Agustí Palau
Estació de Sant Celoni
Agustí, Agustí
ResponEliminaCal dir tantes incerteses?o és que altres, per acció(anarquistes)o per omissió(molts republicans)no van contribuir com els primers a matar la República?Cal generalitzar i posar a tothom dins del mateix sac?Tota la Esgèsia i tots els capellans són i actuen així?Tots els polítics són franquistes,per herència,i corruptes?Si és així pareu el món que baixo...
ResponEliminaJo, que també vinc d´un silenci antic i molt llarg, de gent que va alçant-se des del fons del segles...crec que la nostra edat,per altra banda encantadora,si d´alguna cosa serveix és per explicar les coses als que ens segueixen,i que han tingut la gran sort de no viure segons quins temps,d´una manera menys sectària i sense que els fantasmes que tots tenim encara dins ens dominin fins al punt de donar una visió de la història tant esbiaixada com ho van fer aquells a qui blasmem.
Per cert, a mi no em trobaran per fer una Tercera República Española...,llegim una mica d´història i veguem que van fer al llarg dels segles Monarquies Absolutes,Constitucionals,Dictadures vàries i Primeres i Segones Repúbliques espanyoles amb la gent d´aquestes contrades;i naturalment tampoc em trobaran per una Tercera República Catalana ja que encara no hi ha hagut la Primera.Sí que em trobaran intentant de canviar tot això que amb tanta vehemència denuncíes.Evidentment tothom és molt lliure de fer el que vulgui,però personalment no em quedaré a casa esperant que tot canviï per generació espontània.
Afectuosament Josep Torà
Comparteixo comentari.
ResponEliminaEntrar set dècades en vint ratlles ha de ser per força un treball esquemàtic. Tots els de la llista hi són per mèrits propis. Potser hi falta La Falange, dirigida i finançada des de l'embaixada italiana a Madrid. Però aquests van desaparèixer amb la mort de Benet Mussolini.
ResponEliminaSi vols posar-hi els anarquistes, cadascú es ben lliure. encara que jo considero que la CNT, tot i tenir més d'un mil·lió d'afiliats, era el sac de les hòsties dels pistolers de la patronal, i avui tampoc pinten res en aquesta farsa que vivim. Altra cosa és la Fai que eren pocs, però cadascú anava per ell, com els de Sabadell.
De Història no només n'hi ha una. La que fa més embalum és la dels vencedors. Una mica més prima és la dels vençuts. Tambè hi ha petites històries personals dels que hi eren i fins dels que no hi eren.
La vehemència i jo anem sempre junts, repartir garrotades amb guant blanc, em sembla el maniqueïsme propi dels bisbes, mena de bestiar amb qui jo no combrego.
Evidentment, Mestre Josep, només hi ha una forma de menar l'hort: Que algú prengui la magalla.
Salut.
Agustí, la vida és mes alegra, mes bella, mes divertida.
ResponEliminaPensa que no vius sol. Hi ha fàmilia, comunitat, poble, país, ... i ens em d'adaptar. Aixó sí, amb dret a dir la nostra.
Penso que vius molt amb el passat. Hi ha futur i no serà mai igual que el passat.
Salut company.
Hi ha tres temes intocables a Espanya: el sexe, les aberracions de l'Esglèsia i els abusos del feixistes.
ResponEliminaPara todo lo demàs: Mastercard i el futbol! (Alegria, Bellesa i Diversió a carretades