DECIDEIX

Vaig anar a la primera i segona reunió, xerrada, explicació o com en vulgueu dir, a la meva inculta i vasta manera de veure les coses, després d’ AGRAïR la DESINTERESADA feina feta tant per els organitzadors com per TOTS el convidats, voldria dir-hi la meva. De la primera reunió, les paraules del Ramon Cuadras, em van donar un xic d’il·lusió i esperança, de la segona el Pablo va tocar el problema i el Sr d’ Arenys va dir la paraula màgica “l’honradesa sempre acaba guanyant“. El problema en aquests moments no és Espanya ni els espanyols, SOM NOSALTRES, m’explico, en temps de la dictadura, quan et deien “a mí me habla en cristiano”, es respirava orgull català, quan va tornar en Tarradellas i va dir “ja sóc aquí”, es respirava orgull català. Llavors varem començar a marejar la perdiu i a mirar-nos el melic i a dir: que bons que som! i què ha passat, doncs que ens hem “emborrificat” (una nova paraula que hauria d’ estar al diccionari, la vaig sentir dir a una bona amiga, per definir què passa quan t’ajuntes amb segons qui i et deixes arrossegar o portar). Volem l’independència per agonitzar uns anys més, amb promeses i gastant els recursos del nostres fills, nets i besnets, si el poc que tenim no ho sabem fer servir, actualment l’administració catalana només ha servit per complicar més la vida dels catalans. Els nostres polítics només es posen d’ acord en el moment d’apujar-se els sous, la corrupció en envolta i sempre en tenen la culpa els altres. Catalans i Catalanes, si volem ser un país, primer haurem de guanyar-lo (ja ho deia l’avia del Pablo), i com ho podem fer, aquí unes idees:

Il·lusió pel futur, a un poble, on el model de treball per els joves és ser funcionari, a on volem arribar? Trenta anys enrere la majoria volíem aprendre ràpidament un ofici, tenir una empresa i treballar pel nostre compte. Un poble on no sabem ensenyar els nostres fills, que diem que la culpa la tenen els/les mestres i els barracons, a on anem? Anys enrere, la generació dels 50-60 anàvem a l’escola i apreníem en castellà amb mestres autoritzats pel “Régimen”, però els nostres pares sabien l’importància de la cultura i posant il·lusió en el nostre futur, es menjaven l’orgull i ens deien: paraula de mestre, paraula de Déu, aprofita i després ja faràs.

Treballant, un poble a on només pensem en tot menys en treballar, i sobre tot a veure què ens donaran, si quedaran diners per la nostra jubilació, creant problemes per desprès poder-los resoldre, això és el gran treball dels nostres polítics, a on anem? Els catalans teníem fama i EREM molt treballadors, sempre intentant millorar, fer-ho millor que el nostre veí, però quan era necessari tots a una i endavant! (sindicats i cooperatives ....) i sobretot orgullosos del nostre treball. Els polítics han d’entendre que estan ADMINISTRANT no MANANT com fan ara, els nostres diners, el nostre futur i per això tenim tot el dret i el deure de DECIDIR. · Honradesa, tots donem per cantat que la corrupció ens envolta i en el millor dels casos ens quedem tan amples, o pitjor encara “ maricón el último”, a on anem? La corrupció no té cabuda en un país, perquè matarà al país. I per tot plegat: Prego, demano i imploro que TOTS anem a votar DECIDIR NOSALTRES, què: si podem anar decidint ja estem una mica salvats, desprès de nosaltres depèn. Jo per si algú ho vol saber, aquesta vegada esperant veure com reaccionem, votaré en Blanc. Esperant el vostre sempre per mi útil comentari.

Martí Senserrich Camins

Català de poble