APROVACIÓ DEL POUM

El darrer dimarts de setembre es reuní el Ple de l'Ajuntament.

El primer punt: Aprovar actes dels plens anteriors.

A cada ple, han de discutir si el que diuen les actes era allò que es va dir.

Com que el senyor alcalde no vol que es gravin els plens, sempre estem igual: que si vaig dir, que si no vaig dir.

El senyor alcalde va dir, com sempre, que per ell tot estava ben transcrit. Quan l'oposició li va fer veure que hi havia errades de l'alçada del campanar, llavors n'acusà els treballadors de l'Ajuntament. Sí, tal com ho llegiu. De tot el que estès malament n'acusà exclusivament un treballador. D'això, al carrer, se'n diu fer l'acusica. Donat que ell n'és el responsable final, la majoria li diríem una altra paraula. Cadascú que hi posi la que li sembli més escaient.

A altres pobles, els plens es retransmeten per la televisió local. Aquí no hi ha televisió local, i si n'hi hagués seria igual perquè només "l'equip" pot enregistrar l'acte en casset o mp3. L'amo absolut i absolutista de l'emapetrès és el senyor alcalde i ell sabrà per què no vol que quedi constància d'allò que exactament es diu als plens.

Com sempre, el senyor alcalde va dur la veu cantant tot el ple. La resta de l'equip o son muts, o estan afònics, o coincideixen tant amb ell que no els cal badar boca, o de cap tema tenen opinió.

La Llei de Barris(1), ens posarà a disposició, GRATIS, sis treballadors i un cap de colla per a netejar el poble i fer obres al nucli antic(2).

El que no diu l'alcalde és que als set els hi hem de pagar la roba i el calçat de treball, les eines i, sobretot, els materials. Això costa uns diners, que no són pocs. O els tindrem en fila com les noies de la carretera i ens els mirarem perquè són gratis?

Els comptes de l'equip sempre quadren. Els treballadors no costen diners, les obres tampoc. El poble no creixerà massa i el terreny urbanitzat no doblarà el previst per l'antic pla. D'aigua en sobra per donar i per vendre. I els reis de l'Orient porten coses a la gent.

Després es passà a aprovar la gran il·lusió del Poum i les respostes a les al·legacions que s'afegiran al mamotretu.

Vots a favor: l'equip.

El Poum és una aberració irrespectuosa amb el medi (el medi ambient i el medi natural) propiciada per una promotora inmobiliària, l'empresa que la dissenyat i el senyor alcalde, amb la complicitat necessària de la resta de l'equip i el silenci covard d'altres. I tindrà un enorme cost ambiental, estètic, econòmic i moral.

El senyor Solé va dir que l'equip havia vulnerat les normes de participació que s'havien aprovat per a redactar el pla. No s'havia consultat el consell dels alcaldes, ni les associacions, ni ningú que no fos el mateix senyor alcalde i, per això votaven en contra de l'aprovació del Poum.

El senyor Miranda va començar a dir alguna cosa i el senyor alcalde el va tallar, textualment: "No m'expliquis la moto"(3). La frase, tot i mal dita, és d'una manca de respecte a l'edat i al càrrec de l'interlocutor i al lloc on es pronuncià, com d'altres que acostuma.

El senyor alcalde es posa tant en el paper del qui mana que perd els papers i falta al respecte sovint a l'oposició i en general a qui discrepi. Potser per això no vol gravacions que ell no controli.

Aprovat el Pla per majoria simple donà la paraula finalment al públic.

El senyor Senserrich li va dir que les dades de l'aigua no eren reals i l'alcalde va dir que quan faltés aigua ja la portarien d'on fos. No precisà a quin lloc és "fos" ni quanta aigua tenen per nosaltres.

El senyor Senserrich també digué que les respostes a les al·legacions rebatien coses no al·legades i no contestaven o falsejaven els escrits.

El senyor Estruch es queixà del mateix i de que s'havien dibuixat els transformadors del polígon en ubicació i tamany que no eren, per tal que semblés irrellevant el perjudici d'obrir un carrer que podia passar per altre lloc més adient.

Aquí l'alcalde va fer gala del seu saber i ens il·lustrà a tots dient-li ormazàbals als transformadors. I que a ell no li semblaven tan grans. Després ens donà uns consells sobre organització industrial i acòpiu de materials (4).

Entre el públic i havia, pel cap baix, quatre persones que tenen empresa i al senyor alcalde no se li coneix cap activitat empresarial on ell arrisqui res.

Vam marxar cap a casa decebuts i alliçonats.

Haurem d'aguantar quatre anys més aquestes coses?

Agustí Palau

testimoni impertèrrit sense mp3

(1) aquesta Llei també paga aquelles noies que s'asseuen a les carreteres comarcals buscant "nòvio"?

(2) quina antiguitat delimita el nucli antic?

(3) segurament volia dir: No em venguis la moto. Fos com fos, poc respecte.

(4) amuntegament de materials.