dissabte, 23 d’octubre del 2010

POUM "ATADO Y BIEN ATADO"


Abans teníem una dictadura. Aquest sistema controlava al personal col·locant a cada poble un alcalde perquè manés i apliqués les lleis i fes les normes al seu criteri i, sobretot i el més important, si algú protestava garrotada.

Les normes urbanístiques de Tous venen de l’any 1982, aprovades el 1987.

Van ser imposades, perquè jo que estic al mig del Pla de la Passada ni me’n vaig assabentar (he de reconèixer que al 1982 si s’hagués desenvolupat jo ho hauria trobat bé). Llavors el poble semblava que s’estava morint. Molts es casaven i marxaven a viure a fora i no per falta de espai, no era prou fi viure al poble. L’escola semblava que hauria de tancar, calia fer el que fos per parar allò.

Però moltes coses i molts criteris han canviat des de llavors. Som al 2010, han passat uns vint-i-cinc anys. Tous ja no decau. Pels carrers hi veus canalla per tot arreu. Estem en democràcia i al nostre alcalde l’escollim per votacions. Ara aquest sistema controla el personal preguntant-li que vol, la gran majoria del poble respon que vol un creixement petit i lent i el nostre democràtic alcalde ens diu no sé què de les normes velles (atado y bien atado) i que només són 12 cases més, que els 4.000 habitants que permet aquest POUM no es poden donar mai, que d’aigua en tenim per quatre vegades més dels que som. I com que jo he protestat, doncs ara ens ha tocat un carrer pel mig de la nostra parcel·la del Polígon.

Només recordar-li al sr alcalde que a la meva família hem rebut moltes i moltes garrotades per demanar que es fes el que volia la majoria. Que es fes sense cap mena de coaccions ni de imposicions. Volem que l’administració o l’ajuntament faci el que la majoria dels veïns ha proposat (que per això el poble és de tots i l'ajuntament també), sense parar de lluitar per trencar el molt que encara queda de tot allò que van deixar “atado y bien atad

Si us sembla que no és així, volem que sapigueu que som a punt i preparats per aguantar la pròxima garrotada. I no ens fa cap por.

Martí Senserrich Camins

1 comentari:

  1. el poble es de tots ! això pensava jo també quan vaig venir a viure aqui, pero ja veig que estaba molt equivocat.
    j.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.