¿NOS HEMOS VUELTO GILIS en 40 años... o qué?

Escenario: Tienes que hacer un viaje.Año 1970: Viajabas en un avión de Iberia, te daban de comer y te invitaban a lo que quisieras beber, todo servido por azafatas espectaculares en un asiento en el que cabían dos como tú. Año 2010: Entras en el avión abrochándote el cinturón de los pantalones que te han hecho quitar para pasar el control, te sientas en una butaca en la que si respiras profundo le metes el codo en el ojo al de al lado y si tienes sed el azafato te ofrece una carta con las bebidas y sus precios subidos un 100% por que si. No protestas por si acaso cuando aterrizas te meten el dedo por el culo para ver si llevas drogas.
Escenario: Manolo tiene pensado ir al bosque después de clase, según entra al colegio le enseña una navaja a Pancho con la que quiere hacerse un tirachinas.
Año 1970: El subdirector lo ve y le pregunta dónde las venden, y le enseña la suya, que es antigua, pero muy buena.
Año 2010: La escuela se cierra, llaman a la Guardia Civil y llevan a Manolo al reformatorio. Antena 3 y Telecinco presentan los informativos de las 15:00 desde la puerta del colegio.

Escenario: Disciplina escolar:
Año 1970: Hacías una putada en clase. El profesor te metía dos buenas hóstias bien merecidas. Al llegara a casa tu padre te arreaba otras dos porque sí.
Año 2010: Haces una putada. El profesor te pide disculpas. Tu padre te pide disculpas y te compra una moto.

Escenario: Fran y Marcos se reparten unos puñetazos después de clase.
Año 1970: Los compañeros los animaban, Marcos ganaba.. Se daban las manos y terminaban siendo colegas en los billares.
Año 2010: La escuela se cierra, Telecinco proclama el mes antiviolencia escolar, el periódico 20 Minutos titula a cinco columnas el asunto y Antena 3 aposta de nuevo a Matías Prats en pleno temporal frente a la puerta del colegio para presentar el telediario.

Escenario: Luis rompe el cristal de un coche en el barrio; su padre saca el cinturón y le pega unos buenos latigazos con él. Año 1970: Luis tuvo más cuidado la siguiente vez, creció normalmente, fue a la universidad y se convirtió en un hombre honrado y respetuoso.
Año 2010: Arrestan al padre de Luis por maltrato a menores. Sin la figura paterna, Luis se une a una banda. Los psicólogos convencen a su hermana de que el padre abusaba de ella y lo meten en la cárcel. La madre de Luis se enrolla con el psicólogo. Mercedes Milá abre la final de Gran Hermano 12 con un discurso relativo a la noticia. Escenario: Juan se cae mientras hacía una carrera y se araña en la rodilla.. Su profesora, María, se lo encuentra llorando al borde del camino. María lo abraza para confortarlo. Año 1970: Al poco rato, Juan se sintió mejor y siguió jugando.
Año 2010: María es acusada de perversión de menores y se va al paro. Se enfrenta a tres años de cárcel. Juan se pasa cinco años de terapia en terapia. Sus padres demandan al colegio por negligencia y a la profesora por trauma emocional, ganando ambos juicios. María, en paro y endeudada, se suicida tirándose de un edificio. Cuando aterriza, lo hace encima de un coche y también rompe una maceta. El dueño del coche y el dueño de la planta demandan a los herederos de María por destrucción de la propiedad. Ganan. Telecinco y Antena 3 producen juntos la película y definitivamente el plató de los informativos ya queda emplazado en medio de la calle.

Escenario: Relación habitual entre padre e hijo:
Año 1970: Le pedía dinero a mi padre para salir.
Año 2010: Mi padre me pide dinero para apaciguar al banco.

Escenario: llega el 28 de octubre.
Año 1970: Llegaba el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. No pasaba nada.
Año 2010: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. La gente sufre trastornos del sueño, depresión y amenorrea.

Escenario: El fin de las vacaciones.
Año 1970: Después de chuparse una caravana del copón con toda la familia metida en un seiscientos tras 15 días de vacaciones en la costa, se terminaban las vacaciones. Al día siguiente se trabajaba y no pasaba nada.
Año 2010: Después de volver de Cancún, en un viaje todo pagado. Se terminan las vacaciones y la gente sufre trastornos del sueño, depresión y seborrea. Escenario: ¿?

A MI DE MERDA NO ME'N DONI

A Ascó estan a veure què passa amb el residu nuclear. Mirat com sempre des d'afora, és clar que ningú vol al seu poble els residus nuclears. Sembla lògic.Tampoc ningú vol cementiris d'amiant, presons d'alta o baixa seguretat, que li passi l'Ave pel terme, que les avionetes sobrevolin contínuament sobre les cases...

Tots els que estan pel "progrés" estan contra les seves servituds.Tots fem servir electricitat. Quan ens cal i quan no. Tenim molts més fanals que cases. Fanals oberts tota la nit,que il·luminen carrers on només hi passen cotxes (que tenen els seus propis llums) si és que hi passa algú. Fanals que il·luminen castells, temples, escoles i edificis quan ningú els usa.

L'administració posa un autocar per recollir els nens que viuen a una distancia massa gran per anar a l'escola a peu, i als altres els duem en cotxe fins la porta de l'escola, parant-nos on ens ve de gust l'estona que ens sembla i amb el motor encès.

Les nostres cases no estan ben aïllades i no ens preocupa. Les escalfem per dins i per fora a base de cremar gasoil, i a l'estiu les refredem per dins i per fora a base d'aire condicionat elèctric.

Premem la descarrega del vàter per qualsevol brosseta i l'aigua que aboquem és filtrada i fluorada i clorada. Aigua de boca per a rentar un pipí i aigua de boca per regar gespa i regar horts.

Creiem que l'aigua potable és infinita i deixem aixetes obertes sense que ens faci mal el cor els milions de persones que no en tenen. Si s'acaba l'aigua dels embassaments, farem perforacions més fondes i agafarem l'aigua que va ploure fa centenars d'anys i si cal dessalarem el mar a cops de petroli o electricitat nuclear. Som rics. Som nou-rics.

Gastem i malgastem sense preocupar-nos de les muntanyes de residu que generem.

Residu etern comparat amb la història dels humans. I ara resulta que discutirem l'ètica dels pagerols que volen guardar-lo per diners. Els governs autonòmics i els partits polítics no volen al seu territori el residu que tots fem. Nosaltres el generem però que el guardi un altre. La solució salomònica seria que ens donessin a cadascun les tones de rebuig que produïm i ens les fiquéssim on ens cabés. La solució habitual, si no hi ha benefici pels polítics: que s'ho empassi el més ruc...de moment.

SEXE

el sexe explicat als montclars i als mestrals

fes clic

De PIRATES i CORSARIS

Descarregar música o aplicacions d'internet sense pagar se'n diu pirateria. El terme ha estat usat principalment per les societats d'autors i els inventors de discs gravables i aparells lectors (Sgae, Sony...). Aquesta gent es queixa que amb les noves tecnologies han deixat d'embutxacar-se milions de dòlars que abans els queien a les mans sense cansar-se gaire.

Quan hi havia discos analògics els preus eren elevats en relació al nivell de vida, però amb la invenció del disc compacte ja se'ls hi va anar l'olla del tot. Els primers discs digitals costaven més de tres mil pessetes de mitjans dels vuitanta. L'aparell reproductor Phillips ja no t'ho dic. La música era Von Karajan, Julio Iglesias i fenòmens així.

La majoria de músics famosets ni tenen veu, ni treballen, ni saben música. Tenen poca imaginació i un potent ordinador Mac amb una aplicació que fa la música sola. Aquests artistes no han inventat la música, ni les partitures, ni els instruments, ni la poesia ni la prosa, ni les computadores. Però si deixes el seu disc a un altre o l'escoltes a la perruqueria estàs piratejant. Són, com diu el Mejide, productes. Més aviat subproductes. Te'ls posen a la sopa i et sembla que t'agraden. Però saps que no pagaries ni un duro per la seva música. I suposant que resistissin un directe no aniries a veure'ls. Ells accepten els tractes de les discogràfiques i les SGAEs i impedeixen que idees noves i fresques arribin al públic.

Si escriviu SGAE al Google, segons el dia, us sortirà entre els cinc primers llocs: SGAE=LADRONES. Però no se us acudís escriure-ho en un lloc públic; la SGAE us perseguiria amb els seus advocats fins la fi del món. Si li feu una malifeta a l'Estat, us perseguirà també, però no podrà fer-ho a qualsevol preu. Fer-ho seria una DESPROPORCIÓ. Exemple: Manguem una barra de pa al Carrefour, el segurata ens veu i avisa els Mossos, els Mossos avisen l'exèrcit de l'aire i la marina de guerra i, finalment entre tots ens detenen. L'acció és al.legal per Desproporcionada. Però la SGAE amb els diners que ens pren de cada cd, dvd, ipod que comprem o de cada cançó que escoltem fa el que li sembla amb la complaença de l'Estat. Han de cobrar per tot i a tothom. I els seus diirectius cobren sous altíssims.

Els seus directius són el Teddy Bautista a Espanya i el Ramon Muntaner a Catalunya. El Bautista era un músic mediocre dels anys seixanta, i el Muntaner de tant mediocre ningú sap què cony cantava. També tenen el Ramoncín, un paio de la noblesa espanyola, que la mama li feia pollastre fregit per dinar. Tots aquests genis de la música representen i defensen els artistes espanyols.

Los Diablos era un altre grupet dels seixanta-setanta, que el merit que tenia era estar emparentats amb la filla de l'amo d'una discogràfica, El Raphael era un amanerat que es vinclava com ningú davant la dona del Franco. A base de posar-nos-els fins a la sopa s'han fet imprescindibles (?). No deixen pujar nous valors perquè tot és copat per carcamals que cobren molt per treballar poc. El panorama musical és ple de figurons de seixanta anys que fan un concert l'any, si arriba, i ja no tenen veu ni imaginació, només drets d'autor. I ara ve la pregunta: qui és artista? Anem per Tous (que també és món), tenim un ferrer i un manyà, avui jubilats, dels qui més d'un hem dit: estàs fet un artista! Aquests dos artistes tenen obra a Tous i tots en disfrutem. Com és que la SGAE no els millora la pensió cada mes?

Només són artistes el que es van inventar "Un rayo de sol" o "Soy el rey del pollo frito"

I ara, una mica d'erudició. Pirata és un marí amb vaixell que roba a d'altres. Corsari és poc o molt el mateix animal, amb una diferència, té permís del Rei (patent de cors) per a robar d'altres de manera selectiva. Doncs ja sabeu qui sou vosaltres i qui és la SGAE i la Sony Music Entertainment.

Agustí Palau

Master en Pirateria. Mar de les Antilles

Si voleu saber més dels corsaris i col·laborar amb parar-los els peus visiteu: http://www.todoscontraelcanon.es

Edifici de la SGAE a Madrid.

La SGAE és la Sociedad de Autores y Editores (abans la E volia dir España).

FRASE

El món occidental inverteix moltíssim més en medicaments pel membre de l'home i silicones per les dones, que en la investigació de l'Alzheimer. Tenim vells amb penis forts, velles amb pits durs com taronges, que no recorden per què els hi serveixen.

DESPEDIDAS

Avui , a la millor sala de cinema de la comarca, han fet Despedidas.

Una pel·lícula que parla d'una persona que li agrada la seva feina i vol fer-la bé, malgrat la incomprensió dels qui l'envolten. Al final s'acaba bé perquè és una pel·lícula.

Però a la vida real les coses no són així. Fer coses ben fetes, amb il·lusió i honestedat està mal mirat. Aquí la que triomfa és la gent que s'assembla a la Belén Esteban. Gent que no sap res, que no entén res i que no aporta res. Gent que surt cada dia als mitjans a entretenir la plebs. Gent que cobra sous que no es mereix i que pugen cada dia, mentre baixen els dels treballadors que encara tenen feina. Que, si cal, encobreix o menteix per tal de mantenir el poder polític, social, intelectual, financer o artístic. Gent que usa els diners dels altres (legalment o al.legal) per a fer-se estàtues de fang.

Agafeu la foto de la Belén Esteban i la poseu damunt la cara del president quan inauguri un aeroport. De l'alcalde i els seus quan us presentin l'última parida. Del de la caixa quan us digui que no hi ha crèdit per culpa dels americans o del govern. Poseu-hi la foto damunt i el text no canviarà de sentit.

L'últim que tanqui el llum!

HOLA

El senyor Antonio Parra ja és a casa recuperant-se del greu accident que va patir.

Una forta abraçada a ell i als seus.

UNA JUGUESCA

Diu que en Zapatero i en Rajoy són al bar prenent un cafè, quan per la tele veuen un home que, en l'atur i no podent pagar l'hipoteca, amenaça llençar-se al buit.

En Rajoy diu: M'hi jugo 500 euros que es tira.

En Zapatero diu: Fet!

Llavors l'home es llença i mor.

Després de cobrar els cinc-cents, el Rajoy li diu: He fet trampa, ja havia vist la noticia a un altre canal!

I en Zapatero respon: Jo també l'havia vist, però no m'imaginava que es tiraria dues vegades.

BON ANY des de França

Mireu quina felicitació d'any nou, és un strip-tease:

De tant en tant es para. Apreteu el Play.

http://www.koreus.com/video/blonde-strip-tease.html

EL LIBRO DE FAMILIA

El Govern ha aprovat l'avantprojecte de llei per a la reforma del Registre Civil, segons el Pla de Modernització del ministre Caamaño. Es tracta d'acabar d'entrar en la base de dades del Registro Civil tots els llibres de totes les oficines del registre d'Espanya. Sembla que fins el moment hi ha digitalitzat fins l'any 1950. Deixarà de ser un registre de dades, de dubtosa utilitat, per ser un registre de persones. Com canvi visible s'abolirà el llibre de família.

El llibre on tots estem apuntats és un document escrit a mà, que admet esmenes, que no du fotos que està cosit amb grapes i que no està plastificat. És fàcilment falsificable i modificable amb una impressora de color. Ni preocupa massa que es pugui falsificar, ni ningú deu tenir interès en fer-ho, perquè el llibre no serveix per a res. Sense aquest llibre es poden fer els DNI i els passaports dels fills, et pots casar vàries vegades i et pots morir arribat el dia, sense haver de ensenyar-lo per a res.

Ve a ser com la cartilla militar que s'havia d'anar a passar revista a la Guàrdia Civil i no hi anava ningú. I si algú hi anava li deien que no emprenyés.

Un cas verídic: Algú es va canviar el nom al registre del lloc on va néixer, li van fer un certificat i amb aquest es va anar a casar al jutjat de la capital de partit. El primer funcionari va fer el certificat però no l'esmena al llibre i així la mateixa persona nascuda al mateix dia, al mateix lloc i dels mateixos pares, tenia un nom diferent a cada llibre. Després el seu poble va passar a dependre d'un altre jutjat de primera instància i allí es va divorciar. Però al jutjat del casament no se'n van enterar. Ara era casat i divorciat a la vegada amb la mateixa persona (?). Quan es tornà a casar s'adonà que en registre era casat i no divorciat i a l'altre era divorciat però no casat. Una xapussa habitual.

L'actual llei del Registro CIvil i el seu Reglamento daten de 1957. Una llei molt burocràtica que volia controlar-ho i saber-ho tot de nosaltres i que vetllava perquè els nadons no es diguessin noms revolucionaris, estrangers o ofensius, deixant-ho en mans de jutges del feixisme.

Fa dos anys el Govern Zapatero i les cambres van derogar els articles més feixistes de la Llei. Ara es pretén fer un registre centralitzat però amb dades a l'abast de qualsevol funcionari, les dades s'introduiran des de la maternitat, els jutjats o els tanatoris.

Es vol fer un Germà Gran (el big brother de George Orwell a "1984")*. Només falta que la policia tingui accés al Registre, a les dades de la Caixa de Pensions i a la fitxa mèdica on diu la freqüència de les relacions sexuals. La Cia i el Mossad ja ens controlen des de Twitter i Facebook.

"1984" ha arribat a Espanya vint-i-sis anys després.

*George Orwell (pseudònim d'Eric Blair, 1903-1950) periodista i escriptor britànic que lluità amb les Brigades Internacionals a la Guerra d'Espanya. Autor d'Homenatge a Catalunya, Rebel·lió a la Granja i 1984, entre d'altres títols.

EL SOLSTICI D'HIVERN

Sense ni adonar-nos-en, i aprofitant que era fosc, va arribar el solstici d'hivern.

La humanitat, segurament després d'inventar el foc i abans de fer l'amor cara a cara, va tenir un gran temor. El primer temor del qual surten tots els altres. Havien tingut un temps de florida i esclat, després un temps de fruits, i tot seguit el menjar minvava i les nits es feien cada cop més llargues i fredes. I semblava que la foscor i el fred s'estendrien pertot.

Peró no era així i s'adonaren que la llum tornava, encara que no el bon temps.

Els humans ens diferenciem altres animals perquè fem festes. Era la primera festa. La festa de no tenir por. La festa de la llum que torna. Descobriren que totes les bèsties eren filles de la llum. Nasqué la filosofia. I el solstici d'hivern.

Molt més tard, a l'Àsia, inventaren la religió filosòfica documentada, basada en l'estudi de la natura i els astres. Era el Vedisme, la mare de l'actual Hinduisme.

Quatre mil anys abans de Crist els textos Vedes explicaven així el solstici d'hivern: El déu principal havia fet el món, però el món era foscor. El déu de la Llum va néixer de mare verge, en una cova, i els savis van anar a fer-li ofrenes. (Que us sona la història?)

Després d'un solstici venia un equinocci i els cicles es repetien. Comptar anys no tenia gaire sentit, però quan es comptaven començaven a l'equinocci de primavera. No va ser fins que Escipió volgué llençar el darrer i definitiu atac contra Numància (la tribu rebel d'Hispània) que Roma començà l'any 133 a.c. el solstici d'hivern.

Com que el Registro Civil no existia, i els jueus eren un poble endarrerit i desorganitzat no es gens probable que ningú sabés si Jesús, el fill d'un fuster, que no era d'aquell poble, hagués nascut casualment el dia del solstici d'hivern, i menys que en quedés constància escrita. És clar que el Cristianisme, tres-cents anys després de Jesús, es quedà una història arrelada però aliena, com pròpia. De fet totes les festes del Cristianisme són manllevades del Judaisme (d'on prové) i de costums "pagans" que no van poder esborrar.

Durant un temps, l'any nou i el solstici coincidiren en el dia. Al segle quart, el Concili de Nicea fixà les festes religioses anuals, incloses la del naixement de Jesús i l'adoració dels tres (o quatre) Mags, basant-se en la Lluna sobre el Calendari de Juli Cèsar.

Barrejar les fases lunars i la rotació entorn del sol era, com deia la senyora d'Aznar, sumar peres i pomes; per això el 1583 el papa Gregori XIII ajustà el calendari en anys comuns, bissestos i seculars. I així bellugant dies amunt i avall, el que era la festa del solstici, de la llum, de l'esperança del temps millor, s'ha convertit en tres festes: Nadal, Any Nou i Reis. Millor pels nens i els qui treballen a sou d'un altre. I pitjor per tots perquè l'homenatge a la natura s'ha convertit en el peregrinatge al Corte Inglés.

El meu millor desig: que els àugurs us portin felicitat.

Agustí Palau

Antropòleg per la Universitat de Montmaneu (si no teniu beca no hi aneu).