A L’IL.LUSTRÍSSIM SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS
(…), actuant en nom i representación de la companyia mercantil (…), assenyalant com a domicili per a notificacions administratives el carrer …, núm. …, planta … , (Codi Postal …), compareix i
EXPOSA
I.- Que en data 13 d’octubre de 2009 ha estat publicat al DOGC núm. 5482 l’acord d’aprovació inicial del “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí de Tous”, obrint un període d’informació pública de dos mesos.
Que dins del termini concedit, i un cop examinada la documentació referenciada, d’acord amb allò establert a l’article 83.4. del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refòs de la Llei d’Urbanisme, formulo, en temps i forma, les següents
AL.LEGACIONS
PRIMERA.- RESULTAT DE LA MEMÒRIA PARTICIPATIVA.
La Memòria Participativa és un instrument previst tant al Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refòs de la Llei d’Urbanisme (TRLUC) com al Reglament que el desenvolupa. En aquest sentit, l’article 105.2. del Decret 305/2006, de 18 de juliol (RLUC), estableix l’obligació d’aprovar i publicar el programa de participació ciutadana en els supòsits de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal. Aquest precepte no és més que el reflex del principi de publiciat i paticipació positivitzat en l’article 8 del TRLUC.
Però el procés participatiu, recollit a una memòria que forma part del planejament sotmès a aprovació no és paper mullat. Recull el tipus de ciutat que vol el veí i així ho ha d’entendre el propi ajuntament impulsor de la tramitació del pla.
En el cas de la redacció del POUM de Sant Martí de Tous, la sensació que tenen els veïns és que, tot i que han pogut participar manifestant com volen la ciutat, no se’ls ha escoltat. El seu model de ciutat és un de ben diferent al previst al POUM aprovat inicialment, tal i com exposarem més endavant.
La memòria participativa no és més que el reflex de la recent instaurada democràcia participativa, que permet al ciutadà participar de forma directa, sense intermediació política, en el model urbanístic i de gestió de ciutat que vol.
Però l’exercici d’aquest dret no té gaire sentit si, després d’esmerçar els esforços econòmics i de temps necessaris, el resultat d’aquesta participació no es reflecteix en el dibuix de la ciutat. De què serveix donar veu al ciutadà si després no se l’escolta? Ha perdut el temp expressant les seves idees si després les mateixes no es recullen? I el que és més greu, què passa quan gairebé tots els veïns d’un municipi volen un model de ciutat similiar, ho exposen als seus representants i aquests, en comptes de seguir aquests criteris, en fixen uns de molts diferents?
Aquesta situació comporta el fracàs absolut de la democràcia participativa, tornant a la democràcia ordinària en què es deixa en mans dels polítics les decisions que afecten de forma directa els ciutadans. Això no és el que persegueix la Llei d’Urbanisme, la qual ha volgut donar un nou impuls a la participació ciutadana. Aquesta norma ha creat el marc legal, però són les administracions les que l’han d’aplicar perquè el dret dels ciutadans s’exerceixi amb èxit.
SEGONA.- MODEL DE CIUTAT: CONSERVACIÓ TIPOLÒGICA DEL MUNICIPI.
Sant Martí de Tous és un municipi petit, amb un creixement molt contingut durant els últims anys, que ha permès conservar la tipologia de petit poble a prop d’una ciutat com Igualada, circumstància que li ofereix una oferta de serveis complementària. Aquesta proximitat ha permès als seus veïns gaudir dels avantatges propis d’un petit poble, tenint tots els serveis a escasos vint minuts.
Els veïns ja han manifestat la seva preferència per a aquest model de ciutat i així ho han manifestat en els processos de participació previs a l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. La majoria d’habitants del poble hi viuen en ell per una opció personal de model de ciutat i volen seguir gaudint de tot el que els hi ofereix Sant Martí de Tous.
L’aprovació del nou POUM comporta un increment desmesurat de la població en pocs anys, prometent un horitzó ben decebedor per a tots aquells veïns que han optat per la classe de vida que els ofereix aquest poble.
TERCERA.- NECESSITAT DE DIMENSIONAR LES NECESSITATS REALS DEL MUNICIPI.
En coherència amb l’al.legació anterior, cal posar de manifest el contraproduent que pot resultar el creixement poblacional del municipi. Aquest increment comporta la necessitat de dotar a la població de més equipaments, serveis i comunicacions, amb un gran esforç econòmic, difícil d’assolir per un ajuntament que es nodreix bàsicament dels ingressos per impostos, taxes i preus públics imposats als particulars, atès l’escasa indústria que opera al municipi.
Més població, més serveis. Aquest és un raonament lògic i legal, ja que la mateixa normativa urbanística exigeix el compliment dels estàndards d’equipaments i zona verdes associats a l’increment d’edificabilitat prevista al municipi.
A aquest augment de dotacions se li ha d’afegir les mancances dels equipaments ja existents. Per aquest motiu considerem que els esforços s’han de canalitzar dirigint-se a la millora dels serveis a prestar a la població existent actualment en comptes d’actuar vers un hipotètic increment de població.
QUARTA.- PREVISIÓ DE CREIXEMENT DEL SÒL URBÀ RESIDENCIAL.
Les àrees de creixement previstes al Sud del municipi, classificant-les com a Sòl Urbanitzable Delimitat i preparant-les, per tant, per al seu futur desenvolupament, no respon al model de municipi que volen els seus veïns.
L’orografia del terrenys reservats per al futur creixement residencial del municipi tampoc és l’adequada per absorvir aquest nou ús. D’una banda, la riera existent entre el nucli actual del poble i el nou creixement, actua com una barrera natural que dificulta la continuïtat del sòl residencial.
D’una altra banda, la diferència de cota existent entre el sòl residencial existent, les vistes del qual donen a la reserva de sòl per al futur creixement, dibuixen un paisatge, com a mínim estrany i poc atractiu, que fa replantejar-se la seva ubicació.
Per aquest motiu proposem la seva supressió, en coherència amb les al.legacions adduïdes fins ara defensant un model de creixement contingut del municipi.
CINQUENA- PREVISIÓ DE CREIXEMENT DEL SÒL INDUSTRIAL.
El mateix model de creixement limitat hauria d’imposar-se en relació al desenvolupament del sòl industrial, ubicat al nord del municipi. L’únic polígon industrial existent presenta una ocupació màxima del 50%, motiu pel qual resulta absurd l’increment destinat a aquest ús per quant la demanda actual no cobreix l’oferta existent.
En tot cas, si alguna gran empresa volgués implantar-se al municipi, sempre es pot tramitar la corresponent modificació del pla general per acollir la seva ubicació. Mentrestant no arribi el moment, no cal fer una previsió de sòl industrial que comportaria la simultània previsió d’unes infrastructures i serveis no absorvibles per un municipi de les dimensions de Sant Martí de Tous.
És important dimensionar el creixement, responent a una demanda real, no potencial. Intentar planejar el desenvolupament urbanístic del municipi en base a una expectativa de creixement totalment irreal, sobretot davant la cojuntura actual, suposa hipotecar el poble, no només des del punt de vista de les arques municipals, sinó també des del punt de vista de model de ciutat.
SISENA.- LES EXPECTATIVES URBANÍSTIQUES NO SÓN OBJECTE D’INDEMNITZACIÓ DE CONFORMITAT AMB EL NOU RÈGIM DE VALORACIONS .
Aquesta part és coneixedora de la signatura d’un Conveni urbanístic en data 7 de març de 2007 entre l’anterior Alcalde de Sant Martí de Tous, Sr. Francesc Xavier Solé Compte i la mercantil Pla de la Passada, S.L. Aquest conveni implica, a grans trets, el canvi de model de municipi incrementant ostensiblement la intensitat edificatòria, passant d’un model d’habitatge unifamiliar al predomini de l’habitatge plurifamiliar.
Aquest model urbanístic enmarcat al Conveni de referència és l’inspirador del nou POUM.
Cal remarcar que, en tot cas, un Conveni urbanístic l’únic que genera és una expectativa de futur desenvolupament urbanístic, sense que al Conveni de referència es quantifiqui aquest creixement. Hem de recordar aquí que les expectatives no són susceptibles d’indemnització i així ho ve reconeixent reiterada jurisprudència i finalment ho ha recollit el Reial Decret Llei 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refòs de la Llei de Sòl.
En tot cas i, en el pitjor dels casos, l’únic concepte a indemnitzar seria les despeses generades en la redacció dels plans fruit de la signatura del Conveni urbanístic, sense que pogués rescabalar-se el propietari per cap concepte més.
En definitiva, el que volen els veïns de Sant Martí de Tous és mantenir el model de poble que ja van escollir el dia que s’hi van instal.lar. Volen preservar el municipi d’un creixement indiscriminat i adequar la seva futura ampliació a la futura demanda tant de sòl residencial com industrial. Aquest poble té una identitat molt marcada, que ve determinada per la seva configuració urbanística de baixa densitat, peculiaritat que la desmarca d’altres poblacions com Igualada que, atesa la seva centralitat, han apostat per un creixement a més gran escala.
Per tot això,
DEMANA que donant per presentat aquest escrit, i amb estimació de les al.legacions en ell contingudes, es procedeixi per part d’aquesta Corporació Local a efectuar les accions i gestions oportunes a l’objecte d’incorporar-les al “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí de Tous”.
Sant Martí de Tous, 17 de novembre de 2009.
