El senyor Pere Navarro, Director General de Tránsito, diu en una entrevista, que dur instal·lats avisadors de radar és, com a mínim, xungo.
La trascendència de la notícia no és que el senyor Navarro, en el zel del seu càrrec vulgui perseguir els brètols tramposos. L'insòlit del fet és que un senyor seriós faci servir l'expressió: xungo.
El periodisme, en general, es posa al servei de la superficialitat molt més del que caldria.
Molt sovint surt a la tele gent queixant-se dels radars. Són energumens que de manera habitual vulneren els límits, gent per a qui no valen les lleis de la convivència. Gràcies a això sabem que no són solament aquests nois que acaben d'estrenar carnet i els seus pares no han sabut ensenyar a conviure, els que surten a les fotos dels radars. També homes i dones grans, que infringeixen les normes perquè tenen pressa, o perquè tenen un gran cotxe, o per demostrar que el seu cotxe no és tant petit.
El resultat de la inconsciència són danys, ferits, invàlids i morts.
Fins i tot són homes honorables com el president de la Junta d'Extremadura enxampat amb excés de velocitat. Quan li pregunten si li sembla que dóna bon exemple diu: Jo vaig dir que anàvem tard, però jo no conduïa!
Podríem dir que aquest president, com usuari de via pública, és: honorable, chivato-acusica i, com a mínim, xungo.
Uns quants radars més, una actuació decidida i inflexible i no caldria ni carril bici, ni carril iaia.
