dimarts, 28 de desembre del 2010

avui al ple: canvi de nom al poble

Avui com cada últim dimarts d'any es reuneix el ple de l'Ajuntament, a les 21, hora local.
El punt més important a tractar és el canvi de nom de la població.
Una vella aspiració de molta gent és que finalment hi hagi correspondència entre allò que diem i allò que escrivim.
A la carretera podeu veure indicadors on hi posa SANT MARTI de T.
L'Ajuntament en un lloc hi escriu Tous i a un altre Sant Martí de Tous. A Barraquetes la majoria diuen San Martín. Els Amics de Tous a la mateixa capçalera hi posen el nom del poble escrit de dues maneres diferents. El temple local és només de Sant Martí. El castell és només de Tous. La llar d'infants es diu La Petita Cabra Blanca.
Tot plegat un descontrol pels de fora i pels de dins (i n'hi ha més fora que dins).

Així l'Equip de Govern després d'escoltar al qui en saben i no fer-ne ni pu.... cas, com sempre, ha arribat a la conclusió que es dirà San Martín a seques.
No es que facin cas dels de Santa Margarita. Res més allunyat del seu tarannà que fer cas a algú, ni de fora ni de dins.
Hi ha dues raons objectives i poderoses pel canvi que es proposa i s'aprovarà amb majoria simple: el Tribunal Suprem i el darrer miracle del Sant-soldat-mig-abrigat.
L'Ajuntament argumentarà que la darrera sentència del Suprem podria obligar-los, si algú es queixés, a retolar en espanyol. Així, arribat el cas, la feina ja estaria feta i estalviaríem diners en cartells. Aquests diners es podrien destinar a escombrar els carrers, després de tirar el confeti de les celebracions polítiques, sense haver de recórrer a la Llei de Barris, que ja està més cremada que el pal del xurrer.
És sabut de tots que Sant Sebastià va curar aquest poble de les pestes; llavors la Mari Carmen encara no treballava al Consultori.
El qui ara ha intervingut on la ciència ja no i té res a fer és Sant Martí, bisbe de Tours, en persona.
Tothom pensava que algú que no conegués les responsabilitats de defensar una família, menar una empresa i ni tant sols pagués impostos (que els hi pagués el seu papa), difícilment podria administrar bé tota una comunitat. I aquest és el cas de la majoria dels de l'equip de govern.
També podia semblar que prometre una cosa i fer el contrari seria perquè els caigués la cara de vergonya.
No ha estat així, i això, només es pot atribuir a un miracle del Sant de Panònia.
La raó és convincent i si l'oposició no l'entén també ho podran atribuir a un altre miracle.

Aprovat el canvi de nom del poble, el regidor de Medi Ambient repartirà entre tots els assistents al Ple, unes racions individuals, plastificades ecològicament, amb la llegenda: "San Martín, Mil Cincuenta años de coca y chocolate".

Dades subministrades pel nan infiltrat al Ayuntamiento de San Martín.

divendres, 24 de desembre del 2010

a propòsit del nou any, la nativitat del senyor i el calendari


Per aquells embolics del calendari l'ú de gener hauria d'arribar l'hivern i néixer Jesús, però no és així.

El dia 25 de desembre de 2010 farà 2010 anys (menys sis dies) que va néixer -si la Història és certa-.

Quin any era quan va néixer aquell nen jueu que no era ni ros ni de pell blanca?

No era l'any 0.

Ni l'any cero, ni el segle cero han existit mai perquè aquest concepte matemàtic encara no s'havia descobert (1). Quan va néixer el nen tampoc era l'any 1.

Jesús va néixer l'any 753 dels corrents en aquella època. Aleshores cada any naixien o morien varis fills de Déu, profetes o revolucionaris místics (2).

A mitjans del anys 500 de la nostra era, un "científic" cristià, basant-se en ajusticiaments d'alguns profetes africans anònims, documentats a Palestina, va "ajustar" l'any de la crucifixió del Galileu. Tirà enrere trenta-tres anys -que li semblà al savi que era una bona edat per morir ajusticiat- i li sortí el naixement.

El moment exacte de l'any l'adaptà a la gran festa pagana del "triomf del Sol" i així no calia justificar la nova celebració.

I del solstici d'hivern, nou mesos enrere i ja tenia l'Anunciació de la Verge (3).

Tot l'Imperi Romà comptava els anys des que Ròmul va fundar Roma. I, sembla ser, que no es comptarien els anys de Crist fins molt després del segle VI de l'era cristiana.

Avui encara coexisteixen altres calendaris en ús, com el xinès, el budista, l'hindú, el japonès, el musulmà ...

La primera República Francesa s'inventà un calendari que va durar catorze anys. La Revolució Soviètica un altre que va durar-ne onze. I els suecs entre el 1700 i el 1711 també.

El calendari més curiós fou el Patafísic. Només existí en el món d'Alfred Jarry (4). Tenia tretze mesos de vint-i-vuit dies i tots els dies tretze eren divendres.

Que tingueu un bon ANNO MMDCCLXIV AB URBE CONDITA.


Agustí Palau

Antropòleg per la Universitat de Montmaneu (si no teniu beca no hi aneu).


(1) Per això els segles i els mil·lennis comencen l'any 1 i no el 0. El segle i el tercer mil·lenni van començar el 2001 i el darrer any del segle i del segon mil·lenni va ser el 2000. Ja ho sabia Stanley Kubrick quan va rodar "Una odissea de l'espai".

(2) Vegeu "La vida de Brian" una de les millors pel·lícules de la Monty Python. També sabreu de passada d'on surt el nom de correu-escombraria: spam.

(3) Un altre invent que sembla modern i no ho és. Quan Josep preguntà de qui era l'embaràs, la Verge respongué: De l'amic invisible! En hebreu: l'Esperit Sant!

(4) Dramaturg, novel·lista, poeta, surrealista i excèntric francès (1873-1907), inventor de "les lleis que governen les excepcions i que expliquen l'univers addicional a aquest".

dijous, 23 de desembre del 2010

ara bé Nadal


Ja venen festes, ja som Nadal i a l’Ajuntament tot si val.
Si vols feina i ets de la colla, a l’Ajuntament et faran la prova.
Busques feina no oficial,
doncs ni al taulell ni a la web la trobaràs.
Per això a l’ajuntament et presentaràs
i aquesta setmana la prova faràs.

El cap de la brigada li desija
BON NADAL
(aquest verset de Nadal s'ha de recitar enfilat dalt de la cadira a l'hora de dinar)

dimecres, 15 de desembre del 2010

menys wiki, més leaks


Menys de pressa, més filtracions.
Al senyor(1) Julian Assange, l'acusen dues dones i alguns il·luminats dels serveis secrets occidentals: Va violar dues dones mentre dormien.
Els homes que han tingut relacions amb una dona o estan casats amb una senyora del país, deuen saber que si intenten aixecar la cama prop seu, mentre dorm, és segur que els hi caurà un mastegot en el millor dels casos.
Els qui hagin tingut relacions amb sueques podrien dir-nos si el son nordic és tan perillosament profund i lubricat com volen fer creure als jutges anglesos les dues soques sueques.
Així si el senyor Assange arriba a Suècia, segurament l'absoldran, però els EEUU l'estan esperant per endurse'l a DisneyWorld on el jutjaran per altres delictes improbables. Recordem que els Estats Units són els amos de la presó de Guantànamo i els autors del gruix de les indecències revelades per WikiLeaks.
Amb els polítics i els banquers val més refiar-se de la Sort que de la Justícia.




(1) de porc i de senyor, se'n ve de mena.

lip dup a Tous


Aquest text ha sortit del Facebook "LipDub a Sant Martí de Tous":

"Se'ns ha acudit l'esbojarrada idea de fer un LipDub tal com ja ho han fet Vic i TV3 amb la cançó de "La flama" d'Obrint Pas.
La idea és intentar promoure que més pobles es vagin afegint a la iniciativa que va començar Vic i passar-ho bé amb els veïns i veïnes del poble. No cal dir que està absolutament obert a tothom qui ho vulgui participar, com més siguem millor.
Estaria bé també que les entitats del poble hi participessin.
Encara no tenim data, està tot en el seus inicis, però aniria bé saber quants podriem arribar a ser.
No pretenem superar el rècord de Vic, només passar-nos-ho bé tot expressant-nos i reivindicant la nostra cultura!
Animeu-vos-hi!!
feu clic o aneu-hi des del vostre face.

som a la figuera


Un/a lector/a pregunta què passa que fa dies que no publiquem.
Resposta: Som a la figuera (o a la lluna de València). Els uns al PortAventura, a l'altre el nen li ha suspès totes i té l'ordinador tot el dia ocupat, l'altra al Carrefour i al Faro preparant el Ramadà ...
O demà, o demà passat tornem a la normalitat bloguera. I sinó, ens afaitem el bigoti (incloses les senyores) i ens reconeixereu fàcilment pel carrer.
Disculpes i petons.

dimecres, 8 de desembre del 2010

JulianLeaks



El creador de WikiLeaks és a la presó. Detingut, en espera de decidir si la Gran Bretanya l'extradirà a Suècia, on dues dones, després de dir públicament que era un paio magnífic, l'acusen de ser un paio indesitjable.

Als jutges de la Gran Bretanya els va semblar fa uns anys que Augusto Pinochet no era un infame lladre i assassí, responsable directe i indirecte de crims contra la Humanitat (1). El tràmit va durar un llarguíssim i innecessari temps i finalment els jutges perrucats van fer-li botifarra a Garzón.

Ara els britànics s'han compromès a enllestir la comèdia en una setmana a tot estirar.

D'altra banda, Suïssa, paradís de comptes corrents opacs, propietat d'assassins confessos, dictadors i d'altres rates de claveguera, com l'Augusto Pinochet, ha bloquejat el compte corrent transparent d'Assange, on hi havia 37000 dolars (2)..

Master Card l'hi ha fet la mateixa gracieta (3).

Julian Assange no ha donat cap opinió, des de WikiLeaks, sobre els que ens manen a tots els nivells. Només ha deixat anar públicament alguns dels documents que els propis pallassos s'han escrit entre ells. No ha variat ni un punt, ni una coma. Són facsímils.

Aquest és el pecat: Mira què fan aquests! Mira quines coses escriuen! Mira quants morts diuen que tenen a les mans!

Sembla doncs que el pecat seria d'uns altres, però els Estats "democràtics" li estan buscant la penitència e ell.

Calen WikiLeaks per a tots els nivells. Des de la Casa Blanca a la Casa de Tous. Massa esquinçar-se els parracs, però massa foscor on caldria que hi hagués llum. Sempre hem deixat que ens maneguin; potser és l'hora de veure que hi ha al cabàs de la roba bruta (4) i dir prou.


AgustiWiki


(1) Avui, mort i tot, l'estan jutjant per criminal al seu país.

(2) Ni l'osbcur Pinochet, ni la seva més oscura família (ni els Franco tampoc) han tingut mai un euro bloquejat enlloc.

(3) Com a resposta un grup de hacks ha bloquejat la pàgina de MasterCard una estoneta, per donar pel sac.

(4) Allò que fa temps que ens imaginem i allò que de segur ens ha de sorprendre.

dijous, 2 de desembre del 2010

güiquilics

Aquests dies el protagonista indiscutible dels diaris d'arreu del món és Julian Assange.

Inexplicablement, molt per davant de "l'heroicitat del Barça".

Des d'internet fan arribar a aquest home informes secrets de serveis d'espionatge i "marrulleries"(1) dels grans bancs. I ell i uns quants més els fan públics.

El lloc web, com ja sabeu es diu: WikiLeaks. És escrit en anglès però podeu usar el traductor de pàgines de Google i ho entendreu quasi tot.

El lloc demostra amb documents autèntics allò que ja sabíem i allò que ni ens podíem imaginar.

Els poderosos, els polítics, els governs i els bancs, són uns mafiosos de guant blanc.

En el millor dels casos menteixen i se'n riuen de nosaltres, i la major part del temps es dediquen al crim organitzat.

Per deixar amb el sacrosant cul a l'aire els assassins, que diuen que ens cuiden i ens protegeixen, Assange és reclamat per la justícia sueca.

Curiosament no anirà davant d'un jutge per calumniar el govern xinès, l'americà o els grans bancs. Està buscat "internacionalment" per un suposat delicte sexual (2).

Els periodistes dels "grans diaris" (que mengen al palmell dels "grans corruptes") l'acusen d'anarquista (3).

Julian Assange ha ensenyat al fòrum democràtic (que és la Xarxa), les proves de la immoralitat dels estats occidentals (inclosa la de les marionetes espanyoles) i dels estats orientals.

Ja cal que s'amagui, perquè qualsevol imbècil pot acusar-lo de qualsevol crim, però ningú pot acusar de mentiders tants assassins alhora.

No volem que ens posin les banyes, però si ens ho fan, millor no saber-ho, oi?


(1) en català: llagoteries

(2) alguns bisbes i capellans catòlics també estan sota aquesta sospita i no tenen ordre de recerca de l'Interpol.

(3) el fet de ser anarquista, com el de ser taxista, economista o onanista, no és un delicte per ell mateix.


dilluns, 29 de novembre del 2010

la factura, si us plau!


Dissabte va ser jornada de reflexió per a tots els electors i avui és jornada de reflexió pel tripartit (tristpartit).

A Tous la cosa ha estat més dramàtica que a la mitjana de Catalunya. Els nostre bipartit (vistpartit) també hauria de fer una o vàries jornades de reflexió. Els electors de casa nostra han desconfiat dels gestos i les fotos, de les promeses de respectar la veu del poble, i volen provar a veure si el senyor Mas ho fa més bé.

Els votants han entès els eslògans suats del tripartit (i del bipartit): Molta txatxa i poca txitxa.


divendres, 26 de novembre del 2010

canvi

No fa massa ens convidaren a un debat (Tous Decideix, el presentava): Ciu, Erc, Psc, Pp, Reagrupament, Solidaritat...

Però decidir és una cosa i triar n'és una altra. Quan parlen les sigles i no les persones, a tot estirar, l'únic que es pot fer és triar. Decidir és un acte més complex, que demana llibertat.

Els ponents es passaren l'estona posant-se i traient-se medalles, parlant d'ambigüitats: dels castellers a la Xina, de quatre mossos més cada dia... D'entre els pocs assistents a l'acte, una part important sentia vergonya aliena en escoltar-los parlar.

Ara ha arribat el moment d'anar a votar-los. El dia 28 de novembre, el Molt Honorable Senyor ha convocat eleccions al Parlament.

Després de quatre anys de no consultar-nos res, de fer i desfer sense manies, de claudicar davant els qui els manen a Madrid i dels qui manen als madrilenys des dels "mercats", els del Cap i Casal ens tornen a cridar perquè els validem el sou.

Quatre anys sense res memorable, ni res sorprenent; tret d'un forat de Tresoreria com mai s'havia vist.


El partit socialista du 30 anys vivint del canvi. Ara, com que la promesa de canvi ja no els hi creu ningú, un dels seus eslògans és: "Garantia de progrés". Sense comentaris, sense compromís, sense garantia. Sembla que fins i tot ells s'han adonat que no hem vist els altres canvis promesos en totes les altres eleccions: Estat, Parlament i Locals (i Otan No).

En un darrer intent de semblar honestos ens faran creure que ara va de bo. "Va porfa, que sí que farem un canvi: El canvi real" (1).

"Temps difícils gent seriosa". Entre ser seriós i la cara de pal de Monti hi ha un món.

En Monti diu que "ni independentista, ni de dretes" i ni d'esquerres, ni català, ni andalús, ni creient, ni ateu: pessetero i prou i algun càrrec per a la parenta.


Erc, "gent valenta" (gent valenta: vuit anys fent la pilota pel sou i els càrrecs).

A Tous quatre anys de gent valenta. D'això que fan se'n diu valentia?

Els d'Erc, a la sillita de la reina han tret d'enmig al qui va prometre l'independència i es va haver de conformar en cooficialitzar l'aranès/occità (a buenas horas mangas verdes) i al que va dir que trauria les subvencions a les escoles classistes, sexistes i fonamentalistes de l'Opus Dei, i les retornaria a l'Escola Pública.

Alguns d'Erc es van quedar fora de les cadiretes calentes, perquè s'hi van asseure abans els germans i els amics dels "jefassos" i es van muntar una altra paradeta: Reagrupament.

Després de la Desbandada (sàlvese quien pueda) ve el Reagrupament. Jo també vull ser el jefe, jo també vull un sou.


Ciu ha estat 30 anys dirigint el raig de la mamella. Ficats de ple en el "problema del 3%", en alabances a financers que després van passar per la presó o que encara hi són. Fent reverències al Papa. Fent reverències a Madrid. Fent reverències a la Caixa de Pensions.

Ara, "comença el canvi".


El Pp es diu "populares de cataluña" aquests ja no saben ni parlar com nosaltres o no volen perquè es una mica palurdu.

L'extens programa electoral de l'Alícia Sànchez deixa clar que el català no es important, que l'anglès sí. Que si ells cobren de presidents, els bancs ens deixaran diners a les empreses i a les famílies. Que als manguis els inflaran a mans. El canvi dels populares de cataluña consisteix a fer el mateix que fan a València o a Madrid: cobrar ells a final de mes i també que cobri algun conegut.


Ciutadans/Ciudadanos: el mateix canvi, un Pp amb careta d'escolanet que vol que parlem català en l'intimitat, com abans. L'eslògan: "Rebélate" però sense despentinar-te. Kumbaia déu meu / kumbaia dios mio.


Solidaritat: fumbol, la mare de déu, catalunya i 35 minuts a l'Havana, Groucho (2).


Poca gent, que no sigui els qui administren les fortunes dels polítics, dels amos dels mercats financers i de les deu multinacionals espanyoles, s'ha adonat del canvi que ens han ofert els diferents governs que hem patit.

No hem sentit cap d'aquests que ens parli d'acabar amb el poder dels bancs (3).

Cap d'aquests proposa "la participació popular".

Molts tòpics i cap indici de participació de les persones.

Sembla que l'únic canvi cert és el canvi climàtic.


Si us agradava el Franco però trobàveu a faltar que de tant en tant parlés català, voteu Plataforma X Anglada, el retorn a les cavernes.


I finalment, s'estrena a les urnes el Partit Pirata de Catalunya (4), inspirat en els suecs de Piratepartiet.


Ara llegiu. I demà, com deia aquell de la tele: Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi!


(1) Quan en Corbacho va arribar a Madrid va dir: "Los bancos están acabando con la paciencia del Gobierno". Els seus col·legues li van dir: "Selestinu, cállete que te estás jugando tu paga y la nuestra". Ja no ha dit res més dels bancs. Ara l'alcalde de "L'Hospitalè" es presenta de número tres per Barcelona.

(2) Llegiu "Groucho y yo", la gran novel·la americana del segle xx.

(3)Tret del Partit Comunista de Catalunya PCPC que vol canviar el poder dels bancs pel poder del partit.

(4) Els suecs són aquella gent que viuen "nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!", com deia l'Espriu.


dimecres, 24 de novembre del 2010

pirates


Hola Pirata!
Ja som quasi 5200 seguidors al facebook ( http://facebook.com/pirata.cat ), i continuem creixent!!!!
Som a la tercera posició en el rànquing de partits catalans al facebook a una setmana de les eleccions al Parlament!
I tot això ha estat possible gràcies a gent com tu. No ens hem gastat un cèntim en promoció a través de les xarxes socials, cosa que molts no poden dir pas! Però no és suficient, no no no; no és suficient per arribar al Parlament: ens hi calen uns 80.000 vots. Difícil? Sí; però possible, molt possible: al nostre abast. I, entre nosaltres, «ells» ho saben, «ells» ho temen.
Transparència total, accés al coneixement, democràcia directa. Aquests són conceptes que fan por als polítics professionals, si: els volem deixar sense feina.
Si penses com nosaltres, que ja n'hi ha prou, que ja n'estem ben tips, que les coses no poden continuar així i tot això i allò, dóna un cop de mà! Algunes coses SÍ que es poden canviar.
I és tan fàcil com parlar amb la teva gent: quants amics tens ara connectats? Facebook, Twitter, Messenger, Google Talk, Skype, identi.ca... Ara és el moment de fer-los servir per explicar als amics, a la família, que hi ha una altra forma de fer política! Amb seny, sense incordiar massa... Bé, una mica sí ;-) ; però és per una bona causa, oi? Doncs, endavant!
No et callis, empra les teves pròpies paraules: sigues clar i sincer i com pirata que ets. Parla d'allò que coneixes, d'allò que t'afecta, d'allò que t'importa. Oi que és fàcil?
Ho podem resumir dient que si cada una de les persones que hagi rebut aquest missatge dona a conèixer l'ideari a 10 persones interessades, al desembre hi haurà un canvi de debò al parlament. Quan trigues a convèncer 10 persones que et són properes? Menys del que et penses. Si en pots fer més de 10, això serà monumental! T'imagines la cara que posaran els polítics tradicionals en veure que aquest allau de gent els ha plantat cara d'aquesta manera? No ens ho podem perdre!
Et demanem que dediquis menys de 5 minuts a llegir l'ideari i un article per tal que puguis defensar millor les propostes que fem:
- L'ideari, es llegeix en 10 segons: http://pirata.cat/ca/ideari/
- Un article sobre la democràcia directa, 1 minut: http://pirata.cat/bloc/?p=494
- Vídeo explicant com convidar a tots els teus amics a fer-se Pirates al facebook: http://www.youtube.com/watch?v=fAAhG_3KKdA
- Anunci de Pirates de Catalunya a la TV:
http://www.youtube.com/watch?v=qOcyeYs1ZF8
Sí, sí, tens raó: llegint només un article, potser fas curt. Però no t'estem demanant que facis un míting davant de 3.000 persones, sinó que expliquis el moviment pirata, amb les teves paraules, als teus amics.
Tu els coneixes, portes anys escoltant les seves queixes: que si els polítics passen dels ciutadans, que si obliden les promeses electorals en tancar les urnes, que viuen en un món que no té res a veure amb el nostre... farsants, incomplidors, estafadors... Oi que, en molts casos, també són les teves queixes? Doncs, això, com que els coneixes millor que ningú, tu ets la persona millor preparada per explicar-los per què som diferents. Molt diferents.
Que encara en vols més? Que no tens prou amb això? Magnífic! Fes una ullada al nostre sistema de participació directa, deixa't caure per https://xifrat.pirata.cat/ , vota les propostes que hi trobaràs, afegeix-ne d'altres... A diferència dels partits tradicionals, els pirates no decidim per tu, tu decideixes pels Pirates! Volem escoltar-te, volem que parlis i que diguis què vols. Estem convençuts que, quan ho expliquis als amics, es quedaran ben sorpresos; de ben segur que també els agradarà.
I si, a més a més, vols emprar material pirata de tota confiança per al teu web, bloc o per passar-lo als amics, aquí tens un petit recull d'enllaços on trobaràs de tot.
Inventari de materials: http://pirata.cat/bloc/?page_id=594
Recorda, a http://actua.pirata.cat pots trobar més accions i iniciatives per l'abordatge! Algunes només requereixen 3 segons del teu temps, si has llegit fins aquí, imagina't tot el que pots fer!
Aquesta tardor es porta fer tremolar el Parlament ;-)
Endavant Pirates!!


dimarts, 23 de novembre del 2010

la teoria del decreixement

A propòsit dels il·luminats que aquests dies, i fins diumenge, ens bombardegen amb que arreglaran la crisi i que ens duran a un altre gran creixement continuat, amb o sense independència, us convidem a escoltar l'economista francès Serge Latouche, que propugna coses diferents a les suades alternatives dels nostres polítics professionals de diferents pelatges.

dissabte, 20 de novembre del 2010

santoral

Avui és Sant Fatxa.
Els qui no sàpiguen qui era Franco, cerqueu a Imatges Google: Leryn Franco.
Molt millor que el seu parent!

dimecres, 17 de novembre del 2010

Quatre anys

Quatre anys de xecs en blanc? O quatre anys de servei?


Ara després de quatre anys de fer i desfer, sense consultar-nos res, ens demanen que anem a votar per omplir 135 escons al Parlament.

Altre cop ens faran promeses d'acabar amb la crisi, d'acabar les carreteres, de millorar l'ensenyament, de referèndum, de parlar tots català, de parlar tots espanyol, de solucionar l'atur, d'acabar amb la immigració il·legal...

Hi ha qui no s'ho creu i està fart de tanta promesa sense complir.

Hi ha qui encara s'ho creu i vol anar a portar el seu vot per aconseguir les millores socials promeses.

Els polítics de Barcelona us demanaran el vot per correu i per la televisió.

I els polítics locals us el demanaran al míting, a casa vostra o, senzillament , no us el demanaran.

Sigui com sigui, el dia que més necessiten la vostra opinió (potser l'únic) és el dia de la votació.


El Bloc us demana si voleu comentar, de manera anònima, quin partit us sembla que els seus diputats ens representaran millor i el perquè. O si voleu comentar quin partit us sembla que ens enganyarà i el perquè. O ambdues coses.


Algú s'hi anima?


diumenge, 14 de novembre del 2010

Tous..., tenim un problema

Resulta que l'Equip, amb aquest afany de solidaritat que el caracteritza, ens fa saber a través de l'Ajuntament Deforma que hem d'organitzar un banc d'aliments perquè a Tous hi ha veïns nostres que les estan passant molt malament.

I dependrà de la bona voluntat dels veïns el que d'altres veïns puguin passar més o menys dignament aquest mal moment, del que no en són culpables.

Sembla ser, doncs, que el nostre servei de benestar social no té prou recursos.


L'Ajuntament, aquella casa amb polítics i treballadors, és la representació de tots nosaltres.

Són allà per atendre les necessitats del poble i el poble no és un ens abstracte que fa 1050 anys van ser poblat per guerrers que no es rentaven i massacraven gent amb espases o a garrotades. El poble som les persones que hi vivim avui.

El comú d'aquestes persones està representat a l'Ajuntament i és aquest a qui pertoca d'administrar els nostres recursos per ajudar a qui ara ho necessita.


Si cal no subvencionar samarretes de persones amb recursos suficients per passejar pels camins en moto, si cal no fer grans i cars cartells a l'entrada del poble, que ni es llegeixen ni serveixen per res, si cal no pagar sous i vermuts als polítics, si cal deixar de pensar que som el faraó i hem de fer les piràmides de la llei de barris, si cal... Si cal, perquè no arriben els diners públics per ajudar als nostres, haurem de començar a actuar donant prioritat a les coses importants.


L'Ajuntament ha de posar TOTS els recursos al seu abast per ajudar aquells qui ara ho necessiten. Tots els recursos, són tots els diners que es poden treure d'altres coses que poden esperar i dedicar-los a socórrer.

És una vergonya, que denota la insensibilitat dels nostres "administradors", que mentre podem pagar samarretes no podem ajudar els necessitats. És una vergonya que mentre "jo" pago samarretes "tu" no tinguis menjar a taula.

Quina moral fan servir unes esquerres que només s'ocupen de sortir a la foto?

És l'Ajuntament qui ha de distribuir els diners de tots perquè a ningú li manqui allò més indispensable: Menjar, sostre i educació.

I a més a més, si cada ciutadà pot ajudar de manera particular, millor per a tots.

Després d'això, si encara ens en sobren, ja ens farem la foto.

Ens l'haurem merescuda!


dimecres, 10 de novembre del 2010

sàhara occidental (abans província espanyola)



El rei/sultà/pressumptamentassassí de Marroc ha donat ordre d'acabar amb la protesta dels saharians.

Soldats, policies, esquadrons de la mort i un grup ingent d'imbècils armats, han massacrat una ètnia indefensa, que hauria de ser independent des de 1975, segons les resolucions de les Nacions Unides.

Milers de salvatges de nacionalitat marroquina, seguint les ordres del seu rei, han atacat innocents que fa unes dècades eren espanyols.

Massa morts, massa ferits, massa desapareguts i massa violència per una acció tan pacífica.

El govern espanyol (que de fa 35 anys és vergonyantment mut) no diu res; com si això fos una batussa de nens, al pati de l'escola. Però això no és una discussió, això és un crim contra la Humanitat.


I l'Ajuntament de Tous?

L'Ajuntament de Tous és republicà (com els saharians), d'esquerres (com els saharians), nacionalista (com els saharians) i defensor dels drets humans (com els saharians).

Però l'Ajuntament de Tous és mut i covard, com el govern de Les Espanyes?

El Bloc de Tous demana a l'equip de govern de l'Ajuntament de Tous que convoqui, inmediatament, l'oposició per a signar un document de censura al govern espanyol i al govern pressumptament criminal del Marroc. I que s'adhereixi a les denúncies de Amnistia Internacional, les associacions de defensa del poble saharià i a totes les veus que s'alcin contra la barbàrie del Rei Absolutista del Marroc.


una mica més

si en voleu saber més cerqueu: sahara

o aneu aqui

divendres, 5 de novembre del 2010

HABEMUS PAPA



Aparteu les criatures... que ve el Papa.

Aquest és l'eslògan que duen unes samarretes impreses per a l'ocasió. Segurament el record de la visita, de més venda fins el moment.

Aparteu les criatures, aparteu els cotxes, tanqueu els pàrquings, tapeu les entrades del metro, amagueu les taules de les terrasses dels bars de la zona de la Sagrada Família.

El cap de l'Estat Vaticà ve a Barcelona a beneir la construcció més estranya de Gaudí (acabada d'espatllar amb la direcció dels arquitectes actuals i les marcianes escultures de Subirachs).

El Vicari del Crist ve a veure de prop l'obra del famós arquitecte, poc polit i enginyer insuperable, català: el Calatrava del segle XIX.

Aprofitant l'avinentesa un grupet de suporters de Gaudí (a títol pòstum) el presentaran com candidat a la beatificació. La Beatificació, per a les noves generacions que ens segueixen, ve a ser com el Premi Planeta del Vaticà. I la Santificació, com l'Òscar dels Monoteistes.

El Gerontòcrata Albivestit, anirà a resar a Sant Jaume del Camp d'Estels, on se sap que no hi ha enterrat cap apòstol i després anirà a Barcelona a beneir el Temple Expiatori, el túnel de l'Ave (1) i s'endurà sota el braç el patracol de la vida i "miracles" d'en Tonet de Reus.

Després de sopar, dormir i esmorzar a ca l'encarregat que té a Barcelona, en Benet anirà a la Sagrada Família.

No hi anirà amb el Bus Turístic com un guiri més.

Agafarà el cotxet i, sempre contra direcció, per la Laietana, Pau Claris, Diputació, Marina, Provença i Mallorca, arribarà al Portal de la Glòria.

Les autoritats han volgut que l'home que afirma que els condons no prevenen la sida, que les dones són éssers inferiors, impurs i no són a imatge del Creador, que l'homosexualitat és una malaltia, que la Terra és plana, que l'univers es va fer en set dies, que l'Únic Deu és fill d'un fuster jueu, que és possible clavar un home pels palmells i els peus i que s'aguanti més de cinc minuts sense esqueixar-se, ha de fer tota l'estona el trajecte contra direcció, per no desentonar.

La broma costarà els diners que no ens diran i els camuflats a altres despeses.

Uns pagarem el "pato" i d'altres faran el negociet.

Les Clarisses fabricaran 400000 hòsties, a tota hòstia.

Les Benetes couran un munt de calzes de terrissa per a repartir les hòsties (2).

Alguns aprofitaran per quedar-se la cartera o la bossa de mà d'algun fidel encantat.

Després un munt de papers i escombraries adornaran els carrers del barri durant unes hores.I els pobres del món seguiran menjant el que sempre han menjat i vosaltres sabeu.

Estaria bé que els qui fan la creu a la casella de l'Església Catòlica a la declaració de la renda paguessin la despesa. Potser llavors el Sant Pare hauria de viatjar en un Ford Fiesta dièsel i parar a cada semàfor en vermell, com fem tots.


Agustí Setzè

ateu per força



(1) Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum, benedicta tu in mulieribus, et benedictus fructus ventris tui Iesus. Sancta Maria mater Dei, ora pro nobis peccatoribus, nunc, et in hora mortis nostrae. Amen.

(2) Ja tenen carnet de manipuladores d'aliments? No duen mascares, ni guants, ni treballen en locals amb terres continus, ni prevenció de riscos laborals, ni treballadors assegurats. La impunitat del negocis del Papat és inescrutable. Proveu de muntar un negoci així sense un capellà.


dijous, 4 de novembre del 2010

EM CAL / NO EM CAL




Fa molt temps vam proposar a la regidora de noves tecnologies un espai al lloc web municipal on la gent pogués anunciar coses que ja no li eren útils o demanar coses que necessitessin.
Sembla ser que la pàgina ja està acabada, però que la proposta no era interessant.
Sovint llencem objectes que podrien ser útils a un altre.
Abans de cridar a la brigada de l'Ajuntament perquè us retirin alguna andròmina que no necessiteu o una cosa que ja no us cap enlloc podeu anunciar-ho al Bloc.
Com: Afegiu un comentari a aquesta entrada on expliqueu quin objecte no us cal o quin us cal.
Es una manera de reciclar, que afavorirà d'altres persones.