Ja fa uns mesos hi va haver eleccions municipals, amb una participació alta, com és habitual a Tous.
Van tornar a sortir els mateixos. Els mateixos amb més vots que fa quatre anys. Els mateixos que es passen la participació democràtica pel forro. Els mateixos que s'hi passen el medi ambient. Els mateixos que ens han endeutat i apujat els impostos. Els mateixos que s'han apujat el sou. Els mateixos, que amb un nivell cultural baixet es creuen sabedors de tot el que ens convé a nosaltres i als nostres descendents.
Se n'estranyaren els seus, se n'estranyaren els qui creuen que son uns neoliberalistes antiecològics, despòtics i insensibles. Se n'estranyaren els votants dels altres partits. I els únics que no se'n van estranyar van ser els qui els van votar convençuts de que eren uns jovenets que feien molt pel poble.
Als còmplices necessaris per a les malifetes dels darrers quatre anys els hi han agraït amb uns copets a l'esquena i un cop de peu al cul (oi, Jordi?). Encara que amb el benefici que n'han tret d'incomplir el procediment del Poum ja en tenen més que prou (oi, Jordi?).
Ara han quedat sols a manar els més llestos, els més preparats, els més pentinats i, sobretot, els més superbs que hagin cobrat mai d'aquest municipi.
Un d'aquests electors, que no se sap si era elector i alhora perceptor de sou públic, deia paraules com "cou" i "el poble ha parlat" i "el poble és savi".
Permeteu-nos una correcció: el poble no ha parlat. D'això, de que el poble no parlés, ja se n'encarregaren els "demòcrates" amb l'ajut del soci (oi, Jordi?). El poble, majoritàriament, ha anat a votar. D'aquest parlar del poble en filosofia se'n diu: Fal·làcia de la Majoria o Argumentum ad Populum.
"El poble ha parlat". Aquest mateix poble, si aquest, va parlar també per majoria votant el referèndum de Franco.
El poble alemany, donat per culte, rigorós i preparat va votar majoritariament el 1932 a Hitler, amb quatre milions de camises marrons i el 37% dels vots. El mateix individu obtingué, un any després disset milions de vots (1), el 44% dels vots i la majoria absoluta al Reichstag. I després va fer un Poum de collons.
Enguany el PP ha guanyat gairebé totes les presidències autonòmiques.
I el mes que ve, s'espera una majoria de vots per al PP al Congrés dels Diputats.
No sembla que el poble, en general, sigui gaire savi. Sàvies només ho poden ser les persones si s'hi esforcen, però el poble en conjunt només pot aspirar a ser massa.
Si demaneu al "poble savi" que trobeu pel carrer el nom d'una obra de Mozart (2) segurament se us quedaran in albis, però de títols de cançonetes del Georgie Dann us en diran més de quatre.
El poble ha anat a votar a uns nois que "fan coses pel poble", però que no fan gaire per les persones.
Hagués estat bonic posar un rètol al quilòmetre zero de la carretera que hi digués:
Benvinguts a Utopia.
En lloc d'això, amb els diners de "la llei de barris" podríem posar-hi aquest: Heu arribat a l'Inòpia.
(1) Uns quants més que Esquerra a Tous.
(2) Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart (Salburg 1756-Viena 1791).
