ERROR DE "BULTO" O ...

El DPTOP publica a Internet el primer mapa d'informació de planejament urbanístic de Catalunya

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/10/25/10/47/8e24f31a-628c-413c-92cb-8695229d59c3.pdf

Tal com diu la nota de premsa, la Generalitat ha posat en marxa el Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC), que pot consultar online qualsevol persona. Us convido a visitar la web http://ptop.gencat.cat/muc-visor i podreu gaudir d'una eina interessant.

Espero amb candeletes que el POUM de Tous estigui ja actualitzat al MUC; suposo que l'equip redactor del "nostre" POUM, encapçalat per l'arquitecte Ferran Navarro Acebes, no tindrà prou poder per sabotejar les fotos del satèl·lit per tal de fer desaparèixer el transformador de FECSA del Polígon Industrial de la mateixa manera que ho ha fet als plànols del POUM, reduint una "mole" de quasi 9 metres de llarg, en una capseta de menys de 2'5 metres. Que el transformador tingui una mida o altre no tindria més transcendència, exceptuant el fet que amb els seus 8'5 metres d'amplada bloqueja més de la meitat del carrer de 16 metres, projectat per comunicar l'actual Polígon amb la seva ampliació.

Quan un veu això, creu que hi ha hagut una errada, busca solucions, proposa alternatives, fa al·legacions (amb el vistiplau de l'alcalde i la col·laboració de l'arquitecte municipal encarregat del POUM).... Resposta: El vial previst no afectarà l'estació transformadora. La resposta es correcte si tan sols mirem el plànol del POUM (recordem que el transformador s'ha encongit), però consultant per Internet el Google Earth o l'ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya), i ara també al MUC, hom s'adona, sense necessitat de desplacar-se fins al Polígon per veure-ho, que hi ha un enorme transformador que ocuparà, com he dit, més de la meitat del traçat del vial.

No entenc la contesta, ho sento, no ho entenc. Només se m'acut que l'equip redactor ha respost les al·legacions sense llegir-les o sense prestar-hi cap atenció, ja que no voldria pensar que el transformador va ser encongit de manera deliberada, per la raó que sigui. Tampoc no entenc que quan aquesta situació es fa notar a l'alcalde, la resposta és la mateixa: El transformador no fa nosa!

Des del mes passat, cada vegada que entro o surto del Polígon miro cap al transformador, i a part de veure que segueix al mateix lloc, també reparo que hi ha la nau de l'Ajuntament just al seu costat; realment... és possible que el senyor alcalde no hagi vist mai que quan puja pel carrer del Polígon hi ha un enorme transformador barrant-li el pas? o és que potser el color negre de una porta l'hi crida més l'atenció?

Demano disculpes per aquest totxo, i per compensar-vos una mica us convido a veure un vídeo que simplement m'ha fet gracia http://www.youtube.com/watch?v=KpKnu0NXz_A.

--
Josep Estruch i Micheli

DE L'ESPARDENYA AL SIS-CENTS

Com ja sabeu aquest bloc té una component important de denúncia del feixisme: estatal, nacional o local.

Avui us recomanem un autor i un llibre que us faran somriure amb les històries d'un temps anguniosament trist per a la majoria.

Als anys cinquanta, després d'una prolongada misèria de postguerra, els espanyols entrelluquen la llum al final del túnel.

Al confessionari, al càntir i la pandereta s'hi afegeixen la Coca-cola i la nevera, la tele i el gas butà.

Banquers i constructors es forren en les caceres de l'Escopeta Nacional.

El gandúl del general Franco es perpetúa al poder, baixant-se les calces davant els americans, cedint grans parcel·les de l'abans irrenunciable sobirania nacional (bases militars, radars, emissores de ràdio...) i regalant altre cop el monopoli de l'ensenyament i l'autoritat als pobles, al Vaticà i als missaires.

Els carrers s'omplen de cotxes: el Biscúter, la Vespa i el Sis-cents.

Coneixereu els cas del mosso extremeny multat per abusos sexuals al Caudillo. L'explossió de testosterona del mascle alfa en la trobada amb una turista sueca. Acompanyareu un bisbe que estrena "traje campero" i escopeta.

La gesta dels espanyols que vam canviar l'espardenya pel Sis-cents.

Malgrat els deliris de grandesa d'alguns, cal recordar d'on venim.

L'Espanya profunda, no massa llunyana, en clau d'humor.

Juan Eslava Galàn. "De la Alpargata al Seiscientos". Editorial Planeta.

POUM "ATADO Y BIEN ATADO"

Abans teníem una dictadura. Aquest sistema controlava al personal col·locant a cada poble un alcalde perquè manés i apliqués les lleis i fes les normes al seu criteri i, sobretot i el més important, si algú protestava garrotada.

Les normes urbanístiques de Tous venen de l’any 1982, aprovades el 1987.

Van ser imposades, perquè jo que estic al mig del Pla de la Passada ni me’n vaig assabentar (he de reconèixer que al 1982 si s’hagués desenvolupat jo ho hauria trobat bé). Llavors el poble semblava que s’estava morint. Molts es casaven i marxaven a viure a fora i no per falta de espai, no era prou fi viure al poble. L’escola semblava que hauria de tancar, calia fer el que fos per parar allò.

Però moltes coses i molts criteris han canviat des de llavors. Som al 2010, han passat uns vint-i-cinc anys. Tous ja no decau. Pels carrers hi veus canalla per tot arreu. Estem en democràcia i al nostre alcalde l’escollim per votacions. Ara aquest sistema controla el personal preguntant-li que vol, la gran majoria del poble respon que vol un creixement petit i lent i el nostre democràtic alcalde ens diu no sé què de les normes velles (atado y bien atado) i que només són 12 cases més, que els 4.000 habitants que permet aquest POUM no es poden donar mai, que d’aigua en tenim per quatre vegades més dels que som. I com que jo he protestat, doncs ara ens ha tocat un carrer pel mig de la nostra parcel·la del Polígon.

Només recordar-li al sr alcalde que a la meva família hem rebut moltes i moltes garrotades per demanar que es fes el que volia la majoria. Que es fes sense cap mena de coaccions ni de imposicions. Volem que l’administració o l’ajuntament faci el que la majoria dels veïns ha proposat (que per això el poble és de tots i l'ajuntament també), sense parar de lluitar per trencar el molt que encara queda de tot allò que van deixar “atado y bien atad

Si us sembla que no és així, volem que sapigueu que som a punt i preparats per aguantar la pròxima garrotada. I no ens fa cap por.

Martí Senserrich Camins

Aquest dissabte, 23 d'octubre, a dos quarts de set de la tarda, al Casal, es celebrarà un acte informatiu de Solidaritat Catalana.

Emili Valdero i Antoni Castells Sanabra parlaran del partit i de la candidatura independentista a les eleccions al parlament de Catalunya.

GITANOS

Els gitanos romanesos han estat expulsats per centenars de la França de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

La França que va sembrar la llavor del Drets Humans s'ha tornat tant estúpida que ha posat al capdavant de la República un petit home luxuriós i sense escrúpols, expert en repartir garrotades, que abans va ser Ministre de l'Interior.

La notícia no és nova. Però el que hauria de ser notícia és el silenci que ha seguit a les primeres setmanes dels fets, a França i sobretot a casa nostra. Ja no parlem d'Andorra, una bassa d'oli fiscal, d'on el petit home és copríncep.

Els gitanos van arribar a Europa com una migració des d'Àsia a començament del segle quinze i a la Península cap el 1460.

De tots els mals que el poble patia els reis en culparen per aquest ordre als gitanos, als moriscs i finalment als jueus.

Les lleis i les mesures d'excepció contra els gitanos floriren a tota Europa.

Només a Les Espanyes, l'any 1499, se'n dictaren més de dues-centes vuitanta. D'entre elles la pena de mort o enviar-los a galeres per ser gitanos.

Els francesos i els anglesos també van intentar l'extermini del poble rom. Portugal, al segle disset els deportava a Amèrica. I Hongria i Romania els convertia en esclaus.

Se'ls prohibí entrar a les esglésies i ser enterrats als cementiris catòlics.

Més tard el genocidi del nazisme contra els jueus va ser molt publicitat, però la magnitud de l'extermini de Hitler (un petit home) contra els gitanos el superava amb escreix.

Franco (un altre petit home) perseguí els gitanos amb instruccions clares a la Guàrdia Civil.

El cinc per cent de la població d'Andalusia són gitanos. Els gitanos han fet seu el cant arabo-andalús, el flamenc, i l'han convertit en patrimoni artístic de la Humanitat (1).

La segona comunitat gitana més nombrosa és a Catalunya.

I com és que el genocidi més gran que s'ha fet mai contra un poble ha quedat i queda impune?: No hi ha gitanos banquers, joiers, ni científics, és una ètnia sense poder, per tant l'ase dels cops.

Han estat secularment pobres, però en general, la paraula d'un gitano de llei val més que tots els contractes.

Al nostre ajuntament, que s'apunta a adhesions sonores com protestar contra el tracte del Constitucional a l'Estatut, no li sabem que s'hagi posicionat i protestat al govern francès per vulnerar els drets dels europeus i a la vegada els drets humans. A Tous, els serveis socials no han estat capaços de vetllar pels nens gitanos, quan en teníem, i la seva escolarització.

Quan els nazis es van endur els comunistes

vaig callar,

jo no sóc comunista.

Quan empresonaren els socialdemòcrates,

vaig callar,

jo no sóc socialdemòcrata.

Quan agafaren els sindicalistes,

no vaig protestar,

jo no sóc sindicalista.

Quan s'endugueren els jueus,

no vaig protestar,

jo no sóc jueu.

Quan em van venir a buscar a mi,

vaig emmudir

no hi havia ningú que pogués defensar.

Aquest text atribuït al poeta Bertold Brecht, l'escrigué un capellà alemany per a un sermó, la Setmana Santa de 1946 amb el títol: Què n'hagués dit Crist?

Resposta: Sembla que també el galileu s'oblidà dels gitanos.

(1) La ministra Carmen Calvo va dir: "el flamenco no es una música de carácter tradicional, es mucho más que eso, un hecho artístico redondo y perfecto, que no tiene parangón en Europa y que lo entienden en cualquier cultura del mundo".

Potser perquè tots, mal que ens pesi, som un xic gitanos?

UN ANY

El Bloc ja té un any.

Segons les dades de Google hem rebut en aquests dotze mesos 12753 visites.

Els qui fem el Bloc us volem donar dotze mil set-centes cinquanta-tres vegades les gràcies i una gran abraçada.

APROVACIÓ DEL POUM

El darrer dimarts de setembre es reuní el Ple de l'Ajuntament.

El primer punt: Aprovar actes dels plens anteriors.

A cada ple, han de discutir si el que diuen les actes era allò que es va dir.

Com que el senyor alcalde no vol que es gravin els plens, sempre estem igual: que si vaig dir, que si no vaig dir.

El senyor alcalde va dir, com sempre, que per ell tot estava ben transcrit. Quan l'oposició li va fer veure que hi havia errades de l'alçada del campanar, llavors n'acusà els treballadors de l'Ajuntament. Sí, tal com ho llegiu. De tot el que estès malament n'acusà exclusivament un treballador. D'això, al carrer, se'n diu fer l'acusica. Donat que ell n'és el responsable final, la majoria li diríem una altra paraula. Cadascú que hi posi la que li sembli més escaient.

A altres pobles, els plens es retransmeten per la televisió local. Aquí no hi ha televisió local, i si n'hi hagués seria igual perquè només "l'equip" pot enregistrar l'acte en casset o mp3. L'amo absolut i absolutista de l'emapetrès és el senyor alcalde i ell sabrà per què no vol que quedi constància d'allò que exactament es diu als plens.

Com sempre, el senyor alcalde va dur la veu cantant tot el ple. La resta de l'equip o son muts, o estan afònics, o coincideixen tant amb ell que no els cal badar boca, o de cap tema tenen opinió.

La Llei de Barris(1), ens posarà a disposició, GRATIS, sis treballadors i un cap de colla per a netejar el poble i fer obres al nucli antic(2).

El que no diu l'alcalde és que als set els hi hem de pagar la roba i el calçat de treball, les eines i, sobretot, els materials. Això costa uns diners, que no són pocs. O els tindrem en fila com les noies de la carretera i ens els mirarem perquè són gratis?

Els comptes de l'equip sempre quadren. Els treballadors no costen diners, les obres tampoc. El poble no creixerà massa i el terreny urbanitzat no doblarà el previst per l'antic pla. D'aigua en sobra per donar i per vendre. I els reis de l'Orient porten coses a la gent.

Després es passà a aprovar la gran il·lusió del Poum i les respostes a les al·legacions que s'afegiran al mamotretu.

Vots a favor: l'equip.

El Poum és una aberració irrespectuosa amb el medi (el medi ambient i el medi natural) propiciada per una promotora inmobiliària, l'empresa que la dissenyat i el senyor alcalde, amb la complicitat necessària de la resta de l'equip i el silenci covard d'altres. I tindrà un enorme cost ambiental, estètic, econòmic i moral.

El senyor Solé va dir que l'equip havia vulnerat les normes de participació que s'havien aprovat per a redactar el pla. No s'havia consultat el consell dels alcaldes, ni les associacions, ni ningú que no fos el mateix senyor alcalde i, per això votaven en contra de l'aprovació del Poum.

El senyor Miranda va començar a dir alguna cosa i el senyor alcalde el va tallar, textualment: "No m'expliquis la moto"(3). La frase, tot i mal dita, és d'una manca de respecte a l'edat i al càrrec de l'interlocutor i al lloc on es pronuncià, com d'altres que acostuma.

El senyor alcalde es posa tant en el paper del qui mana que perd els papers i falta al respecte sovint a l'oposició i en general a qui discrepi. Potser per això no vol gravacions que ell no controli.

Aprovat el Pla per majoria simple donà la paraula finalment al públic.

El senyor Senserrich li va dir que les dades de l'aigua no eren reals i l'alcalde va dir que quan faltés aigua ja la portarien d'on fos. No precisà a quin lloc és "fos" ni quanta aigua tenen per nosaltres.

El senyor Senserrich també digué que les respostes a les al·legacions rebatien coses no al·legades i no contestaven o falsejaven els escrits.

El senyor Estruch es queixà del mateix i de que s'havien dibuixat els transformadors del polígon en ubicació i tamany que no eren, per tal que semblés irrellevant el perjudici d'obrir un carrer que podia passar per altre lloc més adient.

Aquí l'alcalde va fer gala del seu saber i ens il·lustrà a tots dient-li ormazàbals als transformadors. I que a ell no li semblaven tan grans. Després ens donà uns consells sobre organització industrial i acòpiu de materials (4).

Entre el públic i havia, pel cap baix, quatre persones que tenen empresa i al senyor alcalde no se li coneix cap activitat empresarial on ell arrisqui res.

Vam marxar cap a casa decebuts i alliçonats.

Haurem d'aguantar quatre anys més aquestes coses?

Agustí Palau

testimoni impertèrrit sense mp3

(1) aquesta Llei també paga aquelles noies que s'asseuen a les carreteres comarcals buscant "nòvio"?

(2) quina antiguitat delimita el nucli antic?

(3) segurament volia dir: No em venguis la moto. Fos com fos, poc respecte.

(4) amuntegament de materials.