divendres, 30 de desembre del 2011

l'espanya canyí, les seves misses i les seves medalles


Familias españolas y europeas se reunirán este viernes a partir de las 14.30 en la plaza de Colón de Madrid para participar en la Misa de las Familias, organizada por la Archidiócesis de Madrid, que este año se celebra coincidiendo con la Fiesta de la Sagrada Familia, y que será presidida por el cardenal arzobispo de Madrid y presidente de la Conferencia Episcopal Española (CEE), Antonio María Rouco Varela, junto a más de 30 obispos de España y de toda Europa. 

La celebración, que tiene lugar bajo el lema 'Gracias a la familia cristiana !Hemos nacido! los jóvenes de la JMJ', pretende proponer a la familia cristiana como respuesta ante la crisis social y económica que se vive en estos momentos, tendrá un carácter europeo y se celebrará "con más austeridad" que otros años, según han indicado sus organizadores, debido a la crisis económica. 

Los actos comenzarán a las 14.30 con la entronización de la Virgen de la Almudena que será llevada por ocho jóvenes de la JMJ hasta el altar. Tras los testimonios, se dará paso al rezo del Rosario en el que se intercalarán vivencias de familias cristianas y cantos relacionados con la festividad y entonados por los coros y orquestas de la JMJ y del Camino Neocatecumenal. La misa comenzará a las 16.00, justo después de que el cardenal Rouco Varela lea el mensaje del Papa Benedicto XVI escrito con motivo del encuentro. 

Toda la fiesta se desarrollará en un "moderno" escenario de 62 metros de largo por 13 metros de ancho, obra del arquitecto Antonio Balos, a cuyos lados se ubicarán las dos orquestas compuestas por unas 200 personas cada una. Además, una novedad de este año es que la celebración se podrá seguir en directo vía 'streaming'. 



Uns dies abans d'aquest emocionant, lacrimògen i sagrat acte l'Ajuntament de Tous ha entregat la medalla d'or al capellà, amb l'intenció de guanyar el cel republicà i la beatificació, resposta a la crisi social i econòmica, i amb el desig que quan pleguin els n'hi donin una a ells.
Pais d'Urdangarins!

coses que poden passar el 2012


Imatge possible si als de la majoria obsoleta els deixessin tallar tots els arbres que els fan nosa per anar amb els seus cotxets i motoretes, i urbanitzar i dignificar la natura.
Potser la crisi serveixi per controlar aquests descontrolats (que ja deuen diners a més d'un "amiguet"), fins que algú se n'adoni dels seus deliris.

dissabte, 3 de desembre del 2011

bones

Bones!
Com els de CiU no admeten comentaris al seu bloc, m'agradaria que publiquessiu això:

La darrera notícia apareguda al bloc dels noiets de CiU Tous (on no s'admeten comentaris), parla de l'aclaparadora victòria de CiU en els darrers comicis a Tous... els espanyols. No és d'extranyar la victòria, així com l'empat entre sociates i esquerrossos.. de fet és el tarannà de Tous de sempre... unió a tope!  Ara bé, la noieta d'Unió i l'escolanet independent, haurien d'estar frustradets o com a mínim haurien de reflexionar donat que la mateixa gent que dona una aclaparadora victòria a CiU a tooootes les escomeses electorals de Tous, a la "nostra", a la de Tous precíssament, facin l'excepció i hagin donat la majoria absoluta als "amiguets" que ja corrien per l'Ajuntament fa 4 anys... i ara, sense cap necessitat de pactar ni amb ells ni amb els sociates...
Reflexioneu CIU Tous, l'escrit del vostre bloc va en la vostra línia de no veure més enllà del nasset que teniu...
Copio l'escrit que han publicat:

Eleccions Generals

Aquest passat diumenge 20 de Novembre hi van haver eleccions generals, amb un resultat molt positiu per CiU, volem agrair els vots del poble i l'alta participació que sempre hi ha.
Els membres de CiU de Sant Martí de Tous ens hem introduit molt en la campanya, i hem explicat els avantatges de que a Catalunya guanyi un partit català, perquè actualment ens han deixat un deute de 8.000 milions d'euros, actualment s'estàn pagant 4 milions d'euros al dia nomès d'interessos, per això i molt més, s'ha d'intentar solucionar aquesta situació.

Seguidament us facilitem els resultats de Sant Martí de Tous en el congrès:
CIU 347
PSC 100
ERC104
PP 49
ICV 15
ESCONS EN BLANC 11
PXC 9
PIRATES 5
PACMA 3
VOTS NULS 11
VOTS BLANCS 13
Gracies per aquest bon resultat, encara que aqui a Tous no podem decidir, des de la nostra posició cada día seguim treballant per el poble.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Un ciutadà alemany denuncia el Cap dels Papistes


El Cap dels Papistes, l'únic president europeu no democràtic, l'ex-hitlerià Josep Ratzinger, ha estat denunciat per un ciutadà alemany per circular amb el papamòbil reiteradament per la República Federal (Bundesrepublik Deutschlandsense cordar-se el cinturó.
El cinturó de seguretat i no el dels pantalons, doncs se suposa que dessota l'hàbit papal, quan no fa fred, només hi du un eslip de color de porpra (1).
El ciutadà de Dortmund en qüestió, fart de pagar lleis de barris a ximplets de la Unió Europea, no vol ara haver d'afegir més euros per arreglar-li els nassos al senecte i incívic representant del Crist.
Si tots els germànics han d'anar lligats dins d'un cotxe, en Pepitu, que també és alemany no ha de ser diferent per molta immunitat diplomàtica que Mussolini li concedís a Pius XI  com contrapartida perquè aquest va demanar als catòlics italians que votessin el feixisme (2).
La notícia a Público.es.

(1) vegeu la película de Walerian Borowczyk, La Bête (1975). Als catòlics els costa milenis canviar els seus costums.
(2) El Tractat de Letran (1929) concedí al Vaticà la categoria d'estat independent dins la cuitat de Roma, Com premi a, d'entre altres gràcies, haver ajudat a l'ascens al poder del feixisme italià.
Avui, sense Berlusconi, el reducte sagrat antidemocràtic de la península.

dimarts, 22 de novembre del 2011

valoracions positives


Amb el cent per cent escrutat les valoracions dels partits, dels polítics i dels qui mengen al pessebre, són molt positives. Aquest cop ha anat a votar menys gent, fins i tot a Tous (1); però com és costum, han repartit el mateix nombre d'escons. Així que els qui participen de la farsa democràtica tindran quatre anys més de fartons per a ells, els familiars i els "amics". Algú dirà que han guanyat els fatxes. Els de dretes. També hi han guanyat els fatxes de centre i els d'esquerra. Malgrat el desgavell econòmic i la recessió la menjadora ja torna a ser a punt per als polítics i els seus acòlits.
Que aprofiti!

(1) Reserva político-espiritual d'Occident.

divendres, 18 de novembre del 2011

la nostra FORCA



comunitat vs. república


Comunitat autònoma del No, o República de la Indecència.
POCA COSA PER TRIAR.

altra opció

Diumenge és el gran dia que el poble revalida el sou dels qui en nom nostre fan bullir l'olla (la seva).
Ens permeten vàries accions: anar-hi i no anar-hi. D'això en diuen democràcia moderna.

Si no hi aneu teniu l'ampli ventall que va des de coronar els Himàlaies a tocar-vos els genitals, sols o en companyia i en sentit literal o figurat.

Si hi aneu gaudireu d'un ventall més restringit: coba al fatxa, amb aquests sucaré, "a donde va vicente...", fe ciutadana o "opino i em declaren vot nul".

Com deia aquell senyor de Monistrol: Que tinguin una bona cuina!

divendres, 4 de novembre del 2011

el darrer canvi, de moment



Fa anys en Cesc, dibuixant no massa polític, va fer aquest acudit que avui versiona la Vanguardia.
Ha començat la campanya per l'enèssim "canvi" promès i la panacea de la fi de l'atur.
Manen els mateixos, ens remenen els mateixos i empaperen als mateixos de sempre.
Com que no som l'Argentina, ni l'Uruguai, ni Xile, aquí no s'ha dut a judici els crims de la dictadura. Per això els nostres polítics són hereus del Generalíssimo. En cada polític d'avui hi ha codi genètic d'aquell polític cacic de fa quaranta anys. I en cada ciutadà passiu d'avui el codi d'aquell sotmès que deia: Què vols fer-hi, si un altre que hi hagués encara seria pitjor!

dijous, 29 de setembre del 2011

sospitós incendiari indocumentat?


Federico Mayor Zaragoza ha estat catedràtic de bioquímica, rector d'universitat, president del Consell Superior d'Investigacions Científiques, co-fundador  i director del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, membre de nombroses organitzacions, acadèmies i associacions internacionals. Fou Ministre d'Educació d'Espanya, ha estat Director General de la Unesco i polític en actiu s'alinia amb els indignats, potser el més indignat.

Feu clic, veieu i escolteu, clar, potent i fonamentat, un home polític savi que no condueix cotxes de niñatu ni motus d'horterilla.

Al Tube, posant el seu nom, trobareu més entrevistes a un home assenyat, que entén el dolor i en coneix els causants.






dissabte, 24 de setembre del 2011

el pais dels cecs


Ja fa uns mesos hi va haver eleccions municipals, amb una participació alta, com és habitual a Tous.
Van tornar a sortir els mateixos. Els mateixos amb més vots que fa quatre anys. Els mateixos que es passen la participació democràtica pel forro. Els mateixos que s'hi passen el medi ambient. Els mateixos que ens han endeutat i apujat els impostos. Els mateixos que s'han apujat el sou. Els mateixos, que amb un nivell cultural baixet es creuen sabedors de tot el que ens convé a nosaltres i als nostres descendents.
Se n'estranyaren els seus, se n'estranyaren els qui creuen que son uns neoliberalistes antiecològics, despòtics i insensibles. Se n'estranyaren els votants dels altres partits. I els únics que no se'n van estranyar van ser els qui els van votar convençuts de que eren uns jovenets que feien molt pel poble.
Als còmplices necessaris per a les malifetes dels darrers quatre anys els hi han agraït amb uns copets a l'esquena i un cop de peu al cul (oi, Jordi?). Encara que amb el benefici que n'han tret d'incomplir el procediment del Poum ja en tenen més que prou (oi, Jordi?).
Ara han quedat sols a manar els més llestos, els més preparats, els més pentinats i, sobretot, els més superbs que hagin cobrat mai d'aquest municipi.
Un d'aquests electors, que no se sap si era elector i alhora perceptor de sou públic, deia paraules com "cou" i "el poble ha parlat" i "el poble és savi".
Permeteu-nos una correcció: el poble no ha parlat. D'això, de que el poble no parlés, ja se n'encarregaren els "demòcrates" amb l'ajut del soci (oi, Jordi?). El poble, majoritàriament, ha anat a votar. D'aquest parlar del poble en filosofia se'n diu: Fal·làcia de la Majoria o Argumentum ad Populum.
"El poble ha parlat". Aquest mateix poble, si aquest, va parlar també per majoria votant el referèndum de Franco.
El poble alemany, donat per culte, rigorós i preparat va votar majoritariament el 1932 a Hitler, amb quatre milions de camises marrons i el 37% dels vots. El mateix individu obtingué, un any després disset milions de vots (1), el 44% dels vots i la majoria absoluta al Reichstag. I després va fer un Poum de collons.
Enguany el PP ha guanyat gairebé totes les presidències autonòmiques. 
I el mes que ve, s'espera una majoria de vots per al PP al Congrés dels Diputats.
No sembla que el poble, en general, sigui gaire savi. Sàvies només ho poden ser les persones si s'hi esforcen, però el poble en conjunt només pot aspirar a ser massa.
Si demaneu al "poble savi" que trobeu pel carrer el nom d'una obra de Mozart (2) segurament se us quedaran in albis, però de títols de cançonetes del Georgie Dann us en diran més de quatre.
El poble ha anat a votar a uns nois que "fan coses pel poble", però que no fan gaire per les persones.
Hagués estat bonic posar un rètol al quilòmetre zero de la carretera que hi digués:
Benvinguts a Utopia.
En lloc d'això, amb els diners de "la llei de barris" podríem posar-hi aquest: Heu arribat a l'Inòpia.
(1) Uns quants més que Esquerra a Tous.
(2) Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart (Salburg 1756-Viena 1791).

divendres, 23 de setembre del 2011

avui és un dia dolorós



Hoy es un día doloroso para mi y para todas las personas que formamos parte de Amnistía Internacional. Un día en el que una noticia que esperábamos no recibir pone a prueba nuestras fuerzas y hace que todo sea más duro. Troy Davis ha sido ejecutado en el estado de Georgia (EEUU), a pesar de las muchas dudas sobre su culpabilidad.

Troy Davis llevaba más de 20 años en el corredor de la muerte. Y en ese tiempo, no hemos dejado de luchar para evitar su ejecución.

Nunca conocí personalmente a Troy, nunca estreché su mano para decirle que no estaba solo, que millones de personas en todo el mundo estaban con él. Como tampoco pude despedirme de él, no encuentro mejor manera de hacerlo que con sus propias palabras, las que nos envió momentos antes de su ejecución:

"La lucha por la justicia no se agota en mí. Esta lucha es para todos los Troy Davis que vinieron antes que yo y todos los que vendrán después de mí. Estoy de buen humor, en oración y en paz. Pero no voy a dejar de luchar hasta que haya tomado mi último aliento ".

Aún quedan más de 3.200 Troy Davis en corredores de la muerte de EEUU. Por esas 3.200 personas, y por cada uno de los casi 17.000 condenados en todo el mundo, Amnistía Internacional continuará luchando para que la pena de muerte desaparezca de nuestras vidas. Y en esa lucha te necesitamos. El estado de Georgia pudo quitar una vida anoche, pero no puede detener nuestra lucha por todos los Troy Davis del mundo. Por favor, hazte socio/a ahora y haz posible nuestra lucha.

Estos momentos son especialmente duros para todas las personas que durante años hemos tratado de salvar la vida de Troy. Si tú también quieres expresar cómo te sientes, puedes hacerlo en Facebook o ennuestro blog.

Yo también soy Troy Davis.

Carlos de la Heras
Responsable de la Campaña contra la pena de muerte en Amnistía Internacional 

diumenge, 21 d’agost del 2011

dimarts, 16 d’agost del 2011

ratolins II



Als nostres polítics, tots, el que els hi cal saber d'economia els hi pot ensenyar un imbècil en dues tardes. I a alguns ho han après en menys.
Així el Banc Central Europeu, dirigit per economistes, que en devien aprendre també en dues tardes, surt en defensa de la bogeria dels ignorants (polítics) i dels perversos (bancs i especuladors) i es posa a fabricar paper moneda per a tots els estats membres. 
El capitalisme, ja sigui de dretes o d'esquerres es basa en cavalcar sobre els dèbils (els que van a produir cada dia, els desnonats per l'hipoteca o els habitants de la banya d'Àfrica).
Ens volen vendre, i ens venen, que d'aquest viure a crèdit només se'n surt demanant préstecs.
El president dels EEUU ha endeutat tant el seu país que fins els comunocapitalistes xinesos l'han hagut de renyar fluixet.
El president Obama ha repartit més diners dels que ja havia donat en Bush. Als bancs, als especuladors, a la crònico-agonitzant indústria de l'automòbil de Detroit i a la més que difunta International Business Machines (vídeo il·lustratiu de la sobredosi).
El president d'Espanya, un important país que no fabrica res, també ha repartit paper moneda fals als bancs, als especuladors, als fabricants de cotxes i als ajuntaments per a fer rotondes, poums i cals fraresos. A mans de lladres o senzillament, de polítics ignorants i fatxendes, aquestes caritats ja estan passant factura als de baix de tot i als qui paguem impostos. I encara no s'acabat. Ara ningú té pebrots de dir quan sortirem del túnel, i no perquè no tinguin molta barra, que la tenen, sinó perquè no els creu gairebé ningú. Als que ens han venut altre cop, de moment, no els perilla el sou. Hi ha fins i tot qui ha estat escollit per a trinxar quatre anys més. I a Catalunya i a Espanya trinxaran els mateixos o els que seuen als bancs del costat a l'hemicicle (un altre vídeo). Som ratolins a disposició de gats i rèptils.

diumenge, 14 d’agost del 2011

turisme de qualitat


Es queixa aquests dies, l'alcalde de Lloret de Mar, que el turisme que reben de fa uns anys no és de qualitat. Són, bàsicament joves que associen aquesta població amb: platja, sol, alcohol barat i ciutat sense llei. Aquests joves son francesos i alemanys que veuen Espanya com un paradís per a trinxeraires.
Sis-cents quilòmetres a l'Oest, l'alcalde i la presidenta de la comunitat madrilenya estan encantats de rebre altra cop un turista que ja s'ha acostumat a venir de gorra i amb la família.
En Benet i la perillosa caterva que l'acompanya no volen mes vacances que les que passen aclamats al pais laic més retrògrada d'Occident.
A l'agència de viatges vaticana només hi ha un destí: Espanya.
Despeses pagades, seguretat policial extrema, Opus Dei per tot arreu, capellans amb sotana, monges amb burca, virginals jovenets ultres, polítics llepaculs, platja del Manzanares, sol, alcohol barat i impunitat per a pederastes, traficants, banquers, roucos, nazis i venedors de nadons.
A la pell de brau, si vostè és un trinxeraire poderós, l'alcalde vinclarà l'esquena fins besar-li els peus.
A la pell de brau, si tu, jovenet, ets només un trinxeraire, l'alcalde cridarà els mossos, i si volen venir, t'estovaran l'espinada.
Si ets un pringat, francès, jove i no t'ha triat Deu per a dirigir una mafieta, t'ho direm en llatí, catòlic, apostòlic i romà: Quia pulvis eris et in pulverem reverteris.



diumenge, 7 d’agost del 2011

som els ratolins?


Som ratolins?
O algú ens vol fer creure que encara que el mirall ens retorni una imatge amb el morro esmolat i la cua llarga i prima, som gats anòmals?
Potser som aquest altre ratolí de plàstic sobre el que aquest algú hi posa una mà i ens fa anar cap on vol?


dissabte, 23 de juliol del 2011

i ara què?


Voldria contestar una mica als que vareu fer alguns comentaris a l'escrit “Una Utopia” del dia vuit del passat mes de Maig, però abans de fer-ho demano disculpes pel meu retard.
Dues han estat les causes d'aquesta tardança; la primera és el fet de no tenir internet, i la segona perquè m'ha costat decidir-me a practicar quelcom que esmentà un de vosaltres, el brainstorming. És a dir, jo tenia clar si explicar-vos o no la idea que unes linies més avall us exposaré.
Pels vostres comentaris vaig veure que alguns tenieu dubtes sobre el que cobren els regidors del nostre Ajuntament per assistir als plen, i quins eren els que rebien aquesta paga. Un de vosaltres ho va encertar, abans cobraven 30€ tots els regidors que assistien a un ple, tant si eren del govern com de l'oposició; desde fa quatre anys tots en cobren 100€ i acostuma a haver-hi un ple cada mes.
Els regidors que estan a l'oposició també han de dedicar temps a les qüestions municipals a fi d'intentar estar-ne al corrent i poder opinar o presentar alternatives si s'escau. I per altra banda, l'assistencia als plens pot ésser bastant decebedora per aquests regidors, ja que acostumen a ser com uns convidats de pedra. La seva opinió generalment no serveix per a gran cosa i l'únic que poden fer en aquests casos és que el secretari la consigni en acta.
Dic tot això perquè cobrar quelcom per assistir als plens potser s'ho mereixen més els regidors de l'oposició que els regidors del govern, i és que també es podria suposar que el sou d'aquests darrers ja inclou la paga per assistir-hi.
Penso, no obstant, que tal com s'està fent tots els regidors han de cobrar el mateix per aquest concepte, però em passa el mateix que a alguns de vosaltres, trobo exagerada la quantitat de 100€. Independentment del que es pugui fer en altres pobles crec que 10.000 pessetes -o sigui 60€- estaria prou bé. 
I ara passo a expressar-vos la idea que m'ha anat fent retrassar aquest escrit, o entrada de blog:
¿Per què no es forma des d'internet una nova associació al nostre poble ? L'Associació de Touencs “emprenyats”, o bé l'Associació de Touencs indignats. Inicialment havia imaginat el primer nom, però en anar veient l'actual moviment dels indignats, penso que potser seria millor el segon. Si s'arrivés a formar una Associació d'indignats de l'Anoia o de Catalunya tal volta us hi podrieu associar.
Bé, sigui el nom que sigui si es tirés endavant l'associació jo en voldria ser membre, sempre que entre les seves normes o estatuts n'hi hagués una que deixés quelcom ben clar. Que tots els escrits que facin els afiliats a l'associació, tant si són d'opinió, com de crítica, o de conya, haurien d'estar redactats sense insultar ni faltar el respecte a ningú, tant si es tracta de persones com d'entitats. Crec que això hauria de ser fonamental.

I si algú em preguntés: I si es fes aquesta associació, de què serviria ? 
Jo li contestaria: Doncs mira, no ho tinc clar, però a vegades una idea no gaire bona pot ajudar a que en surtin altres de millors. ¿ O no es aquesta la teoria del bratsturning o com es digui ?
Joan Marsal 

diumenge, 22 de maig del 2011

divendres, 20 de maig del 2011

no hi ha prou pa per a tant xoriço

No hi ha prou pa per a tant xoriço, deia un cartell que es passejava per l'acampada dels Indignats de la Plaça de Catalunya.

Al poder li fa por qualsevol cosa que signifiqui participació, diu l'Arcadi Oliveras, President de Justícia i Pau.

I al poder polític de Tous encara més.

Una miqueta de míting, quatre tonteries, cinc frases buides, sis obvietats, i a les 12 en punt, reflexió.

Després, els que suquen, aniran plegats a fer un piscolabis. I demà passat que els donin vots i després les persones que callin i els hi paguin el beure.

Però ara toca reflexió.

Reflexioneu: Si voleu veure o tornar a veure l'entrevista a l'Arcadi al 33 feu clic damunt l'enllaç http://www.youtube.com/watch?v=JvwPHyLXCkE i disfruteu d'un home que parla clar, acostumats com estem a que als mitjans ens ofereixin només opinions d'imbècils, corruptes i de imbècils corruptes.

dimecres, 18 de maig del 2011

las joyas de la corona de tous


Estem a quatre dies de les eleccions municipals. Una part important d'electors tenim el dilema de què votar.

Per nombre de vots de l'altra contesa tenim:

CiU, ERC, PSC i PP.


Convergència castigada sense majoria absoluta ha estat a l'oposició sense massa convicció. Impulsors del Pla de la Passada, ànima del Poum que ens haurem d'empassar. No van votar favorablement el Poum del Sr Alcalde perquè es va fer "sense participació ciutana, sense participació d'entitats i sense participació d'ex-alcaldes" i "sense respectar el protocol promès".


Esquerra ha demostrat no ser gens d'esquerra. El seu número 1, és a més el número 2 i el número 3. És Omnipotent i prepotent. Res a veure amb un demòcrata. Del que ens va prometre se n'oblidà el mateix dia que va ocupar la poltrona i cada dia que ha passat s'ha tornat més Déu.


El PSC ha recolzat durant quatre anys una idea de democràcia més assemblant a la de Josep Stalin que a la dels hereus de la Internacional Socialista. El número Dos de l'Equip s'ha acostat massa a un número Zero. Les seves promeses tampoc s'han acomplert, encara que com que no tenia ni veu ni vot, només sou, no s'ha notat tant.


El PP "is not found".


Tant del Sr Alcalde com dels seus ajudants esperàvem més sensibilitat democràtica, més respecte per les persones i el Medi. Un Pla on prevalgués la Rehabilitació, el Reciclatge i la Eco-construcció. No una càrrega d'impostos i un deliri de construccions que costaran de mantenir els diners que no tenim. Ni coses sense sentit com vendre patrimoni per a comprar Cal Frarés. Una idea del seu cap que no mena enlloc. Tot amanit amb constant gests d'electoralisme "mediàtic".

De respecte poc, de despesa massa. Segons ells tot ho pagarà Barcelona. I el que no ens paguin a Barcelona, serà culpa de la "crisi" i no d'ells.

La crisi, de tant passar per davant nostre, ha esdevingut la culpable de totes les pífies; però la crisi l'han propiciat també aquests polítics de nivell cultural discret i consciència medi ambiental escasseta.

Ara ens prometran una altra escola. El doble d'asfalt del que han fet posar. Abaixar els impostos (afegitó de darrera hora del número 1) sense abaixar ni els seus sous, ni la despesa. Enllumenat de baix consum (l'estalvi del qual se'l quedarà una empresa privada durant deu anys i a nosaltres ens costarà el mateix que abans o més. Arreglar bé l'Ateneu i els ponts, que també pagaran els barcelonins. Collaran les companyies de mòbils, que fins ara se'n riuen de l'Equip de Govern; i resulta que per a negociar amb elles no n'hi ha prou amb aquest Equip tan "xulo", cal que ens hi queixem particularment. Ens prometran circ i més coses fantàstiques i ens les creurem.

El que no ens prometran aquest cop és donar veu a la gent, escoltar, aprendre...

Ni un cara a cara públic entre candidats perquè s'expliquin i es desmenteixin i els veïns puguin opinar sense l'usual "ara no toca".

Es posaran corbata per a fer-se la foto així semblaran persones de seny. I amb eslògans buits com "Il·lusió", "Feina", "Endavant", o "Futur" en tindran prou per a cobrar quatre anys més?

Els votants podem fer cinc coses:

No votar. Votar en blanc. Votar nul. Vot de càstig i que li deixin la cadireta als altres. O tornar-los a votar i que comprin el castell.

O podem fer quelcom més, si no hem estat capaços de mobilitzar-nos i presentar una alternativa valenta i neta?


dissabte, 14 de maig del 2011

publica regió7

Publica Regió7 que Urbanisme de la Catalunya Central dóna llum verd al Poum de Tous.

L'article diu que "s'assigna una estratègia de creixement moderat al municipi" (?).

Tres-cents seixanta-quatre habitatges de nova construcció, més uns quatre-cents de possibles rehabilitacions i ocupacions de solars buits i edificables. Amb una ocupació de vivendes noves d'entre tres i quatre persones, el creixement que farà el Poum serà de tres mil persones més, pel cap baix.

El senyor Alcalde, perquè els demés de l'Equip no pinten res, justifica el PataPoum perquè els fills de Tous no hagin de marxar a viure fora. Pensa parir ell de manera que es multipliqui per quatre la població? O a quantes camades ens toca per cada casa en els propers vint anys?

L'alcalde, també a l'article, es torna a felicitar de "la participació ciutadana". Aprofita per a tornar-ho a repetir per enèsima vegada perquè tothom a vist (i alguns li han dit) que el seu concepte de participació ciutadana "exemplar" faria envermellir fins el Mohamed VI.

També parla d'un "nou accés al nucli". No és un nou accés, sinó una ronda per a fer-hi més cases.

O el nou accés podria ser la autopisteta de Les Bessulles (1)?

I una meditada ampliació del polígon industrial sense consultar cap industrial(2).

Diu l'escrit que l'intenció d'ERC i PSC "és un creixement zero". Passar de mil dos-cents a gairebé cinc-mil habitants és creixement zero? Bob Esponja viu a una pinya al fons del mar, a l'atoló de Bikini. O falten matemàtiques o sobra molta barra.

L'article no aporta cap disbarat o trivialitat més de les que ja li hem sentit dir al Jefe i assentir-hi amb el cap als seus Sisenyors.

Ja tenim doncs el Poum "dedocràtic" de l'Alcalde "demòcrata".

Sembla ser que aquest poble feia mil anys que hi era abans que ell nasqués. Però actua com si fos seu, com si els plànols del fonaments els hagués pagat de la seva butxaca. Ni li cal demanar opinió, ni li cal donar explicacions. Ni li importa que la llei li obligui.

L'Alcalde té tres feines: una a Vilafranca, "l'altra" a Tous i, a més, ens ven peix des d'abans que comencés a cobrar-nos sou.

Voteu aquestes perles per a quatre anys més i llavors cadascú tindrà el Govern que es mereix.


(1) No s'ha queixat cap motorista, tipus Amèrica Profunda, de la rasa de les Bessulles? Això és més perillós que les famoses tanques de les carreteres.

(2) O s'ha consultat amb l'industrial motorista?


dissabte, 7 de maig del 2011

Una utopia?



El nostre grup, com també molts veïns de Tous, varem quedar bastant escandalitzats al veure els sous que es van posar els membres del equip de govern d'ERC i PSC al principi de la present legislatura. Nosaltres som de l'opinió que tant l'alcalde com els regidors es mereixen una compensació econòmica per la seva dedicació a les tasques municipals, però considerem que és exagerat, pel nostre poble, el que cobra l'actual equip de govern.

Els sous son ara els següents:


Alcalde → 928,27€ x 14 pagues = 12.995,78€ = 2.162.000 pts anuals

Tinent d'alcalde → 649,79€ x 14 pagues = 9.097,06€

Regidor 1 → 603,38€ x 14 pagues = 8.447,32€

Regidor 2 → 464,14€ x 14 pagues = 6.497,96€

Regidor 3 → 464,14€ x 14 pagues = 6.497,96€

Total = 43.536,08€ anuals


Si nosaltres tenim majoria absoluta en les eleccions del 22 de maig establirem les següents compensacions econòmiques:


Alcalde → 500€ x 12 pagues = 6.000€ = 1.000.000 pts anuals

Tinent d'alcalde → 400€ x 12 pagues = 4.800€

Regidor 1 → 300€ x 12 pagues = 3.600€

Regidor 2 → 300€ x 12 pagues = 3.600€

Regidor 3 → 300€ x 12 pagues = 3.600€

Total = 21.600€ anuals


Els diners que s'estalviarien amb aquesta mesura els empraríem per rebaixar un 10% la contribució urbana a l'any 2012. I aquesta reducció no seria la única, ja que el nostre propòsit és, si guanyem, abaixar quelcom més l'IBI durant els propers 4 anys.

Al nostre poble hi ha vivendes, edificades després de l'any 2004, que encara no han començat a pagar aquest impost. Per la nostra part procuraríem que no es produís aquest retard, i d'aquesta manera, a més de que això ens ajudaria per anar fent les rebaixes que hem esmentat, s'evitaria també el greuge comparatiu entre els veïns que paguen IBI i els que encara no ho fan.

És allò de que si paguem tots haurem de pagar menys, i a la curta o a la llarga tothom en sortiria beneficiat.


En quant a les tasques municipals el nostre pensament és que cal treballar amb ordre, sense presses i fent les coses ben fetes, escoltant les opinions de tothom, valorant els pros i els contres, i vigilant especialment de no malgastar diners.

Per tirar endavant aquestes tasques tots els membres de l'equip de govern hi dedicariem una mitjana d'entre 10 i 15 hores setmanals. Pensem que serien suficients, tot i que al principi potser haurien de ser més. Comptaríem amb el treball de tots els empleats de l'Ajuntament, especialment amb el del secretari i el de l'arquitecte municipal, i tindríem les col.laboracions desinteressades tant de la resta de components del nostre grup com d'un “consell d'ancians” del que en podria formar part tothom que ho desitgés, i que ens donaria la seva opinió o ajut sempre que ens fes falta. És a dir, no estaríem sols.


¿ És una utopia esperar que en un programa electoral es diguin coses com ara aquestes ?


Potser sí, però tinc el presentiment de que si algun grup o partit polític les digués, el dia 22 de maig tindria majoria absoluta.

Joan Marsal