UNA DE PANS

Entra una señora en la panadería y dice: Dame dos Funcionarios!

La dependienta le responde: Le he dicho cien veces que se llaman "Bagetes"!

HOMES MOLT PREPARATS

Diuen que el Ciutadà Conseller Nadal va anar a Tous, convidat per l'Ajuntament en agraiment per les dàdives i subvencions.

El Conseller va arribar una mica abans de l'hora acordada i el company del seu partit a Tous encara no era a la Casa del Poble (potser per un embús del trànsit al carrer Carretera). Així doncs, el Burgmestre, un regidor que sempre matina, i algú més, se'l van endur a fer un tomb.

En passar pel xiringuito el Conseller va aprofitar per a saludar els parroquians que hi havia dins. El convidaren a fer el "tanto" i ell els hi agraí, però s'excusà.

Al carrer Major, l'Alcalde explicà les obres de dignificació que hi faria. Al conseller li semblà que el poble, i aquests carrers, ja eren bonics així i preguntà si "naturalment" s'aprofitaria l'empedrat. L'Alcalde digué que no, que era massa car i que si d'un cas li subvencionés més diners. El senyor Joaquim Nadal canvià de tema perquè s'adonà que el David és un home molt preparat i en canvi el Conseller només és Doctor en Història, autor de més de vint llibres, i ex professor de la Universitat de Liverpool, de la Universitat Autònoma de Bellaterra i Catedràtic de la de Girona.

Finalment arribà el Jefe Local del Partit i tot transcorregué segons el que era previst.

El Conseller de Política Territorial es reservà les seves opinions i en acabat marxà cap a Barcelona, segurament impressionat.

ENTREGA DE FULARDS DE L’AGRUPAMENT MOVI DE TOUS

Aquest cap de setmana, es va fer a Tous l’acte de fundació de l’Agrupament Escolta Movi de Tous. Han estat uns dies de molta feina organitzant la jornada, però finalment tots els esforços han vagut la pena.

L’activitat va començar el dissabte a les 17h de la tarda, hora en que es van convocar tots els nens i nenes i els pares i mares al Casal de Tous, actual local del Movi. Els nens de les tres unitats en que es divideix actualment l’Agrupament, castors/llúdrigues, llops/daines i ràngers/noies guia, van començar a aquesta hora tres gimncanes paral·leles que els portarien a trobar els fulards. Les tres gimncanes van anar enfocades a conèixer millor el moviment escolta, a més d’involucrar la canalla amb el poble i també el poble amb la canalla. Els castors i llúdrigues, els més petits, van fer una ginmcana en la qual havien d’anar seguint pistes per trobar les deu lleis escoltes per diferents llocs del poble, i amb cada llei superar una prova que els ajudaria a entendre el significat d’aquella llei. Els llops i daines, van fer una ginmcana amb pistes amb la que van aprendre tot allò que és imprescindible per anar de campaments. Els ràngers i noies guia, els més grans, van haver d’anar per diferents cases del poble, on havien de respondre a vàries preguntes sobre l’escoltisme. Les tres gimncanes, van portar els nens al casal, on hi havia els fulards apunt per ser entregats.
Al mateix temps, al casal del poble, la Demarcació de Manresa oferia una xerrada pels pares i mares sobre l’escoltisme, el cau, els valors i els seus objectius. Al final de la xerrada, cada un d’ells va haver d’escriure en una pinça d’estendre roba el que n’esperava d’aquest nou projecte de l’agrupament. Les pinces, plenes de missatjes de força, ànims i esperança, es van enganxar en un mòbil que quedarà penjat als locals del Movi durant aquest llarg camí. Va ser una xerrada molt dinàmica i entenedora, i al mateix temps molt intensa, i que va tenir una mol bona acollida per part dels paresi mares.
A les 6 de la tarda, quan van arribar la canalla, va començar l’acte de l’entrega dels Fulards. En primer lloc, els representants de la demarcació de Manresa van entregar els fulards als caps. Després, aquests van entregar-los a la canalla, cada cap a la seva branca respectiva, començant pels castors. Finalment es van entregar fulards a l’Elisa, el Manel, el Jaume i al Jordi, els quals han estat al darrere de la fundació de l’agrupament aportant tot allò que fos necessari tant en temes administratius com de funcionament de les unitats i de l’equip de caps. També es va entregar un fulard a dues caps d’agrupament d’Igualada, la Laura i l’Anna que van venir en representació de tot l’agrupament, en senyal d’agraïment a la seva implicació en el projecte. Per acabar l’acte és va entregar el fulard als representants de la Demaració de Manresa, L’Èric, l’Anna, la Núria, el Xevi i l’Esteve, també en senyal d’agraïment per tota la seva dedicació. Cada persona que revia el fulard va fer la salutació escolta, que consisteix en aixecar els tres dits de la mà esquerra, simbolitzant les tres opcions de l’escoltisme (país, persona i espiritualitat) i el dit polze sobre el dit petit simbolitzant que el gran ajuda sempre el petit.

Va ser, en general, una trobada molt emotiva, amb una valoració molt positiva per part dels pares i mares, els nens i nenes, els caps, els representants de la demarcació i la resta de persones que van venir donant suport al projecte. Aquesta entrega del fulard simbolitza l’entrada a una nova etapa del Movi, que tots comencem amb moltes ganes i il·lusió. Endavant Movi!
Tan com puc, sempre a punt!
Equip de caps de l’Agrupament Movi de Tous

COSES DE LA PELL DE BRAU

els nostres afeccionats a l'humor municipal ens envien aquesta col·laboració:

Un campesino tenía un toro reproductor, el mejor toro de la región.

Ese toro era su único patrimonio y su sustento.

Los hacendados locales descubrieron que el toro era el mejor reproductor de la zona y comenzaron a alquilarlo para cruzar sus vacas, comprobando que de ese cruce salían los mejores becerros. Además era rendidor y rápido, no perdonaba a ninguna vaca que le pasara cerca, y parecía que nunca se cansara de montar.

Un día los hacendados se reunieron y decidieron comprar el toro para no depender más del campesino. Un representante fue y le dijo: “Ponle precio a tu toro que te lo vamos a comprar". El campesino, que no quería perder su fuente de ingresos, dio una cifra absurda para que fuera rechazada. Los hacendados se quejaron al alcalde por el precio del animal, y este, sensibilizado con el problema, compró el toro con fondos municipales, registrándolo como patrimonio municipal y poniéndolo al servicio de toda la comunidad.

El día de la inauguración de los servicios, los hacendados trajeron sus vacas para que el toro las preñara. Le pusieron la primera, y nada.“Debe ser la vaca”- dijo uno –”es muy flaca”.Le trajeron una gran campeona Holandesa, el toro la olfateó, y nada. Le pasaron la cabaña entera, pero el toro ni se inmutó.

El alcalde furioso llamó al ex dueño y le increpó a solucionar el problema pues se había gastado el dinero de los contribuyentes y no quería quedar como un tonto.

El campesino se acercó al toro y le habló al oído : ¡¡Qué haces Campeón!!, ¿No quieres trabajar? El toro lo miró largamente y desesperezándose le respondió: ¡No me jodas hermano!... ¡Ahora soy funcionario público!

MIREU EL CEL

Deixem de mirar a terra i mirem una estoneta el cel.
Aquest migdia han arribat les orenetes, per a elles i per al Corte Inglès ja és primavera.

EL PROGRAMA GAMERO

Fa uns anys el senyor Jorge Gamero, llavors home de 31 anys, va publicar un programa electoral a través del PSC del carrer de Nicaragua, on explicava el que faria quan manés sense aliances pernicioses com les del 2003.

No direm res de que el PSC nacional no tingui ni un trist corrector de català ni sàpiga fer servir un dels molts gratuïts que hi ha a la xarxa.

Ara que mana ell, veureu com a solucionat el desgavell de CIU.

El programa electoral és de poca concreció, poca originalitat envers el de CIU, i evidentment, poc compromís.

S'estrena parlant d'urbanisme, el plat fort de tots els polítics.

Primer punt. Aneu a veure les obres de la nova escola que estarà acabada l'any vinent (demaneu-li el plànol, perquè sinó us costarà trobar-ne l'emplaçament).

Segon punt. Pla de la Passada. L'increment de població no es podia pair. Ara, inflats de Sal de Fruta Eno, el senyor Gamero s'ho empassa tot.

Llegiu la resta i ja ens ho direu. Disfruteu amb l'enllaç.

Preguntes fora de concurs: Per què la foto de fons del candidat està feta, com sempre, des de la banda del poble que mai no veuen els forasters? No li agrada el polígon que vol ampliar? Vol inmortalitzar el paisatge abans de fer la pasterada urbanística que va dir que no faria?

EL POUM DE CARACAS

D'aquí ha aprés la parelleta com es fa un Poum democràtic? No us perdeu els Palmeros ni com es diu el que arriba al segon 48!

Feu click per veure el vídeo

AVÍS A LA POBLACIÓ

La Secció Meteorològoica del BLOC, davant l'intens temporal de neu que estem patint, recomana que no sortiu de casa si no us n'és imprescindible.

Com que la majoria del ciutadans som prescindibles (és igual si hi som o no hi som), ens quedarem a casa.

Els cinc imprescindibles poden anar a l'Ajuntament, que per això ens cobren, i seguir vetllant i decidint per nosaltres.

EL POUM I ELS USOS OBSOLETS

Resulta que "l'obsoleta" fàbrica del Bagó ha d'anar a terra, per fer unes casetes a l'estil de la que es veu a la fotografia, al final del carrer.

Fa molta gràcia l'expressió de l'Alcalde: Esponjar el casc antic.

Com si un poble amb tres carrers i mig fos el Barri xinès de Barcelona, on la majoria de les infravivendes no tenien ni cagadora, ni dutxa; amb edificis de quatre i cinc plantes sense ventilació i amenaçant ruïna i plens de drogoaddictes i prostitutes. Així és Tous?

Es tracta, segons el Poum, de tirar l'edifici industrial a terra, deixar una mica d'espai públic (perqué estem molt apretats) i edificar unes boniques casetes de vàries plantes com la del final del carrer.

Fixeu-vos que la nova edificació segueix l'antiga línia de façana. No s'ha guanyat en vorera i s'ha ocupat un espai en alçada que abans era cel i paisatge. En què s'ha guanyat, senyors Alquèzar i Gamero?

La fàbrica, construïda el 1922 és l'únic llegat industrial antic que ens queda, no està en mal estat i aviat n'hauriem de celebrar el seu primer centenari, si no tinguessin aquesta dèria especuladora i aquest afany que els hi vagin regalant trossets de plaça per haver de fer-ne el manteniment.

Es podria declarar com una façana a conservar i donar-li igualment l'ús residencial.

En l'actualitat els lofts estan més ben pagats que les vivendes "adocenadas".

Si deixem de banda el discurset ple de dades buides dels cinc de la Casa Consistorial i els arquitectes del Poum, i mirem les actuacions que es pretenen, tot el projecte és un despropòsit sense cap finalitat públicament explicable i no demanat pel veïns.

VIDES EXEMPLARS

El bisbat de Toledo ha cessat un capellà per haver-se gastat 17000 € en línies eròtiques i pornografia a internet.

El capellà cobrava un sou de l'Estat per fer de capellà. Com que no li arribava el sou per al seu dispendi sexual va ficar la mà a la caixa de les confraries del seu poble per a les festes de la Setmana Santa, i l'altra mà a la llarguíssima bragueta de botons. I també posà un anunci per fer sexe cobrant, prometent consol terrenal. A més es volia vendre un quadre propietat de la parròquia i que ningú se'l mirava.

Samuel Martín Martín, de 27 anys, home en la flor de la vida, s'avorria en la soledat del Senyor i s'envicià de sexe electrònic.

Els homes, de sexe masculí, a més de menjar i dormir, fan guerres i sexe. L'Església de Roma no n'és l'excepció. Els Papistes mengen, dormen, fan guerres i fan sexe més que cap altre grup d'homínids del planeta. La seva Història és plena de guerres cruelíssimes, per poder i diner, i sexe, pedofília i perversions sense fre.

Enxampar el capellà amb les mans enfarinades no és nou.

Quina novetat aporta doncs l'actuació d'aquest pastor de Crist?

La primera novetat: Sexe fent servir xips Motorola. Telèfon i ordinador.

I la segona: Els capellans des de la nit del temps han fet sexe per la força, per la coacció, per compassió, pagant, i ara per primer cop pagant i deixant rastre en la factura del mòbil i la targeta visa.

Quin, doncs, és el problema si el problema no és el sexe?

El problema és que va ficar la mà a l'olla d'un colla que s'havien d'emborratxar per la Setmana Santa i ara ho hauran de fer amb Casera.

La notícia era aquesta i no que l'home fos un saCERDOT.