tot esperant en benet

Pelegrines a Madrid, tot esperant que sigui l'hora d'anar a oir la Santa Missa.

ratolins II

Als nostres polítics, tots, el que els hi cal saber d'economia els hi pot ensenyar un imbècil en dues tardes. I a alguns ho han après en menys.

Així el Banc Central Europeu, dirigit per economistes, que en devien aprendre també en dues tardes, surt en defensa de la bogeria dels ignorants (polítics) i dels perversos (bancs i especuladors) i es posa a fabricar paper moneda per a tots els estats membres. 

El capitalisme, ja sigui de dretes o d'esquerres es basa en cavalcar sobre els dèbils (els que van a produir cada dia, els desnonats per l'hipoteca o els habitants de la banya d'Àfrica).

Ens volen vendre, i ens venen, que d'aquest viure a crèdit només se'n surt demanant préstecs.

El president dels EEUU ha endeutat tant el seu país que fins els comunocapitalistes xinesos l'han hagut de renyar fluixet.

El president Obama ha repartit més diners dels que ja havia donat en Bush. Als bancs, als especuladors, a la crònico-agonitzant indústria de l'automòbil de Detroit i a la més que difunta International Business Machines (vídeo il·lustratiu de la sobredosi).

El president d'Espanya, un important país que no fabrica res, també ha repartit paper moneda fals als bancs, als especuladors, als fabricants de cotxes i als ajuntaments per a fer rotondes, poums i cals fraresos. A mans de lladres o senzillament, de polítics ignorants i fatxendes, aquestes caritats ja estan passant factura als de baix de tot i als qui paguem impostos. I encara no s'acabat. Ara ningú té pebrots de dir quan sortirem del túnel, i no perquè no tinguin molta barra, que la tenen, sinó perquè no els creu gairebé ningú. Als que ens han venut altre cop, de moment, no els perilla el sou. Hi ha fins i tot qui ha estat escollit per a trinxar quatre anys més. I a Catalunya i a Espanya trinxaran els mateixos o els que seuen als bancs del costat a l'hemicicle (un altre vídeo). Som ratolins a disposició de gats i rèptils.

turisme de qualitat

Es queixa aquests dies, l'alcalde de Lloret de Mar, que el turisme que reben de fa uns anys no és de qualitat. Són, bàsicament joves que associen aquesta població amb: platja, sol, alcohol barat i ciutat sense llei. Aquests joves son francesos i alemanys que veuen Espanya com un paradís per a trinxeraires.

Sis-cents quilòmetres a l'Oest, l'alcalde i la presidenta de la comunitat madrilenya estan encantats de rebre altra cop un turista que ja s'ha acostumat a venir de gorra i amb la família.

En Benet i la perillosa caterva que l'acompanya no volen mes vacances que les que passen aclamats al pais laic més retrògrada d'Occident.

A l'agència de viatges vaticana només hi ha un destí: Espanya.

Despeses pagades, seguretat policial extrema, Opus Dei per tot arreu, capellans amb sotana, monges amb burca, virginals jovenets ultres, polítics llepaculs, platja del Manzanares, sol, alcohol barat i impunitat per a pederastes, traficants, banquers, roucos, nazis i venedors de nadons.

A la pell de brau, si vostè és un trinxeraire poderós, l'alcalde vinclarà l'esquena fins besar-li els peus.

A la pell de brau, si tu, jovenet, ets només un trinxeraire, l'alcalde cridarà els mossos, i si volen venir, t'estovaran l'espinada.

Si ets un pringat, francès, jove i no t'ha triat Deu per a dirigir una mafieta, t'ho direm en llatí, catòlic, apostòlic i romà: Quia pulvis eris et in pulverem reverteris.

som els ratolins?

Som ratolins?
O algú ens vol fer creure que encara que el mirall ens retorni una imatge amb el morro esmolat i la cua llarga i prima, som gats anòmals?
Potser som aquest altre ratolí de plàstic sobre el que aquest algú hi posa una mà i ens fa anar cap on vol?

 Feu un clic, si us sembla bé.