dijous, 25 de febrer del 2010

ELS LLORERS DEL CÈSAR

Gaius Iulius Caesar, fou un ciutadà romà del primer segle abans de Crist.

Conegut com Juli Cèsar, la seva duresa com general el feu conquerir les Gàl.lies Rebels (el territori que avui és França, Bèlgica i Holanda). També atacà Britània i Germània. Després es barallà amb els generals romans que volien el poder republicà i amb la frase "alea iacta est", a la riba del Rubicó, inicià la Segona Guerra Civil de la República de Roma.

Entrà a Roma com vencedor i es feu nomenar cònsul i dictator perpetuus.

Escriu Plutarc, que un cec avisà Cèsar que seria mort als Idus de març. Quan arribà el dia quinzè, Cèsar, rient-se del cec li digué: els Idus han arribat! El cec respongué: però encara no han marxat!

Gaius Iulius Caesar morí l'idus de març de l'any 44 a.c., per la mà i la daga de Brutus i seixanta senadors més. No és gens segur que digués: Tu quoque, Brute, filii mei! Perquè la Història, quan va per feina, no et deixa temps ni de fer el rotet.


El maig de 2007 el ciutadà touenc David Alquézar després d'un pacte, no publicitat, amb el penúltim (l'últim a efectes pràctics) partit votat, conquerí l'Alcadia Local, amb la promesa de fer un Poum, decidit pels veïns, i un govern dialogant. El nostre Cèsar havia creuat els Safareigs i vençut els poderosos instal·lats durant dècades al Senat. Amb l'ajut inestimable del lumpen polític, de la pagesia i el poble silenciat i ansiós de canvis.

Aviat farà tres anys d'aquella gesta i sembla que no és massa d'hora per avaluar el treball de l'Imperator i els seus generals, i passar llista.

La primera feina va ser aquesta: Per tal de donar un millor servei al poble, els nous governants, es van apujar el sou. I sembla ser que ara demanen subvencions per a pagar-se'l bé i que no es noti la crisi.

Després van posar algun escrivent més als despatxos i algun treballador més als carrers.

D'ençà aquell dia, racionalitzar la Casa ens ha costat, als contribuents, més diners que abans.

I això per a fer què?

Si els carrers ja hi eren i el clavegueram, també l'aigua corrent i la piscina, el parc...

Si la seguretat ciutadana és bona. Mireu si n'és de bona que per evitar atemptats contra el Conseller Nadal, avisen que ve quan ja ha marxat.

Si els cotxes segueixen aparcant damunt les voreres. Si els incívics tocant el clàxon de dia i de nit. I hi ha dies que plou i molts que no ho fa.

I què ha passat amb el canvi independentista? Ens han segregat de les Espanyes, que tant malament ens governen (no com ells)? O ni tant sols han arreglat el nom del poble?

I amb "el talante" socialista? Han deixat parlar l'oposició? Han deixat parlar els veïns? Han explicat els pressupostos fil per randa? Els han publicat desglossats? Han explicat als qui n'han quedat exclosos amb quin criteri han adjudicat les obres del municipi?

Ni tan sols contesten les instàncies que no els venen de gust!

Quan ha arribat la crisi han pres mesures d'austeritat? S'han abaixat el sou com ens ha passat als ciutadans que no manem?

A les ciutats, on les coses tenen valor especulatiu, el preu de la vivenda ha baixat entre un quaranta i un setanta per cent des del 2008. I a pagès, on les coses valen poc, ara no valen res. Malgrat això, l'impost dels bens immobles ha augmentat en aquests anys a canvi de res.

L'impost de Bens Immobles no és gaire socialista, ni gaire republicà. No s'aplica sobre el rendiment del patrimoni sinó sobre el tamany. Així a un contribuent li poden sortir els euros per les orelles però com que habita una petita casa luxosa pagarà molt menys que el qui visqui en una desgavellada casa grossa, encara que aquest darrer no tingui diners per a menjar calent. Algú hi ha a Tous que paga impostos per una nau amb la teulada cremada, i l'estructura danyada!

Aquest impost és una entrada de diners important per l'Ajuntament. No és fàcil que qui només pensa en el benefici propi pensi en els problemes dels demés.

Als darrers anys han doblat l'import de les contribucions, i per a dissimular-ho n'han fraccionat el cobrament.

D'on sortiria doncs el sou del Cinc Magnífics, i els assessors que hem de dur, a preu d'or, de Vilafranca?

I el Medi Ambient? En tres anys el medi ambient l'hem arreglat escombrant per compte del pressupost municipal. De munts de runa i d'escombraries se'n llencen igual que abans!

De l'assistència social no en parlem perquè de les deficiències dels nostres adolescents se n'adonen a Igualada, i de les dels grans i els vells no se n'adona ningú.

Llavors què ha canviat de l'anterior Ajuntament a aquest?

Han fet el Poum. Han fet el Poum, el seu Poum. Un pla poc original, gens democràtic, a l'estil del d'Igualada, del d'Òdena, en fi, de la barroeria que ens envolta.


Tret d'això els més destacable d'aquest Ajuntament és que és vanitós, sord, superb, i tant poc dialogant com l'antecessor que ho fos més. Que demana subvencions a tot arreu, per a pagar-se el sou o per a fer les piràmides del faraó. Que les subvencions són a canvi de que els contribuents hi posem tot els diners que falten i que són molts! No crec que ningú hagi demanat a 'Ajuntament que ens apugi els impostos i ens faci pagar els deliris de grandesa.

Per aquest viatge no ens calien alforges.

El Govern Municipal, es veu com Cèsar marxant sobre Roma. I mirant-se el melic s'ha adormit sobre els llorers abans de començar a fer res.

Quan hauran passat tres anys del seu sonat pas del Rubicó es veu de sobra que aquest vestit de romà els ve molt gros i el casc massa apretat.


Augustinus Ruralis Secundus, el vell.


dimarts, 23 de febrer del 2010

TAULER D'ANUNCIS

ESTA TARDE: FLAMENCO

El dissabte 27 de febrer al Casal de Tous tindrà lloc l'actuació dels aclamats, Paquetito de Tous y sus Palmeros, que presentaran l'espectacle: Ley de Barrios.

L'entrada és gratuïta, però tant els que hi vagin com els que no hi vagin hauran de pagar més de 750.000 euros de la seva butxaca. Uns 682€ per barba.

Com que en les darreres actuacions el nivell ha baixat molt, i per a poder tenir una miqueta més de públic, es proposa programa doble i així Els Amics de Tous faran la rosca al quadre flamenc amb la presentació en el mateix acte de L'any Conmemoratiu.

divendres, 19 de febrer del 2010

SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES?

Som molts els que ens preguntem quines substàncies prenen els de l'Ajuntament per actuar amb aquesta prepotència, amb aquest obscurantisme i amb aquesta manca de democràcia.

Per com es comporten, la substància no seria la de la foto.

Però podria ser aquesta que veureu si feu clic?

dimecres, 17 de febrer del 2010

17 FEBRER. 1600-2010. AUTORITAT I LLIURE PENSAMENT


Avui fa quatre-cents deu anys (demà quatre-cents i un dia) que Goirdano Bruno fou cremat viu, per ordre de l'Església Catòlica. Condemnat per herètic, impenitent, pertinaç i obstinat. El pobre home deia que el Sol era més gran que la Terra, que hi havia molts sistemes solars i que l'univers era infinit.

Després el mateix inquisidor va processar Galileu Galilei i el comdemnà a cadena perpètua.

Avui Galilleu és l'exemple del conflicte entre l'autoritat (el David i el Jorge) i el lliure pensament (la resta de la humanitat).

El Papisme té una llarga tradició de cremar. Als seus orígens ja es van encarregar de cremar Roma.

Amb Roma feta un solar, Neró va fer construïr la magnífica ciutat que milions de turistes admiren cada any. Allò si que va ser un Poum ben fet.

Després cremaren biblioteques. La primera, la de la ciutat d'Alexandria (la ciutat fundada per Alexandre el Gran). Després, cremar llibres va ser un no parar per a ells.

Els responsables de l'endarreriment d'Europa des de l'any mil fins la revolució francesa, han estat els encarregats de cremar dones acusades de bruixeria (perquè pensaven o perquè sí), també han cremat negres i indis, després d'esclavitzar-los, perquè no tenien ànima.

Als anys seixanta, la única foguera que no era seva, les falles de València, que commemorava l'equinocci de primavera, també se l'apropiaren els catòlics, fent-les beneir pel Bisbe.

Tots els qui no combreguen amb els papistes estan condemnats a la foguera on hi han posat l'encarregat, el dimoni.





dissabte, 13 de febrer del 2010

FUMBOL


Gairebé mai les coses són el que semblen.
I si pagues: Gairebè mai el que compres és el que et venen.

Fes clic, si vols.
http://www.vilaweb.tv/?video=6025

dilluns, 8 de febrer del 2010

A TOUS NO ES PODEN FER COSES AIXÍ?

L'Anoiadiari.cat té oberta una interessant discussió sobre què s'ha de fer a la zona del Rec d'Igualada.Altra cosa serà si el Consistori de la capital farà després el mateix que fa el nostre.

http://www.facebook.com/group.php?v=wall&gid=253285097012

dimecres, 3 de febrer del 2010

NOMENCLÀTOR

Si tot va com ha d'anar, el senyor Alcalde i els altres manaires, que es passen la democràcia participativa pel rulé, amb els diners de l'especulació i alguna subvenció, aviat faran fer uns carrers nous per dignificar i engrandir (com deia aquella a la tele) aquest nostre petit poblet.

Ja se sap, perquè està escrit, quants fanals hi haurà a les voreres, quants pipicans a les zones verdes urbanes, qui pagarà la festa directament, perquè indirecta ho pagarem tots (i molt car, doncs serà irreversible). El que sembla que encara les llumeneres locals i les barcelonines no han previst, és quin nom posaran als rètols dels carrers, les places, les avingudes i els grandiosos edificis públics que tindrem, gràcies a aquesta diarrea immobiliària.

Antigament per posar nom als carrers, només calia seguir la moda. Mentre el mossèn era descaradament el virrei del poble (i l'alcalde la virreina) el carrer dels rics es deia carrer Major. Els altres carrers es deien noms de sants o de virtuts teologals.

A mitjans dels anys trenta del segle passat i durant uns mesos els carrers es van dir de la República, de la Generalitat, de la Llibertat. Llavors el virrei i la virreina eren amagats a casa.

Tot seguit el virrei era el Jefe Local del Movimiento i la virreina el capellà. Altre cop van canviar el nom dels carrers: Generalísimo, José Antonio i tota la panda de Sants que els hi cabessin. Els carrers nous es van batejar amb el nom dels herois de la sublevació i d'algun capellà pederasta màrtir.

L'Adolfo Suàrez i el Felipe Gonzàlez ens van dir que ja erem europeus i van canviar el nom del general grassonet per Generalitat i els carrers nous es digueren: Xaloc, Garbí, La Pau i Francesc Macià (que Déu l'hagi perdonat).

Els personatges que donaven i donen nom als carrers tenien sempre vàries coses en comú: eren famosos universalment o local, eren del gènere masculí, no els hi agradava l'aigua ni el sabó i respectaven poc la seva i d'altres dones (inclòs el capellà màrtir).

I aquesta és la proposta: Posem-li als nous carrers noms de coses que fan feliç la Humanitat. Carrer de les Patates Xips. I a sota l'inventor, si el sabem. Avinguda de la Minifaldilla, i a sota Mary Quant. Passeig del Bolígraf, i a sota Laszlo i George Biro (Hongria, 1938). Ronda del Gaspatxo, plat andalús universal. I anar fent.

L'altra proposta és la de sempre, posem-hi els prohoms, els que fan gran el poble. Carrer del Senyor Alquéizar. Carrer del Senyor Gamero. Carrer del Senyor Mir, Carrer de la Senyora Queraltó. Carrer del Muts (oposició i els que ens l'hem deixat ficar doblegada).

Només faltaran tres carrers amb nom de dones i tindrem la paritat socialista.

I Poum rodó.