la vuitena meravella II

En la llista de més de 80 medalles que "l'esquerra de Tous" ens va fer arribar aquest mes de gener, com un avançament de la campanya electoral "embolica que fa fort" que estant preparant, hi ha poca cosa que sigui mèrit propi i cap cosa que sigui originalment útil.

Fins i tot algunes son mentida.

Medalles d'urbanisme que són arguments de nen petit i que no cal comentar.

D'altres, com els guals que no aporten res al civisme. L'asfaltat de l'autopista de les Bessulles. L'innecessària despesa que ha comportat i comportarà l'adquisició del Cal Frarés (l'equivalent al Valle de los Caídos). L'elaboració del Poum (capítol apart i vergonya de respecte a les normes).

L'adequació dels dipòsits d'aigua? L'aigua és l'assignatura pendent de l'Equip: ignorància o indiferència? Quines mesures d'estalvi, racionalització o aprofitament s'han pres?

I com medalla a la modernitat: les plaques fotovoltaiques que "suposaven", en temps passat, 20.000 euros (o molt menys); inversió especulativa, sense cap interès medi ambiental pel poble, i que en temps futur es possible que costin diners i tot.

Medalles de participació ciutadana (1): El significat dels termes participació, democràcia i modèlic, sovint, de manera intencionada o no, s'escapa de la comprensió dels membres de l'Equip i de qui ha escrit el fulletó.

Participació ciutadana, participació de l'oposició, participació en el "panfletu" municipal...

Però el súmmum de les medalles és el "foment de la participació de voluntariat"; la feina que fan les persones per iniciativa pròpia també és mèrit dels cinc polítics i de tota la secció local..

Medalles d'agricultura, economia i medi ambient:

Recollir andròmines porta per porta. Pagarem a la brigada perquè vostè no es cansi portant-nos els "seus" trastos.

No escombri la seva vorera. Pagarem a la brigada perquè li faci allò que vostè havia fet sempre, i li pertocava.

Recolzament a la iniciativa dels pobles en transició. Molt "recolzament" però cap acció.

Instal·lació de contenidors de luxe soterrats. Una altra xapussa en la seva construcció i una necessitat molt discutible.

Folrar de fusta els contenidors rurals. Ecologia urbanita.

Foment de comercialització dels productes locals. Si?

Entrega d'una cistella per anar a comprar.

Saber el mateix del pantà que el que sap tothom.

Inmiscuir-se en el manteniment mancomunat de la sèquia.

Medalles de cultura i noves tecnologies: passin i vegin...

Bla, bla, bla.

Abans no hi havia Festa Major, abans no hi havia revetlla, ni foguera, ni flama.

Tous decideix no és l'Ajuntament, ni s'hi assembla.

I ara resulta que l'Ajuntament també és el que fa la matança del porc.

Sort que aquests vailets i els de les Harley ens han tret de la foscor!

ArTous: tret d'algun artista de veritat, que si que hi és, hi ha força "artista" polític.

Medalles d'atenció a les persones.

En la neteja de Sentfores l'Ajuntament va pagar les botifarres d'un esmorzar; els "voluntaris" van suar la cansalada uns dies, i sense fer-ne publicitat.

L'ajut a la gent gran necessitada i a les famílies amb dificultats és molt deficient.

Els problemes dels nostres menors els detecten, any si i any també, a Igualada, quan arriben a l'Institut.

I si amb QUATRE MILIONS SIS-CENTS MIL EUROS, de dispendi, hem de fer un Banc Aliments que depengui de la caritat i deixar els qui ens necessiten a la seva sort, feu-vos-ho mirar, sisplau.

A la darrera plana, una declaració d'intencions de com vol el poble l'esquerra local.

Si voleu un poble així de veritat, quan arribi el moment, no us voteu a vosaltres mateixos, mentre tingueu aquests directors.

Berlusconi vergogna!

(1) Transcrit de manual bàsic: Hay democracia directa cuando la decisión es adoptada directamente por los miembros del pueblo. Hay democracia indirecta o representativa cuando la decisión es adoptada por personas reconocidas por el pueblo como sus representantes. Por último, hay democracia participativa cuando se aplica un modelo político que facilita a los ciudadanos su capacidad de asociarse y organizarse de tal modo que puedan ejercer una influencia directa en las decisiones públicas o cuando se facilita a la ciudadanía amplios mecanismos plebiscitarios. Estas tres formas no son excluyentes y suelen integrarse como mecanismos complementarios.

herois

Passejant per la xarxa he trobat un article al "Pradva" que m'ha fet tornar als anys de vi i de roses.

Un article sobre Gainsbourg (*), l'arquetipus de l'anti-guaperes, que malgrat tot, s'ho menja tot. L'home que vol viure la vida i dir-li a les dones alló que vol dir.

L'home que estimà les dones i la vida. Sense por al ridícul, sense falsedat. Un home que li deia al pa, pain i al vi, vin.

"T'estimo, t'estimo. Jo tampoc. Tu vas i vens entre els meus malucs com l'onada que bat l'illa nua..."

Una classe magistral d'amor en la veu i els molsosos llavis de la Bardot i després en la insuperable versió de la Jane Birkin. Els dos millors duets d'amor de la història de la música moderna.

Cerqueu a l'Spotify (**) Brigitte Bardot – Je T'Aime Moi Non Plus i quan l'hàgiu sentit tota aneu a Jane Birkin – Je T'Aime Moi Non Plus.

Je t'aime

Je t'aime

Oh, oui, je t'aime

Moi non plus

Oh, mon amour

Comme la vague irrésolue

Je t'aime

Je t'aime

Oh, oui, je t'aime

Moi non plus

Oh, mon amour

Tu es la vague, moi l’île nue

Tu vas, tu vas et tu viens

Entre mes reins

Tu vas et tu viens

Entre mes reins

Et je te rejoins

Je t'aime

Je t'aime

Oh, oui, je t'aime

Moi non plus

Oh, mon amour

Comme la vague irrésolue

Je vais, je vais et je viens

Entre tes reins

Je vais et je viens

Entre tes reins

Et je me retiens

(Oh, I love you) Moi non plus

(Oh, I love you) Moi non plus

(Oi ti amo)

Tu vas, tu vas et tu viens

Entre mes reins

Je vais et je viens

Je me retiens

Non! Maintenant viens

Apreneu-vos la lletra i canteu-li a l'orella de l'estimat/estimada.

De res.

Agustí Nureyev Palau

(*) article al PAIS

(**) Si no teniu l'Spoti aneu a spotify.com, us apunteu i podreu sentir des del Juanito Valderrama a la Caballé sense haver-vos de rascar la butxaca.

llista de candidats a les municipals

Molta gent de Tous està decebuda per la manera de fer dels polítics del nostre poble.

S'acosten les eleccions municipals i no sembla que hi hagi altra alternativa que aquesta democràcia a la turca. Des del BLOC volem fer una proposta a tothom que li sembli que pot ajudar a fer un poble amable i dialogant.

La idea es presentar una candidatura independent dels partits. Anem justos de temps, però es pot fer.

Una candidatura assembleària. amb participació real de la societat en TOTES les decisions que no siguin purament administratives.

Amb un seriós compromís ecològic (res de frases buides).

Amb un compromís de cohesió social (sempre les persones i el medi, abans que els diners).

Ajudant la gent gran que ens necessiti, les famílies amb dificultats i col·laborant amb l'escola per ajudar en els casos de problemes dels infants (que fins ara no s'hi fa res fins que arriben a Igualada).

Sense figuretes.

Prioritat de la vivenda sobre les urbanitzacions (caseta i hortet). Amb ganes de parar l'especulació.

Prioritat de les persones i no dels cotxes.

Facilitar el comerç entre la gent del poble.

No apujar impostos. Reduir la despesa i potenciar la col·laboració ciutadana per a la neteja i el manteniment.

No ser sumptuosos. conservar el patrimoni (humà, natural i arquitectònic).

I...

Qui vulgui participar:

18 anys mínim i sense màxim (la joventut és forta i la vellesa prou sàvia).

Les dones tenen molt a dir-hi.

Escriviu al correu elblocdetous@gmail.com us respondrem ràpidament i ens posarem en marxa. No deixeu passar l'oportunitat de participar.

Nota: El Bloc pot ser el motor, però en cap cas vol ser-ne el protagonista.

un altre

Un altre que parla i no sap el que es diu? O el que ens diu no volem saber-ho?

Feu clic.

Si us ha agradat cerqueu-ne més al Tube.

viure a tous i la doble moral

Fins no fa gaire hi havia un anunci, a una publicació gratuita, per a vendre cases a Tous.

Una bonica fotografia del poble, feta des d'un lloc on no es veia la Zona Industrial (que properament està previst que sigui més gran encara) volia fer creure al públic que viuria a un poble no modificat. Possiblement no hi apareixia la Zona Industrial de l'entrada per a donar una imatge més bucòlica i pastoril.

Tampoc feia cap referència per al comprador, que també està previst, que amb el seus impostos, els propers anys, l'Ajuntament fes unes rotondes a l'entrada del poble, uns nous carrers i un munt de casetes al voltant, sense cap sentit ni personalitat.

Si el possible comprador volia saber més sobre el paradisíac lloc on viuria podia anar a un website on hi havia més fotos: el carrer Major, el Castell, l'Església i la Fou.

Ara, potser perquè l'Ajuntament ja té les dites fotos, aquestes no són al web del venedor.

El nou web de l'Ajuntament té fotografies de racons del poble antic i la Fou, però omet expressament, les cases del costat del cementiri, el polígon, les noves cases del Camp del Bagó, els nous pisos i les grues... i encara hi trobem a faltar alguna referència virtual a totes les casetes que farem, les rotondes i les rotondetes, i l'ampliació de la cutrada del camí asfaltat de Les Bessulles, amb una rotonda a la Creu de Pedra, quan ampliïn la xapussa.

Cada any l'Ajuntament edita un calendari, que fa repartir per les cases, amb una fotografia de Tous. Amb el mateix criteri: Pintoresquisme.

Enguany tenim la foto del paisatge que només veuen els que venen d'Aubereda (1).

El cas és lleig perquè d'una banda, els dos, amaguen la realitat per a poder vendre (l'un immobles, l'altre fum i la seva cadireta). Ambdós amaguen el PUOM (exemple nacional de participació ciutadana), que vist el que hem vist, mai s'atreviran a fotografiar per a posar-lo en les seves propagandes.

També tenim el cas d'un artista local, d'importació, que ha quedat sorprès pel pintoresquisme del poble. L'artista ha pintat roselles, ametllers, camps daurats, pinedes i camins, però s'ha oblidat pintar el polígon i també anticipar-se al futur i pintar el Poum. Podia haver pintar la Fou (seca), el Polígon (ampliat) presidint l'entrada a Tous, o un embús de cotxes al carrer Carretera... Podia haver-ho fet perquè l'home en qüestió és del partit del senyor Alcalde i dona suport al Poum, l'aplaudeix i li deu semblar bé que aquest pla aixafi les roselles, els ametllers, els camps daurats i eixugui la Fou per sempre. I per què no ho ha fet? Perquè deu saber que el Poum és una marranada, innecessària per la majoria, i hi ha molt poca gent capaç de pintar la infàmia, si vol fer-hi negoci. I perquè la massificació, la vulgaritat i la incompetència són difícils de vendre com art.

Aquest és l'exemple de la moral imperant: la pela és la pela i xafem el que calgui, però la pela és la pela i no tinc nassos de dir-li a l'elector o al client la veritat, ni en fotografia, ni en pintura.

(1) En primer pla podeu enganxar-hi unes casetes unifamiliars o plurifamiliars, totes iguals. Deixareu la foto tal com, en realitat, la volen el senyor alcalde i el cap dels socialistes.

la vuitena meravella

Seguint amb l'estil que usen des que són a l'Ajuntament, la secció local d'Esquerra ens fa arribar un díptic bàsicament d'auto bombo, demanant el vot per a les properes eleccions municipals, per a seguir fent i desfent sense manies.

En aquesta ocasió el senyor alcalde ha pogut reprimir les seves ganes de sortir a la foto.

Fets!

"Des de la secció local d'Esquerra creiem que tots els veïns i veïnes heu pogut comprovar l'elevat grau de compromís i treball que desenvolupen els nostres regidors a l'equip de govern municipal".

Creiem és una qüestió de fe. La fe només s'aconsegueix sense treball i sense aprofundiment. Creure és una cosa i saber n'és una altra.

Esquerra (i el que allí hi mana) sap que molts veïns n'estan fins el botet de tanta xuleria i arrogància, de tant posar-se medalles que no els pertoquen. Per això la lletra més gran del fulletó és la dels 4.6 milions d'euros. D'això presumeixen, que tampoc és el seu mèrit.

És molt pobre qui només parla de diners! Aquest és el monotema del senyor alcalde.

Fins i tot quan va presentar la recollida selectiva i el compostatge, el cap del govern, només parlava de diners i d'estalvi de diners. El senyor encarregat de Medi Ambient, ni tan sols hi era present. S'hagués pogut fer abans si l'home tingués consciència del Medi, però ell només parla de diners. La qualitat de vida del veïns la mesura amb diners. I gairebé sempre amb els nostres diners.

En aquests tres llargs anys els impostos s'han apujat cada any molt (encara que fraccionats per a dissimular o enganyar babaus), perquè el capítol dels sous dels dedicats, responsables, compromesos, treballadors, fabricadors d'idees noves, dels membres de l'Equip, també s'ha apujat i molt.

Han complert els eslògans de la campanya electoral: Aire fresc i Idees noves.

Les idees eren noves fa trenta anys: Un Poum elaborat únicament amb les idees d'uns arquitectes, diguem que discretets, sense escoltar prèviament ningú i que malmetrà l'entorn, sense cap necessitat. Un Poum que preserva el bosc i malmet el nostre medi més immediat. Que té un enfoc purament mercantilista i alienant, indefensable en tots els altres aspectes. Aprovat per majoria simple i molt contestat pels veïns que no passen de tot.

Aire fresc! Aquí tots hi estem d'acord: Els hiverns amb el Bipartit ens han dut més neu que amb Convergència. Al carrer, aire fresc.

Dins l'Ajuntament i amb els seus treballadors: moltes tensions. Aire calent i enrarit. I no perquè aquest alcalde fumés dins i fora del seu despatx.

Els propers dies repassarem la llista de medalles (que Esquerra s'apunta en exclusiva en aquest paperet), les frases fetes, buides de contingut i l'autoria de l'invent de l'escudella i la sopa d'all, per part dels qui es creuen la vuitena meravella del món modern.

monarquies autonòmiques

Fa molts anys, quan vivia l'homenet, ens van encasquetar una monarquia que ningú va voler treure's del damunt. I ara ens queixem.

Ens queixem que a la família Frasquito viuen (i molt bé) de les rendes del que van robar, es van "adjudicar", o es van fer "regalar".

Ens queixem que la família reial borbònica viu també molt bé (per la feina que fa i perquè la majoria no els hem demanat que la fessin).

Ens queixem que la reialesa hispànica cria grans camades que haurem de subsidiar (encara que a part, facin sucosos negociets, ells i els seus amics, aprofitant els seus llocs privilegiats).

Però a ningú li pesa que cada una o dues legislatures duem a l'atur a un president de govern, un grapat de ministres, disset reietons autonòmics, els seus cònjuges i les seves camades, amb pensions de per vida que multipliquen per vint o més la de les persones que han deixat la pell contribuint a la societat, cotitzant, i anant a treballar fins els seixanta-cinc anys (67 properament).

I amb aquestes pensions poden anar associats els seus negociets, compatibles per llei. Consells d'administració o de direcció de grans empreses, elèctriques, bancàries, constructores... Presidències de patronats, fundacions públiques i privades i tants càrrecs i sous com els "amics" (i amos) els vulguin oferir a Gas Natural, a Endesa, a Telefònica, a La Caixa...

Més avall en la categoria política, també es cobren els serveis prestats.

Ara només ens manca que els reietons locals, aquests que s'han posat sous de vuit hores (que no fan ni en somnis), demanin i aconsegueixin pensions vitalícies per la seva inestimable contribució a la millora de les pobres vides dels seus administrats.

Venim d'una opulència impossible, que ha donat pas a una crisi que és molt més que econòmica, política i cultural.

Farts de flors, sense patrimoni econòmic i ètic hem de seguir alimentant, per sempre, inútils titelles (en la major part de casos) al servei i a les ordres d'altres països i dels banquers. I algun dia potser, inútils titelles locals al servei dels seus caps de partit i la seva pròpia egolatria.

La política que patim és indecent, no és mai la veu del poble. Els que diuen constanment que serveixen la societat, no fan altra cosa que servir-se de la societat.

Haurien d'administrar els recursos segons la nostra voluntat, però administren la nostra vida segons la seva voluntat.

La nostra democràcia no és participativa, els nostres demòcrates són corredors d'esprint en una cursa per una cadira poc o molt folrada de diners i privilegis.

Mentre podrem entretenir-nos somniant amb una independència dirigida pels mateixos dictadors de sempre, amb Telecinco i amb les medalles que els nostres conterranis aconsegueixen en tots els esports.

La Fifa i France Football atorguen cada any la Pilota d'Or. Enguany sembla que no hi tenien gaire dubtes. I algun haurà marxat "amb dues pilotes".

Quan els banquers i els Estats Units vulguin fer el mateix amb els polítics d'Hispània, la Pilota d'Or no estarà tan clara. Massa pilotes, poca decència!

demà no feu el mandra

Demà, segons la Nasa i d'altres que hi entenen, podrem veure, sense pagar, un eclipsi parcial de sol. Entre les 8 i les 10 del matí, hora oficial.

Com que aquesta hora el Sol no està gaire amunt, millor si trobeu un turonet o un lloc prou alt.

Els eclipsis solar només es poden mirar a través de filtres especials, també amb els de la careta de soldar o per rebot de l'òptica d'un telescopi sobre una pantalla apropiada.

No mireu el sol directament ni ho feu a través de cap òptica a ull nu.

Gaudiu l'Univers!