No fa massa ens convidaren a un debat (Tous Decideix, el presentava): Ciu, Erc, Psc, Pp, Reagrupament, Solidaritat...
Però decidir és una cosa i triar n'és una altra. Quan parlen les sigles i no les persones, a tot estirar, l'únic que es pot fer és triar. Decidir és un acte més complex, que demana llibertat.
Els ponents es passaren l'estona posant-se i traient-se medalles, parlant d'ambigüitats: dels castellers a la Xina, de quatre mossos més cada dia... D'entre els pocs assistents a l'acte, una part important sentia vergonya aliena en escoltar-los parlar.
Ara ha arribat el moment d'anar a votar-los. El dia 28 de novembre, el Molt Honorable Senyor ha convocat eleccions al Parlament.
Després de quatre anys de no consultar-nos res, de fer i desfer sense manies, de claudicar davant els qui els manen a Madrid i dels qui manen als madrilenys des dels "mercats", els del Cap i Casal ens tornen a cridar perquè els validem el sou.
Quatre anys sense res memorable, ni res sorprenent; tret d'un forat de Tresoreria com mai s'havia vist.
El partit socialista du 30 anys vivint del canvi. Ara, com que la promesa de canvi ja no els hi creu ningú, un dels seus eslògans és: "Garantia de progrés". Sense comentaris, sense compromís, sense garantia. Sembla que fins i tot ells s'han adonat que no hem vist els altres canvis promesos en totes les altres eleccions: Estat, Parlament i Locals (i Otan No).
En un darrer intent de semblar honestos ens faran creure que ara va de bo. "Va porfa, que sí que farem un canvi: El canvi real" (1).
"Temps difícils gent seriosa". Entre ser seriós i la cara de pal de Monti hi ha un món.
En Monti diu que "ni independentista, ni de dretes" i ni d'esquerres, ni català, ni andalús, ni creient, ni ateu: pessetero i prou i algun càrrec per a la parenta.
Erc, "gent valenta" (gent valenta: vuit anys fent la pilota pel sou i els càrrecs).
A Tous quatre anys de gent valenta. D'això que fan se'n diu valentia?
Els d'Erc, a la sillita de la reina han tret d'enmig al qui va prometre l'independència i es va haver de conformar en cooficialitzar l'aranès/occità (a buenas horas mangas verdes) i al que va dir que trauria les subvencions a les escoles classistes, sexistes i fonamentalistes de l'Opus Dei, i les retornaria a l'Escola Pública.
Alguns d'Erc es van quedar fora de les cadiretes calentes, perquè s'hi van asseure abans els germans i els amics dels "jefassos" i es van muntar una altra paradeta: Reagrupament.
Després de la Desbandada (sàlvese quien pueda) ve el Reagrupament. Jo també vull ser el jefe, jo també vull un sou.
Ciu ha estat 30 anys dirigint el raig de la mamella. Ficats de ple en el "problema del 3%", en alabances a financers que després van passar per la presó o que encara hi són. Fent reverències al Papa. Fent reverències a Madrid. Fent reverències a la Caixa de Pensions.
Ara, "comença el canvi".
El Pp es diu "populares de cataluña" aquests ja no saben ni parlar com nosaltres o no volen perquè es una mica palurdu.
L'extens programa electoral de l'Alícia Sànchez deixa clar que el català no es important, que l'anglès sí. Que si ells cobren de presidents, els bancs ens deixaran diners a les empreses i a les famílies. Que als manguis els inflaran a mans. El canvi dels populares de cataluña consisteix a fer el mateix que fan a València o a Madrid: cobrar ells a final de mes i també que cobri algun conegut.
Ciutadans/Ciudadanos: el mateix canvi, un Pp amb careta d'escolanet que vol que parlem català en l'intimitat, com abans. L'eslògan: "Rebélate" però sense despentinar-te. Kumbaia déu meu / kumbaia dios mio.
Solidaritat: fumbol, la mare de déu, catalunya i 35 minuts a l'Havana, Groucho (2).
Poca gent, que no sigui els qui administren les fortunes dels polítics, dels amos dels mercats financers i de les deu multinacionals espanyoles, s'ha adonat del canvi que ens han ofert els diferents governs que hem patit.
No hem sentit cap d'aquests que ens parli d'acabar amb el poder dels bancs (3).
Cap d'aquests proposa "la participació popular".
Molts tòpics i cap indici de participació de les persones.
Sembla que l'únic canvi cert és el canvi climàtic.
Si us agradava el Franco però trobàveu a faltar que de tant en tant parlés català, voteu Plataforma X Anglada, el retorn a les cavernes.
I finalment, s'estrena a les urnes el Partit Pirata de Catalunya (4), inspirat en els suecs de Piratepartiet.
Ara llegiu. I demà, com deia aquell de la tele: Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi!
(1) Quan en Corbacho va arribar a Madrid va dir: "Los bancos están acabando con la paciencia del Gobierno". Els seus col·legues li van dir: "Selestinu, cállete que te estás jugando tu paga y la nuestra". Ja no ha dit res més dels bancs. Ara l'alcalde de "L'Hospitalè" es presenta de número tres per Barcelona.
(2) Llegiu "Groucho y yo", la gran novel·la americana del segle xx.
(3)Tret del Partit Comunista de Catalunya PCPC que vol canviar el poder dels bancs pel poder del partit.
(4) Els suecs són aquella gent que viuen "nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!", com deia l'Espriu.
