Avui com cada últim dimarts d'any es reuneix el ple de l'Ajuntament, a les 21, hora local.El punt més important a tractar és el canvi de nom de la població.
Una vella aspiració de molta gent és que finalment hi hagi correspondència entre allò que diem i allò que escrivim.
A la carretera podeu veure indicadors on hi posa SANT MARTI de T.
L'Ajuntament en un lloc hi escriu Tous i a un altre Sant Martí de Tous. A Barraquetes la majoria diuen San Martín. Els Amics de Tous a la mateixa capçalera hi posen el nom del poble escrit de dues maneres diferents. El temple local és només de Sant Martí. El castell és només de Tous. La llar d'infants es diu La Petita Cabra Blanca.
Tot plegat un descontrol pels de fora i pels de dins (i n'hi ha més fora que dins).
Així l'Equip de Govern després d'escoltar al qui en saben i no fer-ne ni pu.... cas, com sempre, ha arribat a la conclusió que es dirà San Martín a seques.
No es que facin cas dels de Santa Margarita. Res més allunyat del seu tarannà que fer cas a algú, ni de fora ni de dins.
Hi ha dues raons objectives i poderoses pel canvi que es proposa i s'aprovarà amb majoria simple: el Tribunal Suprem i el darrer miracle del Sant-soldat-mig-abrigat.
L'Ajuntament argumentarà que la darrera sentència del Suprem podria obligar-los, si algú es queixés, a retolar en espanyol. Així, arribat el cas, la feina ja estaria feta i estalviaríem diners en cartells. Aquests diners es podrien destinar a escombrar els carrers, després de tirar el confeti de les celebracions polítiques, sense haver de recórrer a la Llei de Barris, que ja està més cremada que el pal del xurrer.
És sabut de tots que Sant Sebastià va curar aquest poble de les pestes; llavors la Mari Carmen encara no treballava al Consultori.
El qui ara ha intervingut on la ciència ja no i té res a fer és Sant Martí, bisbe de Tours, en persona.
Tothom pensava que algú que no conegués les responsabilitats de defensar una família, menar una empresa i ni tant sols pagués impostos (que els hi pagués el seu papa), difícilment podria administrar bé tota una comunitat. I aquest és el cas de la majoria dels de l'equip de govern.
També podia semblar que prometre una cosa i fer el contrari seria perquè els caigués la cara de vergonya.
No ha estat així, i això, només es pot atribuir a un miracle del Sant de Panònia.
La raó és convincent i si l'oposició no l'entén també ho podran atribuir a un altre miracle.
Aprovat el canvi de nom del poble, el regidor de Medi Ambient repartirà entre tots els assistents al Ple, unes racions individuals, plastificades ecològicament, amb la llegenda: "San Martín, Mil Cincuenta años de coca y chocolate".
Dades subministrades pel nan infiltrat al Ayuntamiento de San Martín.
Des de luego: és el colmo!
ResponElimina