DE JUTGES I JUTGESSES

Acabem de sentir que el Tribunal Constitucional espanyol passa de polítics i referèndums catalans. Una mica com ha estat sempre.

Des que Espanya és Espanya (d'això fa molts anys) els que manen "Las Españas" han fet el que els surt de les gònades amb la plebs; usant i abusant del nom de Déu, del nom del Rei, del nom del Franquito i en nom del que avui no té ni nom.

Els jutges i les jutgesses han estat quatre anys per llegir un text de 160 pàgines (comptant la portada i les pàgines de cortesia) i traduït a l'espanyol. És el mateix temps que necessitarà un nen o nena de P3 fins que aprengui a llegir. Altra cosa serà comprendre la lectura.

Donat que es pressuposa que els jutges i jutgesses del Constitucional partien del coneixement de la llengua pàtria, el temps sembla excessiu.

La sentència és salomònica (només coneixem una sentència del Constitucional del temps de Salomó): mig nen per a tu i mig nen per a l'altra i el que caigui a terra que ho llepi el gat.

Ara toca buscar culpables al nyap d'Espanya

Ens diran i ens direm que això és culpa dels socialistes espanyols i no dels catalans. Que és culpa dels republicans espanyols i no dels catalans. Dels convergents espanyols i no dels catalans. Dels feixistes espanyols i no dels feixistes catalans. Però quan heu vist un polític mossant la mà que l'alimenta, sigui madrilenya o d'Igualada?

Mentre a tot arreu passen coses injustes, nosaltres, tot mirant la tele, ens toquem la vuvuzel·la i davant les sentències judicials masclistes o injustes: fem silenci.

Davant les monarquies imposades: fem silenci.

Els greuges de les guerres: fem silenci.

Els ajuntaments especuladors: fem silenci.

Anem a votar gent sense criteri, però sobretot sense paraula. Sense criteri perquè ens proposen programes electorals ambigus o buits. Sense paraula perquè les poques coses que han concretat per a fer mai no es fan o es fan a l'inrevés. Gent que ens representa però durant quatre anys no ens consulta i quan van maldades fan silenci, o ens acusen de la seva passivitat, retreient-nos la nostra.

Si d'un en un ens deixem donar per on descarregaven els carros, per què no ho poden fer a tota la col·lectivitat amb la mateixa impunitat?

Si els catalans algun dia volem deixar de ser espanyols, la primera feina serà no ser com els espanyols i no empassar-nos els abusadors, ni de fora, ni de dins, ni del costat de casa.

La justícia l'ofeguen tant les mentides com el silenci.

Mentrestant, escolteu el que passa: Silenci.

mira el Franki

CANVI DE NINO A L'ALTAR

En la foto: José María Escrivá de Balaguer durante la celebración de una Misa según el Rito de San Pío V

Des de l'endemà de Sant Joan, la basílica de Santa Maria d'Igualada, té en un altar, un nino a l'estil dels del museu de cera, de San José María Escrivá de Balaguer.

L'home en qüestió fou qui agafà el relleu de la Companyia de Jesús (els soldats del Vaticà) en el fonamentalisme catòlic.

Inspirador de tornar a separar els nens de les nenes, sense deixar de rebre subvencions de l'estat, recuperador del sado-inquisitiu cilici i de l'assot, i inventor indiscutible de la burka de Barbastre.

Convertit en sant a velocitat supersònica, a cop de talonari, pels seus deixebles de la més antiga i carpetovetònica dreta, propietària des de fa quaranta anys de l'Estat Vaticà.

La imatge, un dels primers ninos sagrats amb ulleres, va estar beneïda per mossèn Josep Massana, arxiprest, rector i demòcrata de tota la vida, en acabar la missa de vuit. Per fer encaixar la coreografia res com una missa en llatí, però el detall se'ls escapà.

Ara faltaria que traguessin de l'altar del costat un sant obsolet i hi posessin el president de la Caixa. Un motiu de sana alegria en uns moments on els estats del món (llevat de l'espanyol que ha enviat Garzón a pasturar perquè no li vinguin idees) fan treballar la policia i els jutges per airejar les vergonyes dels hereus de Déu.

Poc a poc l'Església es torna a destapar i ens demostra sense rubor, a Igualada, de què va i de què viu.

Pregunta: S'hauria de fer un referèndum a tota la població, que som els qui paguem les barraquetes i els treballadors del Papat, per a fer canvis als altars?

HA ARRIBAT L'ESTIU

Si sortiu a prendre el sol i us hi fixeu bé, a les 11:28 veureu com arriba el solstici d'estiu.

No us oblideu el paraigua.

LA CULTURA CONTRA LA IMPUNITAT

Malgrat la boca plena de democràcia dels polítics, encara manen els feixistes. Els jutges que remenen els crims s'han d'exilar per ordre de la Falange.

Cultura contra la impunitat.

TOUS EN BURKA

Aquesta setmana en "l'ajuntament deforma" ens diuen que posem una flor a cada balcó i que, a la casa del poble, hi ha un val de tres euros per cada família per anar-ne a comprar.

També tenim el 1er Festival Tous és Llegenda, sembla ser, d'àmbit nacional.

Si els de Tous ens n'assabentem avui, la nació trigarà una mica més; fins és possible que passi el 1er festival sense que la nació ho sàpiga. Així són les coses!

L'altra comunicació és la del cinefòrum.

Aquest cop, i per evitar malentesos, ens aclareixen que "Tous en transició" vol dir que pretenen transformar el poble en un lloc net, sostenible i autosuficient; seguint l'exemple del moviment "transition towns" (1).

Potser era millor que no ens ho aclarissin, perquè de la mà del cap d'urbanisme, del de cultura i de la resta, difícilment Tous serà mai això.

En oposició a un poble tranquil, no uniformat i no massificat, que podrien significar el moviment dels pobles en transició o dels pobles lents, el Consistori ens vol "introduir democràticament" el Poum.

Ja hem dit i repetit que una cosa són les paraules i altra els fets (una cosa es predicar y otra dar trigo).

El senyor alcalde ja sabia, abans de presentar el Poum, que hi havia alternatives com Cittaslow i Transition Towns, però a ell el que li agrada és el "tràgala" que ha enviat (pels pèls) a Urbanisme de la Generalitat. També li agrada enderrocar cases antigues per a fer-ne de "modernes", comprar i vendre solars municipals, asfaltar camins, enderrocar antigues fàbriques, fer cases adotzenades, rotondes, rondes nord i potes sud. I fer-se fotos.

Que té a veure això amb el "moviment mundial anomenat transició"?

El nostre ajuntament va vestit, des de la seva constitució, amb un uniforme blau amb bells brodats i puntes de coixí: el burka.

En els burkes no se sap qui hi ha dins de cada vestit i si hi ha algú. Unes passes més endavant hi va el qui mana. I aquest no ha estat votat. El discurs i les obres no coincideixen.

Volem la prohibició del burka a "l'equip de govern".

Si hem de progressar trinxant-ho tot, estalvieu-nos imaginar un lloc millor que el que ens voleu imposar.

(1) si voleu saber coses sobre transition towns i cittaslow (en espanyol), feu clic en els dos enllaços i en sabreu més que tots els de l'Ajuntament junts.

A DIT

A dit, és el lleig costum d'adjudicar contractes, escollir treballadors públics o assessors de polítics per a obtenir diners sota mà, comprar vots, agrair favors o simplement venjar-se d'adversaris o no-simpatitzants, deixant de banda a empreses o persones igual o més capacitades per als treballs o llocs requerits.

D'altres vegades es nomena a dit sense malícia; molt poques vegades i per persones més aviat curtetes, malgrat els llocs que ocupen.

A Tous sembla que es practica aquesta tradició. Diem sembla, perquè no hem trobat escrit públic o acta on s'expliqui com s'adjudiquen llocs de treball.

Al butlletí Oficial de la Província (revista que gairebé ningú que no sigui massoca rep a casa seva) l'Ajuntament de Tous publica els acords de la Junta de Govern. Aquest mes hi ha l'aprovació de crèdits i modificacions, el projecte d'instal·lació fotovoltaica, la reforma de l'Ateneu, la urbanització del carrer Indústria i l'oferta de contractació de personal: Un tècnic en administració general, un oficial administratiu i un operari de neteja.

Entre la panfletada que l'Ajuntament ens fa arribar sovint, mai no ha demanat públicament persones per a cobrir llocs, ni els requisitits, ni les condicions necessàries. Tampoc hem sabut trobar ni en escrit públic, ni acta, què calia per a optar a obres del municipi.

Es probable que sigui legal no avisar als treballadors, a les empreses del poble o als professionals censats, perquè presentin currículums o pressupostos en lliure competència. El que si que es cert és que sistemàticament els que no són "amics" no són avisats, convocats, ni consultats.

Segurament si no hi hagués aquest tarannà sobrat, en lloc de posar fotografies grosses i repetides de "l'equip", s'aprofitaria el paper del Patufet per a comunicar places vacants, informar transparentment de les obres i de les decisions.

Peró només ells saben (si és que ho saben) per què només s'alçarà un tros de carrer Major, com s'adjudiquen les obres, per què l'oposició no té ni veu ni espai públic on manifestar-la, quants treballadors ens calen i per a fer què...

Quan s'adjudiquen obres als "amics" no es beneficia a una part del poble, sinó a un sol del poble, doncs aquest sots contracta empreses de fora per a que facin la feina, que ell no vol o no sap fer, com és el cas.

També passa que s'han colocat en obres municipals i sense saber-ho, elements fabricats a Tous, comprats lluny d'aquí i pagats a molt més preu del que s'hagués pogut obtenir si les contractacions fossin transparents.

L'esforç econòmic de tots, en les mans del "amos", beneficia a gent que no ho revertirà al poble.

Els polítics de l'Ajuntament no haurien de "manar", haurien d'administrar per a benefici de la majoria de la comunitat.

Aquesta manera de fer, supèrbia, vanitosa i absurda, en nens petits faria riure, però en persones que diuen que cobren per servir al poble, fa vergonya.

A dit, és un antic i lleig vici, heretat del feixisme, que hauríem de censurar i eradicar de la vida democràtica, denunciant i no votant als qui el practiquen.