A DIT

A dit, és el lleig costum d'adjudicar contractes, escollir treballadors públics o assessors de polítics per a obtenir diners sota mà, comprar vots, agrair favors o simplement venjar-se d'adversaris o no-simpatitzants, deixant de banda a empreses o persones igual o més capacitades per als treballs o llocs requerits.

D'altres vegades es nomena a dit sense malícia; molt poques vegades i per persones més aviat curtetes, malgrat els llocs que ocupen.

A Tous sembla que es practica aquesta tradició. Diem sembla, perquè no hem trobat escrit públic o acta on s'expliqui com s'adjudiquen llocs de treball.

Al butlletí Oficial de la Província (revista que gairebé ningú que no sigui massoca rep a casa seva) l'Ajuntament de Tous publica els acords de la Junta de Govern. Aquest mes hi ha l'aprovació de crèdits i modificacions, el projecte d'instal·lació fotovoltaica, la reforma de l'Ateneu, la urbanització del carrer Indústria i l'oferta de contractació de personal: Un tècnic en administració general, un oficial administratiu i un operari de neteja.

Entre la panfletada que l'Ajuntament ens fa arribar sovint, mai no ha demanat públicament persones per a cobrir llocs, ni els requisitits, ni les condicions necessàries. Tampoc hem sabut trobar ni en escrit públic, ni acta, què calia per a optar a obres del municipi.

Es probable que sigui legal no avisar als treballadors, a les empreses del poble o als professionals censats, perquè presentin currículums o pressupostos en lliure competència. El que si que es cert és que sistemàticament els que no són "amics" no són avisats, convocats, ni consultats.

Segurament si no hi hagués aquest tarannà sobrat, en lloc de posar fotografies grosses i repetides de "l'equip", s'aprofitaria el paper del Patufet per a comunicar places vacants, informar transparentment de les obres i de les decisions.

Peró només ells saben (si és que ho saben) per què només s'alçarà un tros de carrer Major, com s'adjudiquen les obres, per què l'oposició no té ni veu ni espai públic on manifestar-la, quants treballadors ens calen i per a fer què...

Quan s'adjudiquen obres als "amics" no es beneficia a una part del poble, sinó a un sol del poble, doncs aquest sots contracta empreses de fora per a que facin la feina, que ell no vol o no sap fer, com és el cas.

També passa que s'han colocat en obres municipals i sense saber-ho, elements fabricats a Tous, comprats lluny d'aquí i pagats a molt més preu del que s'hagués pogut obtenir si les contractacions fossin transparents.

L'esforç econòmic de tots, en les mans del "amos", beneficia a gent que no ho revertirà al poble.

Els polítics de l'Ajuntament no haurien de "manar", haurien d'administrar per a benefici de la majoria de la comunitat.

Aquesta manera de fer, supèrbia, vanitosa i absurda, en nens petits faria riure, però en persones que diuen que cobren per servir al poble, fa vergonya.

A dit, és un antic i lleig vici, heretat del feixisme, que hauríem de censurar i eradicar de la vida democràtica, denunciant i no votant als qui el practiquen.