bon any nou, a tots.

avui al ple: canvi de nom al poble

Avui com cada últim dimarts d'any es reuneix el ple de l'Ajuntament, a les 21, hora local.

El punt més important a tractar és el canvi de nom de la població.

Una vella aspiració de molta gent és que finalment hi hagi correspondència entre allò que diem i allò que escrivim.

A la carretera podeu veure indicadors on hi posa SANT MARTI de T.

L'Ajuntament en un lloc hi escriu Tous i a un altre Sant Martí de Tous. A Barraquetes la majoria diuen San Martín. Els Amics de Tous a la mateixa capçalera hi posen el nom del poble escrit de dues maneres diferents. El temple local és només de Sant Martí. El castell és només de Tous. La llar d'infants es diu La Petita Cabra Blanca.

Tot plegat un descontrol pels de fora i pels de dins (i n'hi ha més fora que dins).

Així l'Equip de Govern després d'escoltar al qui en saben i no fer-ne ni pu.... cas, com sempre, ha arribat a la conclusió que es dirà San Martín a seques.

No es que facin cas dels de Santa Margarita. Res més allunyat del seu tarannà que fer cas a algú, ni de fora ni de dins.

Hi ha dues raons objectives i poderoses pel canvi que es proposa i s'aprovarà amb majoria simple: el Tribunal Suprem i el darrer miracle del Sant-soldat-mig-abrigat.

L'Ajuntament argumentarà que la darrera sentència del Suprem podria obligar-los, si algú es queixés, a retolar en espanyol. Així, arribat el cas, la feina ja estaria feta i estalviaríem diners en cartells. Aquests diners es podrien destinar a escombrar els carrers, després de tirar el confeti de les celebracions polítiques, sense haver de recórrer a la Llei de Barris, que ja està més cremada que el pal del xurrer.

És sabut de tots que Sant Sebastià va curar aquest poble de les pestes; llavors la Mari Carmen encara no treballava al Consultori.

El qui ara ha intervingut on la ciència ja no i té res a fer és Sant Martí, bisbe de Tours, en persona.

Tothom pensava que algú que no conegués les responsabilitats de defensar una família, menar una empresa i ni tant sols pagués impostos (que els hi pagués el seu papa), difícilment podria administrar bé tota una comunitat. I aquest és el cas de la majoria dels de l'equip de govern.

També podia semblar que prometre una cosa i fer el contrari seria perquè els caigués la cara de vergonya.

No ha estat així, i això, només es pot atribuir a un miracle del Sant de Panònia.

La raó és convincent i si l'oposició no l'entén també ho podran atribuir a un altre miracle.

Aprovat el canvi de nom del poble, el regidor de Medi Ambient repartirà entre tots els assistents al Ple, unes racions individuals, plastificades ecològicament, amb la llegenda: "San Martín, Mil Cincuenta años de coca y chocolate".

Dades subministrades pel nan infiltrat al Ayuntamiento de San Martín.

a propòsit del nou any, la nativitat del senyor i el calendari

Per aquells embolics del calendari l'ú de gener hauria d'arribar l'hivern i néixer Jesús, però no és així.

El dia 25 de desembre de 2010 farà 2010 anys (menys sis dies) que va néixer -si la Història és certa-.

Quin any era quan va néixer aquell nen jueu que no era ni ros ni de pell blanca?

No era l'any 0.

Ni l'any cero, ni el segle cero han existit mai perquè aquest concepte matemàtic encara no s'havia descobert (1). Quan va néixer el nen tampoc era l'any 1.

Jesús va néixer l'any 753 dels corrents en aquella època. Aleshores cada any naixien o morien varis fills de Déu, profetes o revolucionaris místics (2).

A mitjans del anys 500 de la nostra era, un "científic" cristià, basant-se en ajusticiaments d'alguns profetes africans anònims, documentats a Palestina, va "ajustar" l'any de la crucifixió del Galileu. Tirà enrere trenta-tres anys -que li semblà al savi que era una bona edat per morir ajusticiat- i li sortí el naixement.

El moment exacte de l'any l'adaptà a la gran festa pagana del "triomf del Sol" i així no calia justificar la nova celebració.

I del solstici d'hivern, nou mesos enrere i ja tenia l'Anunciació de la Verge (3).

Tot l'Imperi Romà comptava els anys des que Ròmul va fundar Roma. I, sembla ser, que no es comptarien els anys de Crist fins molt després del segle VI de l'era cristiana.

Avui encara coexisteixen altres calendaris en ús, com el xinès, el budista, l'hindú, el japonès, el musulmà ...

La primera República Francesa s'inventà un calendari que va durar catorze anys. La Revolució Soviètica un altre que va durar-ne onze. I els suecs entre el 1700 i el 1711 també.

El calendari més curiós fou el Patafísic. Només existí en el món d'Alfred Jarry (4). Tenia tretze mesos de vint-i-vuit dies i tots els dies tretze eren divendres.

Que tingueu un bon ANNO MMDCCLXIV AB URBE CONDITA.

Agustí Palau

Antropòleg per la Universitat de Montmaneu (si no teniu beca no hi aneu).

(1) Per això els segles i els mil·lennis comencen l'any 1 i no el 0. El segle i el tercer mil·lenni van començar el 2001 i el darrer any del segle i del segon mil·lenni va ser el 2000. Ja ho sabia Stanley Kubrick quan va rodar "Una odissea de l'espai".

(2) Vegeu "La vida de Brian" una de les millors pel·lícules de la Monty Python. També sabreu de passada d'on surt el nom de correu-escombraria: spam.

(3) Un altre invent que sembla modern i no ho és. Quan Josep preguntà de qui era l'embaràs, la Verge respongué: De l'amic invisible! En hebreu: l'Esperit Sant!

(4) Dramaturg, novel·lista, poeta, surrealista i excèntric francès (1873-1907), inventor de "les lleis que governen les excepcions i que expliquen l'univers addicional a aquest".

ara bé Nadal

Ja venen festes, ja som Nadal i a l’Ajuntament tot si val.
Si vols feina i ets de la colla, a l’Ajuntament et faran la prova.
Busques feina no oficial,
doncs ni al taulell ni a la web la trobaràs.
Per això a l’ajuntament et presentaràs
i aquesta setmana la prova faràs.

El cap de la brigada li desija
BON NADAL

(aquest verset de Nadal s'ha de recitar enfilat dalt de la cadira a l'hora de dinar)

menys wiki, més leaks

Menys de pressa, més filtracions.

Al senyor(1) Julian Assange, l'acusen dues dones i alguns il·luminats dels serveis secrets occidentals: Va violar dues dones mentre dormien.

Els homes que han tingut relacions amb una dona o estan casats amb una senyora del país, deuen saber que si intenten aixecar la cama prop seu, mentre dorm, és segur que els hi caurà un mastegot en el millor dels casos.

Els qui hagin tingut relacions amb sueques podrien dir-nos si el son nordic és tan perillosament profund i lubricat com volen fer creure als jutges anglesos les dues soques sueques.

Així si el senyor Assange arriba a Suècia, segurament l'absoldran, però els EEUU l'estan esperant per endurse'l a DisneyWorld on el jutjaran per altres delictes improbables. Recordem que els Estats Units són els amos de la presó de Guantànamo i els autors del gruix de les indecències revelades per WikiLeaks.

Amb els polítics i els banquers val més refiar-se de la Sort que de la Justícia.

(1) de porc i de senyor, se'n ve de mena.

lip dup a Tous

Aquest text ha sortit del Facebook "LipDub a Sant Martí de Tous":

"Se'ns ha acudit l'esbojarrada idea de fer un LipDub tal com ja ho han fet Vic i TV3 amb la cançó de "La flama" d'Obrint Pas.

La idea és intentar promoure que més pobles es vagin afegint a la iniciativa que va començar Vic i passar-ho bé amb els veïns i veïnes del poble. No cal dir que està absolutament obert a tothom qui ho vulgui participar, com més siguem millor.
Estaria bé també que les entitats del poble hi participessin.
Encara no tenim data, està tot en el seus inicis, però aniria bé saber quants podriem arribar a ser.
No pretenem superar el rècord de Vic, només passar-nos-ho bé tot expressant-nos i reivindicant la nostra cultura!
Animeu-vos-hi!!

feu clic o aneu-hi des del vostre face.

som a la figuera

Un/a lector/a pregunta què passa que fa dies que no publiquem.

Resposta: Som a la figuera (o a la lluna de València). Els uns al PortAventura, a l'altre el nen li ha suspès totes i té l'ordinador tot el dia ocupat, l'altra al Carrefour i al Faro preparant el Ramadà ...

O demà, o demà passat tornem a la normalitat bloguera. I sinó, ens afaitem el bigoti (incloses les senyores) i ens reconeixereu fàcilment pel carrer.

Disculpes i petons.

JulianLeaks

El creador de WikiLeaks és a la presó. Detingut, en espera de decidir si la Gran Bretanya l'extradirà a Suècia, on dues dones, després de dir públicament que era un paio magnífic, l'acusen de ser un paio indesitjable.

Als jutges de la Gran Bretanya els va semblar fa uns anys que Augusto Pinochet no era un infame lladre i assassí, responsable directe i indirecte de crims contra la Humanitat (1). El tràmit va durar un llarguíssim i innecessari temps i finalment els jutges perrucats van fer-li botifarra a Garzón.

Ara els britànics s'han compromès a enllestir la comèdia en una setmana a tot estirar.

D'altra banda, Suïssa, paradís de comptes corrents opacs, propietat d'assassins confessos, dictadors i d'altres rates de claveguera, com l'Augusto Pinochet, ha bloquejat el compte corrent transparent d'Assange, on hi havia 37000 dolars (2)..

Master Card l'hi ha fet la mateixa gracieta (3).

Julian Assange no ha donat cap opinió, des de WikiLeaks, sobre els que ens manen a tots els nivells. Només ha deixat anar públicament alguns dels documents que els propis pallassos s'han escrit entre ells. No ha variat ni un punt, ni una coma. Són facsímils.

Aquest és el pecat: Mira què fan aquests! Mira quines coses escriuen! Mira quants morts diuen que tenen a les mans!

Sembla doncs que el pecat seria d'uns altres, però els Estats "democràtics" li estan buscant la penitència e ell.

Calen WikiLeaks per a tots els nivells. Des de la Casa Blanca a la Casa de Tous. Massa esquinçar-se els parracs, però massa foscor on caldria que hi hagués llum. Sempre hem deixat que ens maneguin; potser és l'hora de veure que hi ha al cabàs de la roba bruta (4) i dir prou.

AgustiWiki

(1) Avui, mort i tot, l'estan jutjant per criminal al seu país.

(2) Ni l'osbcur Pinochet, ni la seva més oscura família (ni els Franco tampoc) han tingut mai un euro bloquejat enlloc.

(3) Com a resposta un grup de hacks ha bloquejat la pàgina de MasterCard una estoneta, per donar pel sac.

(4) Allò que fa temps que ens imaginem i allò que de segur ens ha de sorprendre.

güiquilics

Aquests dies el protagonista indiscutible dels diaris d'arreu del món és Julian Assange.

Inexplicablement, molt per davant de "l'heroicitat del Barça".

Des d'internet fan arribar a aquest home informes secrets de serveis d'espionatge i "marrulleries"(1) dels grans bancs. I ell i uns quants més els fan públics.

El lloc web, com ja sabeu es diu: WikiLeaks. És escrit en anglès però podeu usar el traductor de pàgines de Google i ho entendreu quasi tot.

El lloc demostra amb documents autèntics allò que ja sabíem i allò que ni ens podíem imaginar.

Els poderosos, els polítics, els governs i els bancs, són uns mafiosos de guant blanc.

En el millor dels casos menteixen i se'n riuen de nosaltres, i la major part del temps es dediquen al crim organitzat.

Per deixar amb el sacrosant cul a l'aire els assassins, que diuen que ens cuiden i ens protegeixen, Assange és reclamat per la justícia sueca.

Curiosament no anirà davant d'un jutge per calumniar el govern xinès, l'americà o els grans bancs. Està buscat "internacionalment" per un suposat delicte sexual (2).

Els periodistes dels "grans diaris" (que mengen al palmell dels "grans corruptes") l'acusen d'anarquista (3).

Julian Assange ha ensenyat al fòrum democràtic (que és la Xarxa), les proves de la immoralitat dels estats occidentals (inclosa la de les marionetes espanyoles) i dels estats orientals.

Ja cal que s'amagui, perquè qualsevol imbècil pot acusar-lo de qualsevol crim, però ningú pot acusar de mentiders tants assassins alhora.

No volem que ens posin les banyes, però si ens ho fan, millor no saber-ho, oi?

(1) en català: llagoteries

(2) alguns bisbes i capellans catòlics també estan sota aquesta sospita i no tenen ordre de recerca de l'Interpol.

(3) el fet de ser anarquista, com el de ser taxista, economista o onanista, no és un delicte per ell mateix.