monarquies autonòmiques

Fa molts anys, quan vivia l'homenet, ens van encasquetar una monarquia que ningú va voler treure's del damunt. I ara ens queixem.

Ens queixem que a la família Frasquito viuen (i molt bé) de les rendes del que van robar, es van "adjudicar", o es van fer "regalar".

Ens queixem que la família reial borbònica viu també molt bé (per la feina que fa i perquè la majoria no els hem demanat que la fessin).

Ens queixem que la reialesa hispànica cria grans camades que haurem de subsidiar (encara que a part, facin sucosos negociets, ells i els seus amics, aprofitant els seus llocs privilegiats).

Però a ningú li pesa que cada una o dues legislatures duem a l'atur a un president de govern, un grapat de ministres, disset reietons autonòmics, els seus cònjuges i les seves camades, amb pensions de per vida que multipliquen per vint o més la de les persones que han deixat la pell contribuint a la societat, cotitzant, i anant a treballar fins els seixanta-cinc anys (67 properament).

I amb aquestes pensions poden anar associats els seus negociets, compatibles per llei. Consells d'administració o de direcció de grans empreses, elèctriques, bancàries, constructores... Presidències de patronats, fundacions públiques i privades i tants càrrecs i sous com els "amics" (i amos) els vulguin oferir a Gas Natural, a Endesa, a Telefònica, a La Caixa...

Més avall en la categoria política, també es cobren els serveis prestats.

Ara només ens manca que els reietons locals, aquests que s'han posat sous de vuit hores (que no fan ni en somnis), demanin i aconsegueixin pensions vitalícies per la seva inestimable contribució a la millora de les pobres vides dels seus administrats.

Venim d'una opulència impossible, que ha donat pas a una crisi que és molt més que econòmica, política i cultural.

Farts de flors, sense patrimoni econòmic i ètic hem de seguir alimentant, per sempre, inútils titelles (en la major part de casos) al servei i a les ordres d'altres països i dels banquers. I algun dia potser, inútils titelles locals al servei dels seus caps de partit i la seva pròpia egolatria.

La política que patim és indecent, no és mai la veu del poble. Els que diuen constanment que serveixen la societat, no fan altra cosa que servir-se de la societat.

Haurien d'administrar els recursos segons la nostra voluntat, però administren la nostra vida segons la seva voluntat.

La nostra democràcia no és participativa, els nostres demòcrates són corredors d'esprint en una cursa per una cadira poc o molt folrada de diners i privilegis.

Mentre podrem entretenir-nos somniant amb una independència dirigida pels mateixos dictadors de sempre, amb Telecinco i amb les medalles que els nostres conterranis aconsegueixen en tots els esports.

La Fifa i France Football atorguen cada any la Pilota d'Or. Enguany sembla que no hi tenien gaire dubtes. I algun haurà marxat "amb dues pilotes".

Quan els banquers i els Estats Units vulguin fer el mateix amb els polítics d'Hispània, la Pilota d'Or no estarà tan clara. Massa pilotes, poca decència!