Diu en Joanet, del Mas Baratu (1) en un comentari a "la vuitena meravella II" que vol proposar-se ser d'aquest nou grup que es prepara (sic). Diu també que vol les carteres d'urbanisme i d'economia.
Per demanar que no quedi!
I el problema d'en Joanet és que no sap on ha d'anar a esmorzar per apuntar-s'hi.
El Bloc, que va néixer amb vocació de servei públic, li explicarà com ho ha de fer.
A Tous (centre vila) només hi ha "la Plaça", "cal Vicenç", "don Paco", "el Cabell d'Àngel" i "l'Ateneu".
Formen part d'un circuit tancat i no cal desfer cap camí per poder visitar-los tots d'una tacada.
Així doncs, Joanet, cal que qualsevol dissabte, a l'hora d'esmorzar, enfilis, tal com arribis del Mas Baratu, la plaça i vagis seguint.
Ens preguntaràs: Com distingeixo el "nou grup" dels altres grups clàssics?
Molt fàcil. Fas la ruta de cases de menjars i esmorzars ràpidament i et fixes en els personatges que trobaràs a cada establiment.
Si has començat per la Plaça hauries d'acabar a l'Ateneu. Si has començat per l'Ateneu hauries d'acabar a la Plaça.
Comença per on vulguis i en acabar la primera ronda asseu-te a un banc i reflexiona.
Hauries d'haver vist un grup més o menys nombrós, més o menys interessat en les converses pròpies, més o menys indiferent al que facin a la tele i sobradament sospitós. No en veuràs cap que fumi.
Torna al local on l'hagis vist, adreçat al qui et sembli més parat del grup (2) i endinya-li sense embuts: Vull les carteres d'urbanisme i d'economia!
Si és un grup demòcrata escoltarà els teus raonaments i decidirà. Si t'has equivocat i has confós el cap del contuberni amb el musclo del local, no et desanimis: Intenta-ho el proper dissabte i aprofita per esmorzar en qualsevol dels dits establiments, on de segur que et tractaran amb l'amabilitat que els caracteritza.
Ara, Joanet, si no hi ets és perquè no vols.
A disposar.
(1) el Mas Baratu encara no és a l'inventari de masies a conservar, de la llei de masies. No es descarta que la llei de masies, així com ha estat la llei de barris, sigui la panacea que permeti al senyor alcalde:
a) apujar-se el sou.
b) apuntar-se una altra medalla.
(2) a les societats secretes, sempre segons Gilbert Keith Chesterton, el capitost és el que més dissimula.
Gràcies per les vostres indicacions, el dissabte que ve ho provaré, a veure si em trobo amb el noi del Mas Baratu. Jo sóc del mas de cal Baturru i voldria la cartera de Medi ambient, així podria fer treure les cagarades que van deixar els del circ i les dels innumerables gossos que visiten cada dia el mirador. Li podriem dir el mirador cagador. Sona bé OI?
ResponEliminaEl noi del mas Baturru
aquest dissabte vaig anar a fer un volt per els bars del poble, i sí, hi havia diferentes colles, pot ser si que ens sortira algun partit independent que miri per el poble, n'hi ha una que sembla que nomès menjen i riuen pero no tot es el que sembla... segons qui s' acosta canvien de conversa i molt hem sembla que es reuneixen en algun altre lloc no tan public, m'agrada que la gent pensi en coses noves que no siguin tan partidistes, a veure si en surt alguna cosa bona de tot aixo
ResponEliminaSalut companys i bon profit,
ResponEliminaCrec que és bo que hi hagi diversitat de criteris com també que després vulguin treballar tots junts. Us animo a seguir fent esmorzars públics i reunions clandestines pel bé del poble.
(2) Joan