![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjshxq8pxKmW5NeD-OPIcaXtaW_lT0uYq0ZWc0Q3_YmZlPraQDzSs3smqBbMxWP2qBCguloBuKfnv86ol7VH3hjrPPWX2_HyxqlaSLXUchrxTb6QTIrU-lNj6eMhc5oGyBZs9bD-ICbmNZu/s320/20100103-monjas.jpg)
Expliquen els diaris i la tele que a unes pobres mongetes de Saragossa els hi han robat entre 400.000 euros i un milió i mig.
Elles diuen que aquesta sorprenent quantitat són almoines, diner de caixa per a despeses corrents.
De les setze religioses la majoria són velletes i com que no poden agafar pes en comptes de tenir els diners pel gasto en monedes, com tothom, ho tenien en bitllets de 500.
I com setze velles d'un convent de clausura amunteguen tants diners? Fàcil, fan pastissets i pinten quadres a l'oli i reben donatius.
De seguit hi ha qui ha pensat que si tenien aquesta muntanya d'euros amagats a l'armari dels ciris, que la majoria de mortals no podem imaginar ni quin embalum fan, era per passar-se l'Agència Tributària pel Sagrari.
Les monges de clausura tenen vot de silenci, però també de pobresa.
L'Església Catòlica té una manera molt poc catòlica d'entendre la pobresa pròpia i la castedat pròpia. I és molt combativa amb els embarassos aliens, amb els drets de les dones, amb la sexualitat i la homosexualitat i, en general, amb tot allò que no hauria de ficar-hi cullerada. Però el poder ve precisament de coartar voluntats, tenir un bon servei d'espionatge (la confessió) i sobretot amuntegar diners i patrimoni.
Aquests dies també parlen els diaris que les dones estan infrapagades si es comparen els seus sous amb els dels homes.
Setze dones velles i honestes, que no siguin vaticanistes, no podrien estalviar un milió i mig d'euros ni amb un milió i mig de vides.
Setze o menys dones joves podrien aconseguir aquesta quantitat amb el tràfic de drogues, la prostitució o les armes, o siguen les filles d'un banquer.
Potser el missatge de Crist, per llunyà en el temps, hagi quedat borrós o el Vaticà junt amb els misteris de Fàtima i el Sant Llençol amagui notícies sobre la Guardiola del Fill de Déu.
segur que aquests diners no està declarat en hisenda, menudes mongetes, la veritat és que no em donen cap pena, espero que els que hagin robat aquest diners els administrin bé i que els duri ..... perquè elles ja s'encarregaran de tornar a fer caixa més aviat millor.
ResponEliminaLlegint notícies com aquesta s'em acud una idea. Perque no els hi demanem a les mongues en qüestió que assumeixin el cost de l'arranjament de la teulada de la nostra església? no passa res si ara no tenen els calers, amb la capacitat de recollir riqueses monetàries com aquesta, segur que arrivarien mes lluny que nosaltres els veíns de Tous.
ResponEliminaSembla mentida que s'hagui de recorrer al veïnat per poder finançar aquestes despeses, jo penso (i si vaig equivocat, m'agradaria que s'em aclaris)que totes les despeses derivades de l'església les hauria d'assumir el corresponent Bisbat via Vaticà, via la que sigui. Quant de tot el patrimoni eclesiastic distribuit per tot el territori, n'es amo i senyor el Bisbat, el Vaticà, l'església espanyola, etc, etc...encara em d'assumir nosaltres la part mes important de la despesa.
Recordem que el que es rebut o es rebrà del Bisbat es una part molt petita comparat amb el cost total de l'obra. Els titulars d'un edifici, casa, pis o qualsevol construcció dins d'una zona urbana o no urbana em de pagar el corresponent IBI que a sobre es anual, el Bisbat també paga l'IBI dels SEUS edificis, siguin esglésies, ermites, convents, santuaris, etc???? perque es clar si no es així resulta que ja no som tots iguals.
La despesa de l'IBI, es una despesa Feixuga, peró fent aquestes diferéncies d'uns si d'altres no, es clar acaven pagant les obres els que sempre paguen .