una alternativa que no es pogué debatre (ni tant sols exposar)

Un dia, poc després de les darreres eleccions, l'alcalde em convidà al seu despatx per explicar-me totes les coses bones que faria pel poble. Em digué, entre d'altres coses, que a diferència de l'anterior ajuntament ara es deixaria parlar a l'oposició i al poble en general. Començaria preguntant al poble com volia que fos l'urbanisme.

Jo, que per una qüestió de padró i de ibi, em sentia poble, vaig voler explicar-li la meva idea de com voldria que creixés Tous:

S'havia de potenciar les peculiaritats culturals, històriques, arquitectòniques i naturals. Però sense quedar-nos en el passat, fent servir per això les noves tecnologies.

Fer els carrers primer per les persones i després per als cotxes (i no a l'inrevés). Que la gent pogués passejar sense perill a peu o amb bicicleta. Control dels residus (separació, compostatge, reciclat).

Reducció del soroll ambiental. Reducció en el possible de barreres arquitectòniques. Il·luminació progressivament no contaminant. Mesures que potenciessin les energies renovables i fer normes per a l'us racional de l'aigua. Recolzar des de l'ajuntament l'arquitectura biològica. Potenciar un turisme de qualitat atret per la conservació dels edificis i el medi, el respecte a la natura i a les persones. Prioritzar l'ocupació de vivendes rurals que respectessin la natura, els camins, que usessin energies netes, re aprofitessin els recursos i minimitzessin els residus. Rehabilitar i ocupar les construccions del poble antic. Fer el polígon industrial a l'altra banda de la carretera i no al costat del poble. Prendre les decisions importants en assemblees participatives a mà alçada (tal com fan els suïssos des de fa 700 anys). (1)

Bàsicament fer un pla inspirat en el Moviment de les Cuitats Lentes, adaptat a Tous(2).

I, sobretot, no fer les típiques urbanitzacions de sempre. No ens cal convertir-nos en un poble estereotipus, quan la ciutat estèreotipada la tenim a cinc quilòmetres riera avall.

Poc a poc l'alcalde havia perdut l'interès amb el que li deia. Em tallà abans que m'expliqués i em digué que alguna altra persones ja li havia parlat de les ciutats lentes i que ho exposés durant el procés de participació ciutadana, i m'envià cap a casa.

El que passà al procés de participació ciutadana ja ho sabeu i l'únic que va explicar els seus plans també.

Agustí Palau, urbanista de vuit a ocho.

(1) La Confederació Helvètica és una república tecnològicament avançada. Amb l'accelerador de partícules atòmiques més llarg del món. Amb una població amb parles diferents, però pacífica. Vint-i-tres estats federats. Extremadament respectuosa amb el medi ambient i amb una de les rendes per cap més altes del planeta: 65.000 dòlars.

(2) Trobareu amplíssima informació sobre el moviment de les ciutats lentes a l'internet. I un breu vídeo sobre un poble lent a l'Aragó, en aquest enllaç del you-tube

http://www.youtube.com/watch?v=vYDyg1d_l2c&feature=player_embedded