una alternativa que no es pogué debatre (ni tant sols exposar)

Un dia, poc després de les darreres eleccions, l'alcalde em convidà al seu despatx per explicar-me totes les coses bones que faria pel poble. Em digué, entre d'altres coses, que a diferència de l'anterior ajuntament ara es deixaria parlar a l'oposició i al poble en general. Començaria preguntant al poble com volia que fos l'urbanisme.

Jo, que per una qüestió de padró i de ibi, em sentia poble, vaig voler explicar-li la meva idea de com voldria que creixés Tous:

S'havia de potenciar les peculiaritats culturals, històriques, arquitectòniques i naturals. Però sense quedar-nos en el passat, fent servir per això les noves tecnologies.

Fer els carrers primer per les persones i després per als cotxes (i no a l'inrevés). Que la gent pogués passejar sense perill a peu o amb bicicleta. Control dels residus (separació, compostatge, reciclat).

Reducció del soroll ambiental. Reducció en el possible de barreres arquitectòniques. Il·luminació progressivament no contaminant. Mesures que potenciessin les energies renovables i fer normes per a l'us racional de l'aigua. Recolzar des de l'ajuntament l'arquitectura biològica. Potenciar un turisme de qualitat atret per la conservació dels edificis i el medi, el respecte a la natura i a les persones. Prioritzar l'ocupació de vivendes rurals que respectessin la natura, els camins, que usessin energies netes, re aprofitessin els recursos i minimitzessin els residus. Rehabilitar i ocupar les construccions del poble antic. Fer el polígon industrial a l'altra banda de la carretera i no al costat del poble. Prendre les decisions importants en assemblees participatives a mà alçada (tal com fan els suïssos des de fa 700 anys). (1)

Bàsicament fer un pla inspirat en el Moviment de les Cuitats Lentes, adaptat a Tous(2).

I, sobretot, no fer les típiques urbanitzacions de sempre. No ens cal convertir-nos en un poble estereotipus, quan la ciutat estèreotipada la tenim a cinc quilòmetres riera avall.

Poc a poc l'alcalde havia perdut l'interès amb el que li deia. Em tallà abans que m'expliqués i em digué que alguna altra persones ja li havia parlat de les ciutats lentes i que ho exposés durant el procés de participació ciutadana, i m'envià cap a casa.

El que passà al procés de participació ciutadana ja ho sabeu i l'únic que va explicar els seus plans també.

Agustí Palau, urbanista de vuit a ocho.

(1) La Confederació Helvètica és una república tecnològicament avançada. Amb l'accelerador de partícules atòmiques més llarg del món. Amb una població amb parles diferents, però pacífica. Vint-i-tres estats federats. Extremadament respectuosa amb el medi ambient i amb una de les rendes per cap més altes del planeta: 65.000 dòlars.

(2) Trobareu amplíssima informació sobre el moviment de les ciutats lentes a l'internet. I un breu vídeo sobre un poble lent a l'Aragó, en aquest enllaç del you-tube

http://www.youtube.com/watch?v=vYDyg1d_l2c&feature=player_embedded

vista aèria

Primera vista infogràfica del P.O.U.M (Pla d'Obcecació Ufanosa Municipal) de Sant Martí de Tous

un altre d'ajuntaments

Sembla que hi ha afició als acudits municipals. Aquest darrer que ens han tramès, és una broma tòpica però ben trobada. Que no s'ofengui ningú. Diu així:

A la porta d'un excel.lentíssim Ajuntament hi troben un nadó.

Una senyora que passava per allí el renta, li fa un biberó i després l'entrega a un funcionari.

El funcionari li entrega al Secretari. El Secretari acaba una feina que tenia d'abans, i dos dies després es mira el nen, que segueix en braços d'aquella dona que el renta i li fa biberons. Escriu una nota:

Del Secretari a la regidoria de Benestar

Acusi rebut a la senyora, d'un nadó trobat a la porta d'aquest Ajuntament.

Es suggereix formar comissió d'investigació per a determinar:

a) Si el nadó trobat és producte domèstic d'aquest Ajuntament.

b) Si algun funcionari es troba involucrat en aquest afer.

signat,

el Secretari.

Uns anys desprès, amb el nen acabant la Primària, la Comissió respon al Secretari perquè n'informi l'Alcalde.

La troballa NO POT SER de l'Ajuntament pels següents motius:

a) Aquí mai fem res per plaer ni amb amor.

b) En aquest Ajuntament mai dues persones col.laboren íntimament per a fer quelcom positiu.

c) Aquí no fem res amb cap i peus.

d) No hem trobar mai res als nostres arxius que estés enllestit en tan sols nou mesos.

signat,

la Comissió

A PROPÒSIT DEL RESPECTE

Un lector, en els comentaris de COCINA CON FUNDAMENTO acusa el bloc de faltar el respecte a algú que no em entès qui era.

La redacció voldria posar en coneixement de tothom, només per aquesta vegada i sense ànim de valorar el comentari en qüestió (que cap perfectament aqui), per què publiquem el que publiquem:

1 El bloc és obert a la Participació Ciutadana (la frase que l’ajuntament no sap què vol dir).

2 Quan un lector ens envia una col·laboració en forma d’acudit, o d’escrit que ha tret d’algun lloc, nosaltres li traduïm o li esmenem la sintaxi, li afegim una il·lustració i li publiquem.

3 La política, en general, i l’espanyola en particular, és un cas rera l’altra de corrupció i/o males pràctiques.

4 Suposem que el lector no s’ha sentit ofès per fer servir porcs, pollastres o xoriços, sinó per la possibilitat que s’al·ludís a aquest poble en concret, doncs en aquest ajuntament tenim un alcalde que en campanya va dir no a la Passada i després s’ha tornat amnèsic, i perquè tenim un tinent d’alcalde que hi té interessos particulars en el mateix pla.

Vist així sembla prou tèrbol, i entenem la seva preocupació i suspicàcia.

5 De sempre un home amb corbata és un senyor net de sospita, i si té un mercedes trobarà més d’un lacai que li vulgui aparcar el cotxe. I són els aparca cotxes els que s’encarreguen de vigilar que ningú els falti el respecte als poderosos.

6 La jurisprudència espanyola distingeix entre ironia i injúria. Però el feixisme té molt poc sentit de l’humor.

7 Aquesta extrema dreta té els seus canals d’expressió: El tron del capellà al temple, les seves ràdios, teles i diaris, un imperi fet a cops de sabre. Els ajuntaments, sempre amb diner públic, també.

8 De moment, l’internet és una alenada d’aire fresc, democràtic i barat, dins d’un món totalitari dirigit pel diner.

9 Sabem que dol que els qui no duen corbata, els qui només paguen impostos, opinin sobre el manaires, però deien les iaies, quan ens queixàvem de l’esperit de vi sobre la nafra al genoll: quan cou cura.

Amb l’esperança que quan cou cura, s’ha fet aquest bloc, per animar a les persones que senten que pateixen la ineptitud i la prepotència, a participar o, senzillament, a distreure’s i somriure.

I si algú vol discrepar, és casa seva. I agraïm també els comentaris dels qui discrepen dels qui discrepen, i els comentaris dels qui discrepen dels qui discrepen dels qui discrepen...

Aprofitem per a recordar-vos que si voleu enviar coses que no siguin de política, un poema, declarar-se a la xicota, una foto, la notificació d’un esdeveniment que creieu interessant,... també ho podeu fer a aquesta adreça electrònica: elblocdetous@gmail.com

INSTÀNCIA D'UN LECTOR, PER SI US FALTA INSPIRACIÓ

Un lector ens envia aquesta instància per si algú la vol copiar, signar i dur-la a l'Ajuntament

MOLT IL·LUSTRE SR. ALCALDE DE SANT MARTI DE TOUS

En/Na , amb DNI ,amb domicili al Carrer

de Sant Martí de Tous i Telèfon

MANIFESTO

Que una vegada llegida l’ aprovació inicial del nou POUM de Sant Martí de Tous i dins el termini atorgat per aquest efecte, en temps i forma,

EXPOSO

Que desprès de la participació ciutadana es va arribar a la conclusió de que volíem un creixement :

Controlat, sostenible i que en uns 20-25 anys pugui arribar a una població total a l’ entorn de 1.500 persones.

I resulta que al llegir la pagina 11 de la Memòria Agenda i avaluació econòmica, el poble ens quedarà amb 3.500 o 4.000 habitants.

I en aquest sentit,

DEMANO

Que l’opinió dels veïns sigui realment tinguda en compte en aquest nou POUM i llavors:

TOUS SERÀ EL QUE VULGUIN ELS SEUS VEÏNS.

Sant Martí de Tous , de de 2009

AVUI FA TRENTA-QUATRE ANYS, ESMORZAVA SEQUES AMB BOTIFARRA, UNA EPIDOR I UN CARAJILLO

Havia quedat amb la meva nòvia per anar a esmorzar al centre de la ciutat.

Jo llavors dormia més que el guix. Per això, malgrat estar escurat, vaig anar-hi en taxi.

En passar davant el monument als Caídos por Dios y por España vaig veure dos grisos, un a cada banda de la creu, amb mosquetons, amb aquell abrigot feixuc que arribava gairebé a terra i en posició de ferms.

Dos ciris gruixuts, encesos, al peu de la creu.

El taxista em digué que el Generalísimo havia mort a les cinc de la matinada.

No vam dir res més, no es parlava de Franco als taxis o amb desconeguts.

Encara que la meva generació i l'anterior havíem arribat a creure que estaria sempre malalt però no moriria mai, finalment, després d'un parell de mesos d'extrema agonia, el criminal de guerra havia mort. El braç executor de la desfeta de la República per ordre de l'Església Catòlica, l'oligarquia i la patronal, el nan que no havia de passar comptes davant ningú,havia estat des connectat. Aquell assassí cruel, baixet, obès i amb veu d'eunuc, el responsable dels afusellaments de millers de persones i dels ajusticiaments per garrote vil, ja no signaria més penes de mort.

Ara jo era dalt del taxi, però feia vint dies era al quarter d'instrucció de la marineria, a Cartagena.

En feia catorze, el Marroc iniciava l'invasió del Sahara Occidental omplint de pols les botes dels legionaris espanyols i les cadenes d'una divisió de blindats. El General devia estar molt i molt fotut i ni se'n va enterar. Al Juan Carlos li era ben bé igual que els saharians fins ahir fossin fills de la Madre Pàtria.

Tots estàvem cagats pensant que ens farien anar a una guerra per obligació.

I feia nou dies que un tribunal mèdic militar de la Dictadura m'havia declarat Inútil TOTAL per a servir a la Pàtria, per exercir la política i per treballar a l'Ajuntament.

De tots els epítets que m'han dit aquest és el millor.

El cotxe arribà a la travessia de Sant Antoni, vaig pagar i vaig baixar.

La dona que m'agradava ja era allà, puntual com sempre. Jo també era puntual i acabat de dutxar. Dues coses que sempre t'agraeixen.

Ens vam fer un petó. Un petó discret. Llavors els petons de película eren prohibits a la via pública i et podien detenir per escàndol.

Vam entrar a la taverna. La gent que hi havia es girà per veure qui érem. Després poc a poc van tornar a les seves converses. No hi havia gaire xivarri, la gent parlava suau com si fossin suïssos o d'un lloc de persones educades. La televisió transmetia música sacra i en algun moment vam tornar a sentir aquell altre homenet, amb les mans tacades de sang innocent, dient: Españoles Franco ha muerto.

Vam anar a una taula, en un racó. El cambrer s'atançà.

La dona que m'agradava demanà un cafè amb llet. Jo vaig demanar unes seques amb botifarra, una epidor i després un carajillo. Sé que no vaig veure cava perquè llavors se'n deia xampany i perquè a més ni era moda, ni tenia prou diners.

Avui la noia que m'agradava i jo no anem junts, el porc és mort, l'Epidor també i el Valle de los Caídos cau a trossos.

Com li deia el del telegrama al Wenceslao: Fransiscu,que et donin pel sac!

COCINA CON FUNDAMENTO

UN LECTOR ENVIA AQUESTA RECEPTA.

Està escrita en castellà perquè els ingredients només els trobareu a España, a Catalunya no.

RECETA DE "POLLO AL AYUNTAMIENTO". FACIL DE CONSEGUIR.

Receta: POLLO AL AYUNTAMIENTO.
Ingredientes:
- Un pollo.
- Un despacho.
- Varios chorizos.
- Una corbata.
Preparación:
Se coge el pollo y se le pone una corbata.
Se le coloca en el mejor despacho de un Ayuntamiento.
Rodéesele de unos chorizos frescos.
Déjesele a su antojo durante un tiempo.
Y él solito se va haciendo rico, rico, rico.

NO TINGUEU VERGONYA: ENSENYEU ELS POUMS

Us volem fer una proposta, no tingueu vergonya: Ensenyeu els Poums!

L'Alcalde ens va cridar a Tots, amb l'excusa de que diguéssim el què voliem que fos Tous.

Quan ens va tenir asseguts ens va dir el que Ell volia que fos, i ens va ajuntar en capelletes perque triéssim d'entre les coses que a Ell li agradaven o, els que el manen, li havien dit que li havien d'agradar.

Alguns havieu intentat explicar-li els vostres Poums abans d'aquella reunió, però us va dir que "no era el moment", que ja us avisaria perquè us expliquésiu.

Ja heu vist que ningú ha pogut exposar el seu pla ni en públic, ni al Molt Il.lustre.

Us convidem a fer-lo públic.

Tant se val si són dues ratlles o si és un totxo com els de l'Alcalde.

Fem participació ciutadana, encara que sigui fòra del seu galliner.

Ànims.

carta per a reflexionar-hi

CARTA PER REFLEXIONAR

Recordo aquelles eleccions, minut a minut. Era un moment decisiu: el poble va triar la millor opció; si més no, la que en aquell moment semblava millor. No vàreu guanyar per majoria però quasi bé que ho feu.

En aquell moment que vaig saber que Esquerra Tous, seria a l’Ajuntament dirigint i conduint el poble cap a una millor opció de la que hi havia fins al moment, vaig fer un gran sospir. Perdona... els de casa vam fer un gran sospir, tot pensant que per fi s’havia acabat tot el mal de cap de les urbanitzacions...

Han anat passant els mesos i ja fa un any i mig que sou al càrrec de l’Ajuntament i les coses han canviat i molt. Primer tot era “No més urbanitzacions, no més cases”, “No a una sobreexplotació del poble”. Però ara això ja no és així.

Recordo a tu David, venint al polígon a demanar-nos el teu vot, i enganyar-nos a tota la família dient que vosaltres pararíeu el Pla de la Passada, que no faríeu més cases..., i tu Pau a l’Ateneu, el vespre del dia que vàreu guanyar, dient en veu alta: “David allò de la Passada ho pararem!”

Simplement recordar, que està clar que fins i tot en un poble de 1000 habitants, no hi pot haver una política com déu mana. Gràcies Esquerra Tous; acabeu de demostrar les ganes de lluitar pel poble que teniu! Acabeu de demostrar la classe de polítics que sou! Acabeu de demostrar com funciona el nostre país, jo te la foto per aquí, i apa ja t’espavilaràs.

Ja sabeu el que penso de vosaltres, segur que m’he deixat coses. Jo tenia la il·lusió d’un dia entrar al Partit; compartir i donar noves idees. Però per estar amb una gent que són igual que tots els polítics que tenim al nostre país i que només saben fer coses i coses, i més coses per poder guanyar altre cop... he pensat que no val la pena ni trencar-s’hi el cap. Simplement acabo amb un gràcies per empitjorar les coses, un gràcies per no escoltar la gent del poble i fer el que a vosaltres us sembla bé i un gràcies per trencar promeses i perdre principis..

Atentament,

Martí Senserrich Estruch

ja som al facebook

hola a tots i totes,

degut al gran èxit mundial del bloc, alguns dels lectors ens han demanat que també estéssim al facebook per a, des d'allà, apuntar als seus/seves amics/amigues.

ja podeu anar-hi, fer-vos-en amics i enviar coses per a publicar.

cerqueu al facebook:"el bloc de tous". Així amb espais.

un petó als col·legues

la redacció

javi royo

l'ajuntament deforma

"Nova proposta de Poum per a Tous. Resultat de la fusió entre les dues propostes de l'avanç incorporant la gran majoria de les demandes resultants del procés de participació ciutadana".

Com ja és habitual el senyor alcalde i els seus adlàters es pensen que només ells tenen el graduat escolar, és més, es pensen que cadascun d'ells en té dos.

Les dues propostes són les de L'Ajuntament i la tercera també. No són el resultat de cap participació ciutadana. Els tres plans són el mateix pla: fer casetes pels socis que aguanten la trona.

"Cal tenir present que es parteix de les normes subsidiàries del 1986". Aquesta és la frase del senyor alcalde i els que li donen corda. No està escrit enlloc que el nou pla d'urbanisme estigui condicionat per l'antic. Per això es diu Poum i no modificació de les normes subsidiàries del botet. No calia que preguntés res, ni ens fes perdre el temps si tots estem condicionats per les ditxoses normes.

Vaig llegir el comentari d'un lector/a que deia que miréssim un enllaç del web. Resulta que l'advocat de l'empresa que sembla que és al punt de mira de la connexió Pretòria a Igualada, també és el del Pla de la Passada. Pot ser que l'Ajuntament i l'advocat de La Passada si que estiguin condicionats per les normes subsidiàries (ells ho sabran), però els demés, els que haurem d'aguantar l'empastifada, no ho hauríem d'estar, el nostre interès no és econòmic.

Hi ha paraules que l'Alcalde no sap, o fa veure que no sap què volen dir:

desenvolupament sostenible, participació ciutadana, creixement zero i dignificar.

L'any 1986 aquest país patia la ressaca de quatre dècades de foscor, feia quatre anys que Europa ens havia obert, tímidament, la porta. Ens pensàvem que els gossos es lligarien sempre amb llangonisses, que l'aigua potable no s'acabaria, mentre hi haguessin diners i tot es podia asfaltar i omplir de llums perquè el malbaratament energètic no ens passaria mai factura, el progrés era construir cases, fer carreteres i obrir grans centres comercials.

No és possible el desenvolupament sostenible "condicionats per les normes de 1986" i aquesta participació ciutadana ja la havia vist jo a la Plaza de Oriente, a Madrid, quan la tele només tenia un canal i era en blanc i negre.

Senyor Alcalde, vostè copiava als exàmens de matemàtiques? Creixement zero vol dir, ni un, ni menys un (em segueix o corro massa?). Li van dir no més de 15oo en vint anys, no 3000.

Si li cal dignificar el poble és perquè vostè, de tant modern com és, el troba indigne.

Ha passat del no a La Passada al condicionat per les normes subsidiàries. Vostè no és Sant Pau, que va caure del cavall, encegat per una forta llum i va abraçar la veritable fe i abandonà el paganisme. Vostè ens ha dit una cosa abans de ser Alcalde i una altra diferent quan ha començat a escalfar la cadira.

Ens sentim fatigats i decebuts per l'aire nou que no ha arribat, però encara farem un altre gest abans de llençar la tovallola devant d'aquest bluff: li durem al·legacions, perquè les adjunti a la seva paperassa absurda. Després faci el que fa sempre: el que la llum divina li indiqui.

Agustí Palau, el darrer maquís.

ON ÉS EN WALLY?

Hola lectors,

suposem que la majoria ja heu anat a buscar la senalla a la Casa Gran.

Si no ho heu fet, correu-hi.

A més de la senalla per anar a comprar -que no durarà quatre-cents anys com la bossa de plàstic del Carrefour-, us donaran un fulletó on hi ha els comerços i empreses de Tous, i un altre del Mercanoia anterior amb disset fotografies.

En aquest segon fulletó nosaltres hi hem vist l'alcalde en onze fotos. Però esteu segurs que només hi és onze cops?

No creiem que hagi perdut l'oportunitat de sortir en les altres sis. No hi veieu una ombra a la finestra del campanar? De qui és la mà que du la bossa de paper de la pàgina dos?

Us proposem un joc: CERQUEU EN WALLY. I de passada (passada?) mireu bé si hi trobeu el Jordi, l'Anna o el Pau, ni que sigui d'esquena.

Ja ens ho direu!